dijous, 16 de febrer del 2012

Camins de Muntanya GR

La setmana passada hem vaig enterar que al vestíbul del Centre de Lectura de Reus hi havia una exposició sobre els GR de Catalunya.

La meva sorpresa va ser que s'explicava molt bé sobre els seus origens de com va començar tot dels primers marcatges...i vaig descubrir per exemple  que el  dia 2 de març del 1975 marca una data històrica en els senders de G.R. a Catalunya. Els primers senyals son posats molt a prop de Tivissa, (ermita de Sant Blai) en direcció a Rasquera pel president del Comitè Joan Cullell, i el delegat provincial de Tarragona.

Les sigles GR designen un sender de gran recorregut, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km utilitzat principalment per excursionistes. A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen més de 4.500 km, i a França més de 60.000 km. Els GR són senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram.

 Els Senders es classifiquen en tres grups:
  • Els Senders de Gran Recorregut, de més de 50 Km i marcats amb els colors blanc i vermell.
  • Els Senders de Petit Recorregut, d'entre 10 i 50 Km i marcats amb els colors blanc i groc.
  • Els Senders Locals, de menys de 10 Km i marcats amb els colors blanc i verd.

 A gran part món els GR se senyalitzen amb els colors vermell i blanc (hi ha excepcions com a la zona dels Alps, on per questions lògiques el blanc es substituit per groc). Dues ratlles horizontals , la de dalt blanca i la de baix vermella indiquen la continuïtat del camí. Dues ratlles formant una "X" (creu de Sant Andreu) blanc de dreta a esquerra i vermell d'esquerra a dreta indiquen que la direcció és equivocada. Dues franjes paral·leles en vertical fen un gir apuntant a un costat o altre indiquen un pròxim canvi de direccio.



Marcatge del GR. Font: wikipedia


FEM UNA MICA D'HISTÒRIA:

El projecte de Senders de Gran Recorregut es va començar a desenvolupar a Suïssa l'any 1934.

A França van començar a treballar conjuntament amb els belgues l'any 1944, si bé el "Comité National des Sentiers de Grande Randonnée" no fou creat fins al 1947.
L'any 1969 es fundà per Alemanya i Àustria l'"Europäische Wandervereinigung" o Associació Europea d'Excursionisme.

A Catalunya tot va començar arran de les trobades que desde l'any 1961 celebraven anualment el ClubExcursionista de Gracia (CEG) i el Camping Club de França (CCF). Pels voltants dels anys 1969-1970 van aparèixer a la revista "La Clarière" del CCF alguns articles sobre "Sentiers de Grande Randonnée", signats per André Denis. André Denis era membre del Comité Nacional de Senders de Gran Recorregut Francés i participant a les trobades anuals entre el CEG i el CCF. Fruit de les converses de Joan Cullell i Altimiras (President de la secció d'Acampada del CEG i organitzador de les trobades amb el CCF) amb André Denis, va anar madurant la idea d'introduir els G.R. a Catalunya i enllaçar-los, per una banda, amb els de la resta d'Europa i per altra, intentar continuar-los per tot l'estat espanyol. La idea fou presentada per Carles Albesa (president del CEG) a l'assemblea de la Federació Catalana de Muntanya (actualment FEEC), celebrada a Mataró el 8 d'octubre del 1972. En aquesta data s'acordà la creació del Comitè de Senders de Gran Recorregut de la FEEC. L'acord va ser ratificat el mes de Desembre de 1972 per l'assemblea Nacional de la Federación Española de Montaña (FEM) a Lleó.

El Comité de Senders de Gran Recorregut va quedar constituït el 5 de Juny de 1973, fou elegit president Joan Cullell i Altimiras i secretari Domenèc Parri la resta del equip queda integrat per: Joan Carbonell, Enric Aguadé, Daniel Oriol, Josep Gomez, Joan Torrent, Josep Gombau i Fulgenci Baños.
La primera tasca que s'imposà el comitè, a mes d'informar les entitats, fou de encarregar un avantprojecte al geògraf i extraordinari coneixedor de Catalunya Francesc Gurri i Serra, vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya, que va elaborar sobre el mapa a grans trets l'esquema general de la xarxa dels futurs senders. Posteriorment i sobre aquest avantprojecte les entitats excursionistes de les comarques mes properes a cada sector de camí anaren perfilant aquests itineraris adaptant-los a les possibilitats reals dels camins existents o cercant de fer-los passar pels llocs més interessants des del punt de vista paisatgístic, arqueològic, històric o monumental per aconseguir de donar el màxim atractiu possible al recorregut.

El dia 2 de març del 1975 marca una data històrica en els senders de G.R. a Catalunya. Els primers senyals son posats molt a prop de Tivissa, (ermita de Sant Blai) en direcció a Rasquera pel president del Comitè Joan Cullell, i el delegat provincial de Tarragona, Enric Aguadé.

A Tarragona ja feia bastants anys que es celebrava el Día del Camí de Muntanya i per l'octubre del 1975 quedava llesta la senyalització del GR 7 des de Pontils fins a Fredes, ja dins el País Valencià. El mes de Novembre de 1975 aparegué la primera Topo-Guia, en ciclostil, d'aquest sector. A mitjan 1977 es va concloure la senyalització de tot el GR 7 i del dia 3 al 10 de setembre de 1977 es va inaugurar oficialment el sender, des de Reus fins a Andorra, per un grup de 26 excursionistes.

En l'assemblea de la FEM celebrada a Alacant els dies 6, 7 i 8 de desembre de 1975 es aprovada la creació del "Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido". El 2 de Març de 1976 es anomenat President del comitè de la FEM Joan Cullell, que impulsà i coordinà la elaboració de projectes de traçat dels futurs senders espanyols. Els projectes son elaborats per part de les federacions regionals.
Primera connexió europea. El GR 4 es va inaugurar el 9 de Juny de 1979 al pont internacional de Bourg-Madame. El sender europeu 4 que venia d'Austria i es quedava aturat a prop Bourg-Madame, ja podia continuar per terres catalanes.

Segona connexió europea. El dia 22 de Juliol de 1979 s'inaugurà l'enllaç del GR 7 Francés amb el GR 7 Andorrà i amb el GR 7 Catalá. Els actes es feren a Andorra la Vella amb presencia de les autoritats andorranes i el Veguer francés. El GR7 inaugurat 2 anys abans quedava així connectat a Europa a traves del GR Andorrà.

Finalment el 27 de Maig del 2000 es va realitzar els actes d'acabemt de la senyalització del GR-7 dins l'estat Espanyol.

En total s'havien obert, netejant i marcant uns 2200km entre Andorra i Tarifa ( Cadis), el Sr Aguadé (Reus) amb el Sr Juan Mari Feliu (Pamplona) van pintar tal com havien fet 25 anys abans a l'hermita de Sant Blai  a Tivissa, una franja de cada color tancava així un projecte iniciat a les terres Catalanes i que es va esampar com una taca d'oli al llarg de l'estat Espanyol donant un resultat aproximat de 100.000 km de senders marcats.


* L'exposició romandrà oberta fins el dia 29 de Febrer
* Part de la informació ha estat estreta de wikipèdia.

dilluns, 6 de febrer del 2012

Incendi Forestal a l'Albiol

Cap de setmana mogudet amb temperatures baixes, vent , neu, gelades, incendis forestals ja es ben cert que el clima Mediterrani es es molt cambiant.

Semblava una paradoxa però  mentre que en zones del país estava activat el Pla Neucat per neu en cotes baixes altres 7 comarques s'activava el Pla infocat pel alt risc d'incendi Forestal entre elles el Baix Camp.

Son les 11.51 quant rebo SMS de Control Central alertant Incendi Forestal a l'Albiol ( Baix Camp) surto fora el balcó i efectivament vec una important columna de fum, varis missatges i trucades al mòbil fan encendre totes les alarmes, el Mestral bufava en ganes i això era sinònim de que hi hauria feina a fer.

Primers instants del foc vist desde  el poble de Vilaplana



Imatge del cap del foc. Font: Bombers Prades

La columna era important Font: Meteoprades
El foc s'origina a la carretera TV-7046 PK 4 a la zona d'en Mas Blanc 32 dotacions terrestres més 4 mitjans aeris van treballar inicialment per combatre el foc ja que el fort vent que bufava a la zona dificultava molt les tasques d'extinció.

 Cartografia de la zona del foc


Així es veia el foc desde el satel.lit Modis Font: Meteoprades



Finalment sobre les 19.30 es dona per controlat ( no extingit) ja son 40 les dotacions que treballen al foc on els mitjans aeris es retiren i ara la feina es de resseguir el perímetre per possibles revifalles a causa del vent que encara bufava a la zona.
Durant tota la nit i gran part del Diumenge dia 5 diversos efectius treballaran per acabar d'apagar petits punts calents on a les 18.26 es dona per extingit.

S'han cremat 70 hectareas de Pi i matoll regenerat a causa de l'incendi del Març del 2000, el 90% de la zona afectada era del PEIN  de les Muntanyes de Prades.

Cal destacar la bona col.laboració de diverses ADF que van estar treballant conjuntament amb els bombers.