Com que vec que va plovent i d'aquí uns dies començaran a invaïr els boscos els caçadors de bolets, m'he decidit a parlar dels bolets aquesta setmana.
És ben coneguda la tradició boletaire de Catalunya. Els bolets són ingredients imprescindibles en la preparació de molts dels nostres plats; en alguns en són el component principal o, fins i tot, l'únic.
L'interès dels catalans pels bolets no es limita a unes qüestions gastronòmiques o comercials. Igualment importants, si no més, són els aspectes lúdics o esportius, que fan que, en arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacin als boscos amb l'afany de passar una estona d'esbarjo i omplir de bolets els seus cistells.
Bolets comestibles més freqüents a Catalunya:
Llenega negra
També coneguda com mocosa negra, bavós o Higróforo negro. És un dels bolets més buscat i més valorat a Catalunya, especialment a la comarca del Bages. Es pot collir entre els mesos de setembre a desembre.
El capell, de 6-10 cm de diàmetre i amb el marge força enrollat, és d'un bru olivaci i llefiscós produït per un mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu. Amb làmines blanques, espaiades i gruixudes també viscoses.
Sobre tot es pot trobar sota els pins, sobretot el pi roig (
Pinus sylvestris), amb sòls calcaris de la terra baixa i la muntanya mitjana. Generalment es troba en grups més o menys nombrosos sovint en forma de ferradura, que neixen en el mateix indret cada any.
C
amagroc
També coneguda com rossinyolic, rossinyol de pi, misto, picornell de càrritx o rebozuelo anaranjado. Es pot collir entre els mesos d'agost i octubre.
Aquesta espècie difícilment es confon amb una espècie tòxica, de manera que hi ha poques possibilitats d'intoxicar-se quan es busca camagroc al bosc. És un bolet que viu als boscos de pins, principalment el pi roig. Creix formant grans colònies a les molsoses obagues, per la qual cosa són molt fàcils de trobar.
Té el barret bru grisenc, en un principi convex-umbilicat i després imbutiforme, de 3 a 6 cm de diàmetre i marge molt ondulat. La cara inferior és d'un bell color taronja suau, primer llisa i després venada, sense làmines definides, i s'uneix sense solució de continuïtat amb la cama, afuada i del mateix color.
Rovelló
També conegut com vinader, esclata-sang o Níscalo de sangre vinosa. És un dels més apreciats gastronòmicament. Sovint s'anomena rovelló a un altre bolet del mateix gènere, el pinetell. Es pot confondre amb la lletraga, un bolet no comestible que s'assembla al rovelló però és més petit, amb un color més clar i quan es trenca en surt llet blanca.
Es caracteritza perquè quan es talla surt un líquid de color vinós que sembla òxid -rovell- i en poc temps es torna de color verdós. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix s'aplana i acaba en forma d'embut. Les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu. El peu, rabassut, sol estar tacat.
Pinetell
Conegut també com rovelló-pinetell, níscalo, mízcalo. S'assembla al rovelló,
Lactarius sanguifluus, però té la llet de color atoronjat que es torna verdosa quan es talla la peça.
Té un barret de 5 a 15 centímetres, amb el marge invult en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes. El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, medeix entre 3 i 5 centímeters d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.
Fredolic
També es coneix com negret, brunet, ratón o negrilla. Es pot collir entre els mesos de setembre i novembre.
Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric i fibrós, i es trenca amb facilitat; la seva carn és molt minsa i fràgil, a penes fa olor.
És un bolet tardà que surt a les pinedes formant grups nombrosos amb els primers freds (d'on li vé el nom popular) de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.
Carlet
Conegut també com escarlet o higróforo escarlata, es pot collir entre els mesos d'octubre i desembre.
La cutícula, que és parcialment separable, és llisa i lleugerament llistada, viscosa en temps humit, de color rosat i tacat de vermell vinós, és més fosca al centre. Contrasta amb les làmines i el peu més blancs. Té una carn abundant i compacta, fibrosa al peu, d'olor suau i gust dolç, a vegades una mica amargant.
Creix en alzinars, rouredes i fagedes, en tota mena de sòls, amb preferència pels bàsics i els neutres. Fructifica a la tardor, generalment en grans clapades, que reben el nom d'escarleteres.
No s'acostuma a menjar després de ser collit, sinó que es conserva en sal o salmorra per a una utilització posterior. També es pot conservar al bany maria o en vinagre.
Trompeta
Conegut com trompeta de la mort, vaqueta negra, rossinyolic negre o orella d'ase, es pot collir entre els mesos d'agost a desembre.
De color gris fosc o bru negrós, en forma de corn o d'embut profund (d'aqui el seu nom) que arriba gairebé fins a la base del peu, de marge estès, carn tenaç i aromàtica, amb la superfície himenial simplement rugosa. La seva carn prima i fibrosa difícilment es podreix.
Es troba en boscos de planifolis en sòls silícics humits. Poden trobar-se formant erols a l'estiu i a la tardor.
Quant s'acosta la tardor es sinònim de bolets i per nosaltres els bombers es sinònim de feina ja que molts boletaires es perden al bosc.
El rescat de cada boletaire perdut al bosc costa una mitjana de 2.200 euros a la Generalitat, xifra que inclou els recursos humans utilitzats, els vehicles terrestres i els helicòpters.
El
Ripollès va ser la comarca on es van produïr més rescats. Concretament van haver de localitzar 15 dels 71 boletaires extraviats, una xifra que no té en compte aquelles operacions que no cal acabar ja que el boletaire retroba el camí. Al Ripollès, a més, cal tenir en compte que entre l'agost i el setembre
van morir
quatre persones.
 |
| Esperem no veure aquesta imatge aquesta temporda |
El perfil del boletaire perdut no té ni sexe ni edat concrets, però acostuma a ser de ciutat, sense experiència a la muntanya, va equipat amb roba de gran superfície comercial i inicia la cacera dins un grup liderat per un guia –que resulta ser tan inexpert com ell- i sense conèixer el nom de cap municipi dels que el rodegen.
