L’ús de la biomassa permet als ajuntaments estalviar i millorar la qualitat de vida dels veïns.
El roure reboll, o reboll (Quercus pyrenaica
L.) és una espècie autòctona a la Península Ibèrica, especialment
abundant en el quadrant nord-oest del país. Castella i Lleó és la regió
amb més superfície de reboll d’Europa (772.773 ha, segons el 3r IFN de
2002), que tradicionalment s’ha usat per obtenir llenya i carbó vegetal.
Les muntanyes i deveses de rebolls són freqüents i visibles a Castella i
Lleó, però no tenen aprofitament fuster a causa de la despoblació rural
i a la falta d’al·licients que compensin la tasca d’extracció. De fet,
més de 20 milions de metres cúbics de fusta que s’estima tenen els
boscos de reboll castellanolleonesos, el 2007 només es van aprofitar per
tallar uns 21.000 metres cúbics, essent aquesta situació extrapolable a
la resta de regions espanyoles posseïdores de rebollars i altres
espècies similars.
Prenent com a exemple la província de
Lleó, si s’aprofités anualment l’1,6% de la fusta de reboll amb
finalitat energètica, s’obtindria la biomassa equivalent a unes 42.000
tep (tones equivalents de petroli). Tenint en compte l’escalada de preus
del cru -actualment ronda als 118 dòlars per barril Brent- agreujada a
més, per la profunda crisi financera, estaríem parlant de 36,4 milions
de dòlars substituïts cada any només a la província de Lleó. L’extracció
i transformació de biomassa és una activitat sostenible, la qual cosa
implica que, si es realitza d’acord als plans racionals de gestió, els
boscos es renoven al mateix temps que s’aprofiten com s’ha fet durant
segles a Europa.
En l’actualitat, els boscos de reboll es
troben generalment formant masses tancades, amb un abundant sotabosc i
innombrables peus que competeixen estretament entre si i acaben, en
molts casos, per assecar-se. Precisament per això, els boscos de reboll
espanyols no només es troben desaprofitats, sinó que a més molts d’ells
presenten un elevat risc d’incendi. No obstant això, el seu ús com a
productors de biomassa amb finalitats energètiques és particularment
atractiu. La seva explotació per a aquests fins, a través de reservació,
aclarides o tallades de selecció, contribuiria a fixar llocs de treball
a les zones rurals que alberguen els boscos, tant en l’extracció del
recurs com a través de la potencial instal·lació de centres de recollida
i primera transformació de la biomassa per a la producció de
biocombustibles, i fins i tot, si s’escau, de plantes de generació
d’electricitat a partir de la combustió de la biomassa.
Centenars de municipis de tot el sud
d’Europa, alguns ja ho saben bé, compten amb un gran potencial de
biomassa per a ús energètic que poden emprar en substituir la despesa
corrent que un Ajuntament i els seus veïns fan en gasoil o gas fòssil
produït a milers de quilòmetres de casa seva per, per exemple,
climatitzar l’escola, el consultori mèdic, el centre de dia, … fins i
tot el seu propi habitatge amb biomassa recollida en el seu propi
municipi o comarca generant desenes de llocs de treball estable i a més
estalviant a la seva factura energètica.