dimarts, 13 de desembre del 2011

BONES FESTES!

 BON NADAL I FELIÇ 2012



Rius de gent, malferida corren sols, escopint el
seu fracàs ja vençuts, esperaran
com sempre han fet, l'aventura d'una nit, mentre
ploren, de ràbia i per amor, a un nom
inexistent mentre riuen dins núvols
pasatgers, cada dia més distants Corren
sols, seguint pistes per trobar el refugi de
l'acció un amic que no estigui massa vist
o una ofrena de la carn que a vegades, quan
s'acaba el primer foc, pot fer encara més
mal i així acaben, quan ja tot ha passat,
cremats per la veritat i cridant

Podré tornar enrera, quan estigui massa
lluny Podré tornar enrera, quan sigui
massa tard... Podré tornar enrera, quan

estigui massa lluny Podré tornar enrera,
quan sigui massa tard... Són germans, d'un
camí que no ha tingut mai sorida ni final
Saben bé que el futur és la foscor i
que el negre és el color d'una bandera,
bruta i plena de sang, que els hi han posat a les
mans però no es rendeixen, somien
il•lusions fent himnes de cançons i criden

 




Podré tornar enrera, quan estigui massa
lluny Podré tornar enrera, quan sigui
massa tard... Podré tornar enrera, quan
estigui massa lluny Podré tornar enrera,
quan sigui massa tard...

dijous, 8 de desembre del 2011

Bombers Solidaris

Els bombers de la Generalitat han volgut col.laborar aquest any amb l'Obra Social Sant Joan de Déu fotografiant-se amb alguns dels nens del mateix centre per fer un calendari solidari.
L’Hospital Sant Joan de Déu és un centre de referència en assistència i recerca de malalties infantils, mitjançant el treball dels investigadors poden aplicar teràpies més avançades als nens i nenes que pateixen malalties com: càncer infantil, malalties neurològiques, diabetis i diverses malalties minoritàries.
Fins ara, els seus projectes de recerca s’han finançat mitjançant fons de convocatòries públiques competitives nacionals, i europees, però la crisi actual planteja restriccions severes de les ajudes públiques que probablement dificultaran seguir avançant en el coneixement de les malalties infantils.

Des de l’Obra Social Sant Joan de Déu treballen amb l’objectiu de, malgrat la situació actual, no aturar la investigació d’aquestes malalties, la recerca és primordial per millorar diagnòstics, tractaments i la qualitat de vida d’aquests infants plens de futur.

Aquest calendari te un cost de 10€ , estarà disponible per a la seva distribució durant la propera campanya de Nadal als Parcs de Bombers de Catalunya a partir del dia 18 de novembre.

Per a més informació envieu un email a calendaribombers2012@gmail.com o al telèfon 93 253 21 36



 
 
Per altra banda un grup de 7 bombers de la Generalitat de Ctalunta van viatgar el passat  21 de novembre, a la ciutat de San Ramon, a Matagalpa, Nicaragua, per participar en un intercanvi formatiu amb els Bombers voluntaris locals.
 
El contacte s’ha establert a través de l’organització El Sueño de la campana que està establerta a la zona des de fa temps. Els Bombers de San Ramon treballen en un municipi d’uns 30.000 habitants però només un 10% és al nucli urbà.
 
Un dels objectius dels set Bombers de la Generalitat és millorar la seva formació en aspectes relacionats amb rescats, comunicacions, i sobretot assistències sanitàries, un dels serveis que més ocupa els Bombers de San Ramon. Precisament per això, un dels integrants de l’expedició catalana a banda de bomber, també és infermer, especialista en emergències, i serà l’encarregat de liderar els aspectes formatius relacionats amb les actuacions sanitàries.
 
La visita també els permetrà veure sobre el terreny de quina manera es podria mantenir una possible col·laboració en el futur.
 
Entre els Bombers participants, dos són membres de la Regió d’Emergències de Tarragona, i cinc són del parc de Reus. Precisament, el viatge s’emmarca dins els actes de celebració del 150è aniversari del parc de Reus.
 
Els membres de l'expedició a Nicaragua
 
 
 
Bombers voluntaris de  Sant Ramón
 
 

divendres, 18 de novembre del 2011

Cigarreta Apagafocs

Aquesta setmana vaig sentir una noticia si més no curiosa, a partir d'aquest 2011, la indústria del tabac  obliga per llei a fabricar cigarretes autoextingibles. És un tipus de tabac que s'apaga ràpidament en cas que el fumador deixi la cigarreta abandonada en algun lloc sense haver acabat de consumir-la.

 Es carecteritza pel fet de constar a la part superior i al costat del filtre una franja de petit gruix  d'una matèria aïllant al foc que permet en consumir el cigarret crear una mena d'embut que no permet el pas d'aire i s'apagui automaticament sense permetre sortida de fum ni còrrer perill d'incendi.



  


Amb aquesta mesura el que es vol es intentar reduïr el numero de ignicions provocadores d'incendi Forestals als nostres boscos.


REFLEXIÓ


En els últims anys, la propagació dels incendis forestals ha anat adquirint proporciones gairebé catastròfiques. L'any 1994, per exemple, es van cremar més de 400.000 hectàrees de bosc a l'Estat Espanyol. Això representa el 2 % de la superfície forestal de l'Estat, és a dir, amb 50 anys com aquest desapareixeria tota la massa forestals i ens quedariem sense boscos.Les tres quartes parts dels incendis forestals són intencionats. La major part dels incendis d'originen per cremes agrícoles, per a obtenció de pastures, per cremar rostolls, per llençar cigarretes a prop del bosc, per espurnes de vehicles, per deixar brossa, vidres o productes inflamables entre la vegetació, per fer costellades al bosc. De vegades també es cremen boscos pels interesos econòmics que hi ha en joc amb l'aprofitament de la fusta cremada o per urbanitzar zones protregides. Els incendis forestals es produeixen més fàcilment en zones repoblades amb espècies vegetals no autòctones, de creixement ràpid i de fàcil combustió. L'abandonament dels terrenys forestals, els vents secs, les altes temperatures, l'escassessa de pluges i la humitat baixa són condicions que afavoreixen l'aparició i propagació d'un incendi a partir de qualsevol espurna.



REFLEXIÓ PERSONAL  

Crec que hem de tindre conciència de la importància de la gestió dels nostres boscos, no actuar només quant es crema,  la societat hauria de familiaritzar-se amb el bosc Mediterràni, conèixer les espècies que l'integren i quin paper hi juguen amb l'ecosistema, també estaria bé que coneguessin els diferents treballs que s'hi duen a terme i els diferents ajuts existents en matèria de gestió forestal.







dijous, 3 de novembre del 2011

La flora micològica

Com que vec que va plovent i d'aquí uns dies començaran a invaïr els boscos els caçadors de bolets, m'he decidit a parlar dels bolets aquesta setmana.

És ben coneguda la tradició boletaire de Catalunya. Els bolets són ingredients imprescindibles en la preparació de molts dels nostres plats; en alguns en són el component principal o, fins i tot, l'únic.

L'interès dels catalans pels bolets no es limita a unes qüestions gastronòmiques o comercials. Igualment importants, si no més, són els aspectes lúdics o esportius, que fan que, en arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacin als boscos amb l'afany de passar una estona d'esbarjo i omplir de bolets els seus cistells.

 

Bolets comestibles més freqüents a Catalunya:

Llenega negra                                                                                   


També coneguda com mocosa negra, bavós o Higróforo negro. És un dels bolets més buscat i més valorat a Catalunya, especialment a la comarca del Bages. Es pot collir entre els mesos de setembre a desembre.
El capell, de 6-10 cm de diàmetre i amb el marge força enrollat, és d'un bru olivaci i llefiscós produït per un mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu. Amb làmines blanques, espaiades i gruixudes també viscoses.
Sobre tot es pot trobar sota els pins, sobretot el pi roig (Pinus sylvestris), amb sòls calcaris de la terra baixa i la muntanya mitjana. Generalment es troba en grups més o menys nombrosos sovint en forma de ferradura, que neixen en el mateix indret cada any.


Camagroc



 També coneguda com rossinyolic, rossinyol de pi, misto, picornell de càrritx o rebozuelo anaranjado. Es pot collir entre els mesos d'agost i octubre.
Aquesta espècie difícilment es confon amb una espècie tòxica, de manera que hi ha poques possibilitats d'intoxicar-se quan es busca camagroc al bosc. És un bolet que viu als boscos de pins, principalment el pi roig. Creix formant grans colònies a les molsoses obagues, per la qual cosa són molt fàcils de trobar.
Té el barret bru grisenc, en un principi convex-umbilicat i després imbutiforme, de 3 a 6 cm de diàmetre i marge molt ondulat. La cara inferior és d'un bell color taronja suau, primer llisa i després venada, sense làmines definides, i s'uneix sense solució de continuïtat amb la cama, afuada i del mateix color.


 Rovelló

 









També conegut com vinader, esclata-sang o Níscalo de sangre vinosa. És un dels més apreciats gastronòmicament. Sovint s'anomena rovelló a un altre bolet del mateix gènere, el pinetell. Es pot confondre amb la lletraga, un bolet no comestible que s'assembla al rovelló però és més petit, amb un color més clar i quan es trenca en surt llet blanca.
Es caracteritza perquè quan es talla surt un líquid de color vinós que sembla òxid -rovell- i en poc temps es torna de color verdós. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix s'aplana i acaba en forma d'embut. Les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu. El peu, rabassut, sol estar tacat.

Pinetell



Conegut també com rovelló-pinetell, níscalo, mízcalo. S'assembla al rovelló, Lactarius sanguifluus, però té la llet de color atoronjat que es torna verdosa quan es talla la peça.
Té un barret de 5 a 15 centímetres, amb el marge invult en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes. El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, medeix entre 3 i 5 centímeters d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.

Fredolic



També es coneix com negret, brunet, ratón o negrilla. Es pot collir entre els mesos de setembre i novembre.
Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric i fibrós, i es trenca amb facilitat; la seva carn és molt minsa i fràgil, a penes fa olor.
És un bolet tardà que surt a les pinedes formant grups nombrosos amb els primers freds (d'on li vé el nom popular) de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.

Carlet



Conegut també com escarlet o higróforo escarlata, es pot collir entre els mesos d'octubre i desembre.
La cutícula, que és parcialment separable, és llisa i lleugerament llistada, viscosa en temps humit, de color rosat i tacat de vermell vinós, és més fosca al centre. Contrasta amb les làmines i el peu més blancs. Té una carn abundant i compacta, fibrosa al peu, d'olor suau i gust dolç, a vegades una mica amargant.
Creix en alzinars, rouredes i fagedes, en tota mena de sòls, amb preferència pels bàsics i els neutres. Fructifica a la tardor, generalment en grans clapades, que reben el nom d'escarleteres.
No s'acostuma a menjar després de ser collit, sinó que es conserva en sal o salmorra per a una utilització posterior. També es pot conservar al bany maria o en vinagre.

Trompeta



Conegut com trompeta de la mort, vaqueta negra, rossinyolic negre o orella d'ase, es pot collir entre els mesos d'agost a desembre.
De color gris fosc o bru negrós, en forma de corn o d'embut profund (d'aqui el seu nom) que arriba gairebé fins a la base del peu, de marge estès, carn tenaç i aromàtica, amb la superfície himenial simplement rugosa. La seva carn prima i fibrosa difícilment es podreix.
Es troba en boscos de planifolis en sòls silícics humits. Poden trobar-se formant erols a l'estiu i a la tardor.


Quant s'acosta la tardor es sinònim de bolets i per nosaltres els bombers es sinònim de feina ja que molts boletaires es perden al bosc.

El rescat de cada boletaire perdut al bosc costa una mitjana de 2.200 euros a la Generalitat, xifra que inclou els recursos humans utilitzats, els vehicles terrestres i els helicòpters.

 El Ripollès va ser  la comarca on es van produïr   més rescats. Concretament van haver de  localitzar 15 dels 71 boletaires extraviats, una xifra que no té en compte aquelles operacions que no cal acabar ja que el boletaire retroba el camí. Al Ripollès, a més, cal tenir en compte que entre l'agost i el setembre van morir quatre persones.

Esperem no veure aquesta imatge aquesta temporda


 El perfil del boletaire perdut no té ni sexe ni edat concrets, però acostuma a ser de ciutat, sense experiència a la muntanya, va equipat amb roba de gran superfície comercial i inicia la cacera dins un grup liderat per un guia –que resulta ser tan inexpert com ell- i sense conèixer el nom de cap municipi dels que el rodegen.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

La prevenció dels grans incendis forestals adaptada a l'incendi tipus

El passat dijous 27 d'Octubre es va presentar al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya una jornada tècnica
sobre la prevenció de grans incendis forestals en la qual es presenta la guía  La Prevenció dels Grans Incendis Forestals adaptada a l'incendi tipus.

La guia editada dintre del marc del projecte europeu Fire Paradox va comptar amb la participació del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i l’European Forest Institute, amb l’objectiu de contextualitzar el problema dels grans incendis forestals a Europa i donar eines aplicades als gestors forestals i planificadors territorials en la prevenció de grans incendis forestals.


Imatge de la jornada amb més de 200 assistents.


Aquesta guía  pretén introduir la metodològia de treball dels incendis tipus com a eina de prevenció i pre-extinció.

Làmbit de la guía comprèn la integració i l'ús de foc en la planificació forestal i en la  prevenció de grans incendis forestals.

Aquesta guía té l'objectiu de servir d'eina de suport a les polítiques forestals actuals, es una guía de difusió Europea on busca mostrar una visió heterogènea de la realitat socio-econòmica, estructures de vegetació i règims d'incendis compresos al continent Europeu.

Els autors de la guia han sigut Pau Costa Alcubierre, Asier Larrañaga Otxoa de Egileor, Marc Castellnou Ribau, Marta Miralles Bover ( Enginiers Forestals, Bombers de la Generalitat de Catalunya, i membres del GRAF).
 Paul Daniel Kraus ( Fire ecologist, fire ecology research group,MPI Chemistry Alemanya)




Personalment conec a la gran majoría dels autors , hi  no hem sorprèn gens  que surtís a la llum aquesta guía, malahauradment membres del GRAF ja no estan entre nosaltres en la qual vaig tenir la sort de coincidir amb tots ells en diferents ocasions ( cremes, incendis, polaskinades, jornades tècniques...) en fi suposo que d'alguna manera han posat també  el seu grà de sorra.
 

Us podeu descarregar la guía a  l'adreça seguent: http://www.paucostafoundation.org

Altres llocs per consultar:
http://www.fireparadox.org
http://www.ctfc.cat

Inversió en biomassa

La multinacional alemanya Seeger Engineering AG, especialitzada en la producció d'energia a través de biomassa, projecta ubicar a Catalunya tres noves centrals de cogeneració de biomassa, que suposarien una inversió total de 118,3 MEUR. Els plans de la companyia, que permetrien la creació de més de 500 nous llocs de treball - entre directes i indirectes -, passen per instal·lar les tres plantes a Flix (Tarragona), La Garriga (Barcelona) i Albons (Girona). A La Garriga i a Flix, els projectes inclouen la posada en marxa de dues fàbriques per a la producció de pèl·lets -un biocombustible que surt de la fusta i que s'utilitza per a l'escalfament de calderes-.
Seeger Engineering AG compta amb el suport d'Invest in Catalonia, l'àrea de promoció i atracció d'inversions del Departament d'Empresa i Ocupació, que col·labora estretament amb l'empresa i l'està assessorant en els tres projectes.


El pla de treball de l'empresa inclou la constitució d'una filial a Sabadell, que també coordinarà l'aprovisionament de fusta per a les tres plantes. Els avantatges mediambientals de les noves centrals es basen en l'aprofitament dels residus de fusta de diferent origen per generar energia renovable. De manera conjunta, les tres plantes sumen una potència elèctrica de 15 MW i capacitat per produir 150.000 tones de biocombustibles.


dijous, 27 d’octubre del 2011

Prades Bosc 2011

Aquest cap de setmana es celebra a Prades la festa del bosc, es tracte d'un seguit d'activitats per totes les edats on el protagonista és com no el bosc.

A continuació us paso les activitats que es realitzaran els dies 29,30 d'Octubre i 1 de Novembre, hi esteu tots convidats!


Dissabte, 29 d’octubre

Al matí, sortida al bosc i reconeixement d’espècies d’arbres, a càrrec dels Birimbins.

A les 18h, La Casa de la Por per a infants, al Centre Cívic, organitzat per l’Associació Juvenil Vila Vermella.
A les 18.30h, presentació del Pla forestal a la roureda de roure reboll a les Muntanyes de Prades, a càrrec d’Anton Vallvey (director del PNIN de Poblet) i Patrick Viñas (del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya), al Centre Cívic.

A continuació, xerrada “Boscos de Catalunya”, a càrrec de Martí Boada (membre del comitè espanyol  del programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), al Centre Cívic.


Diumenge, 30 d’octubre

Tot el dia, mercat d’articles de segona mà, al Centre Cívic.
Al matí, demostració i concurs de tall amb motoserra.
A les 19h, espectacle “Clownic del Tricicle i els concursants del programa de TV3 ‘Buscant la Trinca’”, al Centre Cívic.

A les 22h, la Casa de la Por per a adults, al Centre Cívic, organitzar per l’Associació Juvenil Vila Vermella.


Dilluns, 31 d’octubre

Al matí, cuidem dels nostres boscos, sortida per recollir deixalles dipositades al bosc, a càrrec dels Birimbins.
A les 21h, sopar popular de bosc amb senglar rostit, castanyes i panellets. Col·labora la societat de caçadors de Prades.

http://www.pradesonline.net
www.prades.info

dijous, 20 d’octubre del 2011

L'ALZINAR DEL BOSC MEDITERRÀNI

Un estudi realitzat en les principals espècies de l’alzinar de Prades durant onze anys així ho conclou.


El canvi climàtic podria posar en perill l’hegemonia de l’alzina, l’actual espècie dominant als boscos mediterranis, segons un estudi dut a terme per investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les baixes temperatures de l’hivern i la baixa disponibilitat d’aigua són els factors principals que poden danyar o inhibir l’aparell fotosintètic de les espècies mediterrànies i fer possible que espècies arbustives com el fals aladern hi competeixin.


En aquest estudi s’ha analitzat la màxima eficiència fotoquímica potencial, que pot variar molt en funció de les condicions climàtiques. De tota la radiació solar que arriba a les molècules de clorofil·la, una part s’utilitza en la reacció fotoquímica i la resta retorna en forma de calor o de fluorescència. La màxima eficiència fotoquímica potencial és la mesura més utilitzada a l’hora de determinar la fluorescència de la clorofil·la, que és inversament proporcional als danys que hi pugui haver en els centres de reacció dels aparells fotosintètics.


En aquest estudi s’han realitzat diverses mesures de la màxima eficiència fotoquímica potencial en les principals espècies de l’alzinar de Prades durant onze anys. En l’experiment es va excloure parcialment l’aigua de pluja per tal de simular les condicions més seques previstes a la zona mediterrània per a les properes dècades degut al canvi climàtic.


Durant aquests anys s’han estudiat dues espècies, l’alzina (Quercus ilex L.), dominant al bosc típicament mediterrani, i el fals aladern (Phillyrea latifolia L.), una espècie de port arbustiu associada a l’alzinar però que tolera millor que l’alzina les condicions càlides i seques típiques de l’estiu. Les baixes temperatures han disminuït més els valors d’eficiència fotoquímica en el fals aladern que en l’alzina, mentre que la baixa disponibilitat d’aigua ha afectat més l’alzina.







Bosc d'alzina

 L’alzina ha demostrat la una forta dependència de la temperatura, i en segon terme de la disponibilitat d’aigua. La màxima eficiència fotoquímica ha estat més baixa durant els períodes de tardor, i sobretot els d’hivern, que durant la resta de l’any. Tanmateix, els valors mesurats durant els estius han estat inferiors als de primavera, assolint els seus màxims en el moment amb més disponibilitat d’aigua més elevada.


Aquests resultats apunten que les condicions més seques i càlides com les que es preveuen als boscos mediterranis durant les futures dècade, poden afavorir espècies com el fals aladern, més sensibles al fred però més resistents a la sequera que l’alzina, l’actual espècie dominant d’aquests boscos.

www.pradesonline
www.ruralcat.net 
www.creaf.uab.es

dimecres, 19 d’octubre del 2011

BIOMASSA

Aquesta setmana per mitjà d'un diari que "llegeixo"  habitualment m'ha agradat una noticia que tenia que beure sobre l'aprofitament forestal dels nostres boscos.

L'ajuntament d'una població del Tarragonès havia dut a terme la neteja de diversos camins forestals i aprofitar les restes dels pins i matèria forestal per fer biomassa.

Cal destacar que l'empresa que ha dut a terme aquests treballs els ha efectuat de franc, a canvi de l'aprofitament dels materials del bosc,amb aquestes actuacions s'han pogut obrir accesos que estaven tapats de vegetació disminuint així el potencial en cas d'un incendi forestal a la zona.



Biomassa compactada per utilitzar a les nostres llars.

En aquestes actuacions s'han deixat uns 20 m de perímetre a banda i banda dels camins netejats,durant el més de Setembre s'han netejat un total de 20hectareas de zona forestal entre camins i diverses finques privades,  i s'han obtingut 700 tones de troncs i branques que es convertiran en biomassa.

Amb aquestes actuacions forestals s'han donat feina de manera directe a nou persones ( peons forestals, tractoristes i camioners) hi ha vint persones de manera indirecte.


Bosc amb actuació forestal amb neteja de sotabosc


Crec que es bó que es facin aquests tipus d'actuacions ja sigui per obtenir un benefici ecològic com un benefici a nivell de protecció de cara a la prevenció d'incendis forestals i sempre amb un control, la biomassa es un nou combustible natural ventatgós per l'home i el propi bosc.

divendres, 14 d’octubre del 2011

Espècie d'insecte al Montsant

Tècnics del Servei de Fauna de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat i del parc natural de la serra de Montsant van localitzar fa uns dies dos exemplars, mascle i femella, de la somereta de Montsant 'Steropleurus panteli' dins dels límits de l'espai natural. Segons el Departament d'Agricultura, la troballa suposa una "fita històrica per al patrimoni natural del país i per a la conservació de la biodiversitat" de la zona , ja que des de la seva descripció taxonòmica (Navàs, 1899) no s'havia pogut ni fotografiar ni gravar. Les úniques cites disponibles que es tenien eren de la primera dècada del segle XX per part del naturalista Joan Barat. L'espècie s'havia donat per desapareguda.
Un dels exemplars de somereta del Montsant  
 
 
reusdigital.cat somereta montsant
 

Es tracta d'un ortòpter endèmic de la muntanya de Montsant, que es troba en una àrea de distribució singularment restringida.De fet, és l'últim ortòpter conegut a Catalunya que faltava trobar per part de tècnics de la Generalitat i aquesta cita confirma definitivament la seva presència 110 anys després del seu descobriment.


El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natura ha posat en marxa de manera immediata el pla de gestió per a la conservació d'aquesta espècie. Concretament, s'ha construït una gàbia de cria i s'estan elaborant protocols de censos i anàlisis de les dades de camp per tal de conèixer-ne millor la biologia i el comportament, i establir així el protocol de gestió adient d'aquesta espècie tan desconeguda.

La somereta del Montsant va ser descoberta l'any 1897 pel prestigiós entomòleg català Longelí Navàs. Tot i això, quan l'any 2006 es van inventariar en un Atles tots els ortòpters -saltamartins, llagostes, someretes i grills- de Catalunya, on figuraven unes 170 espècies pròpies de Catalunya representades en una fitxa amb la distribució i una fotografia de l'espècie en el seu hàbitat natural, els experts van adonar-se que aquesta era de totes l'espècie més desconeguda i l'única que no havia estat mai fotografiada viva.

La seva distribució, biologia i comportament era totalment un misteri. Longelí Navàs només va poder capturar dos exemplars l'any 1897 que van servir per descobrir i descriure l'espècie, dipositats a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Madrid. Recentment, amb l'elaboració del Catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya, la somereta del Montsant ha estat inclosa en la categoria de "en perill d'extinció" per la probabilitat alta que es tractés d'una espècie ja extingida o en vies de desaparició.

L'agost de l'any 2000 que en Joan Barat, especialista reconegut d'aquest grup d'insectes, va comunicar la presència d'una única femella de Somereta de Montsant a la zona de la Morera. L'espècie probablement deixava de ser un enigma i es podria reiniciar la seva recerca. La notificació d'aquesta retrobada va posar en alerta els tècnics del Servei de Biodiversitat i del Parc Natural de Montsant, i aquest any 2011 els censos realitzats han donat els seus primers fruits amb 2 mascles i 2 femelles trobats al medi natural.

Segons els tècnics, és un cas molt estrany que una somereta tingui una àrea de distribució tan restringida. Una possible explicació és que les someretes són espècies prehistòriques que probablement ja vivien fa uns 30 milions d'anys, molt abans de l'aparició de l'espècie humana. La somereta de Montsant potser havia quedat aïllada dels seus parents propers, limitada pels canvis del paisatge, i el seu aïllament va contribuir a la seva especiació diferenciant-se de les poblacions del voltant.

dijous, 29 de setembre del 2011

PIRÒMAN

Qui hi ha darrere del 25 per cent d'incendis intencionats que cada any cremen a Catalunya?

Generalment, s'atribueix a l'acció d'un piròman, però no tothom qui encén el bosc té un trastorn de control dels impulsos. Moltes vegades darrere de les flames hi ha interessos econòmics, revenges i, fins i tot, l'afició a la caça o a recollir espàrrecs. En altres casos, simplement és afany de notorietat o són individus amb problemes de conducta que no es regeixen per la mateixa concepció del mal que la resta de la societat.

Un piròman pur és una persona que "no pot frenar l'impuls d'encendre foc" . Abans de provocar l'incendi, "experimenta tensió i emoció" i, un cop el terreny ja està en flames, "una sensació de plaer". En moltes ocasions, es penedeixen ràpidament del que han fet i són els primers d'avisar els bombers. Per aquesta raó, en una investigació d'un foc intencionat sempre es té molt en compte la primera trucada.A la persona que avisa li fem una sèrie de preguntes per descartar que tingui res a veure amb l'incendi.



 Tampoc és estrany que alguns piròmans sentin fascinació per tot el que envolta l'extinció d'un foc, no és estrany que el calin i després s'ofereixin com a voluntaris. Hi ha  casos d'Agents de Defensa Forestal (ADF) i bombers voluntaris detinguts que passen molt desapercebuts perquè és normal que estiguin on hi ha foc, "però quan te'ls trobes abans que ningú, llavors comences a sospitar"

En ocasions, però, aquests individus no es poden catalogar com a piròmans perquè únicament tenen afany de protagonisme i de participar en una aventura. En aquests casos, ens podríem trobar davant "d'un trastorn d'autoestima" i encendre focs seria "un mecanisme per ser l'heroi".

De vegades, darrere de la detenció d'un voluntari en la lluita contra els incendis simplement hi ha una revenja.Una motivació  podria ser  "el malestar amb la gestió d'un parc natural".


Els interessos econòmics estan habitualment darrere de les flames. Però també hi ha motivacions més terrenals com preparar el terreny per caçar o recollir espàrrecs. Els agents rurals tenen detectat un aficionat a la caça responsable de més d'un miler d'incendis. "Encén el foc amb retardant i se'n va cap a casa, no es queda per mirar les flames".


 La frustració sexual també encén el bosc. "En focs de carreteres secundàries poden ser clients de prostitutes que no han pogut culminar l'acte sexual". També van investigar el cas d'un pederasta que provocava incendis al costat de llocs sovintejats per menors -com parcs infantils- perquè no podia veure satisfet el seu desig.

No obstant, darrere de la majoria d'incendis hi ha individus antisocials que "conscientment no respecten el codi de conducta de la majoria de la societat".


Per desgràcia a casa nostra, vem patir ara fa dos anys en l'incendi Forestal d'horta de sant Joan al qual van morir 5 bombers. Les primeres investigacions  apuntaven a la caiguda d'un llamp com la causa més probable, però finalment després d'una investigació més a fons van agafar a dos persones joves que estaven vinculades en campanyes per l'extinció d'incendis Forestals de l'estiu.