Com que era la primera que vegada que feia la Pica i vaig anar aviat per poder aparcar bé la furgo, a les 7.45 entrava al poble de Picamoixons on a l'entrada del poble gent de l'organització et feia entrar cap a l'esquerre a la zona de aparcaments.
Abans de canviar-me vaig anar a buscar el dorsal ( 48) a la zona de les piscines, allí ja hi havia un bon ambient ja que oferien coca amb xocolata desfeta, agafo el dorsal i quina es la sorpresa doncs que amb el dorsal et donen una bossa amb regalets ( botella de vi, mitjons, buf, llibre de rutes de btt,etc...) força bé je je.
 | ||
| Dorsal la Pica 2012 |
Son les 9h i ja tinc la bici muntada,el dorsal posat i equipat apunt de començar la meva primera Pica.
La linea de sortida esta situada a la sortida del poble, el bon ambient predomina i xerro amb un vell amic d'escala Dei que mai m'hagués imaginat trobarme´l en una cursa de btt je je, a les 9.30 puntuals es dóna el tret de sortida 37 km m'esperen per endavant.
El primer tram es fa per carretera ja que serveix d'enllaç fins arribar a Valls a mi hem va bé perquè hem serveis d'escalfament, la gent va bastant a saco i hem passa força gent però el meu objectiu es acabar ni que sigui l'últim, metres davant meu hi ha una petita topada on tres corredors estan estirats per terra amb petites ferides sense importància, entrem a Valls i força gent pels carrers animant, EL PRIMER PROBLEMA el pulsòmetre deix de funcionar, fantàstic perquè hem serveix molt per saber si vaig massa passat de voltes je je, bé els primers km es fan bé sense masses dificultats i agafo un ritme conservador, començo a veure gent parada canviant rodes ja ,quina putada, segueixo tirant a bon ritme fins el primer control i on comença la primera pujada,allí es forma el primer tap de gent i hem trenca una mica el ritme, decideixo no agafar res de menjar ni beure ja que portem mitja hora només pedalant, la pujada no es molt important i es pot fer bé però el vent bufa de cara i fa que sigui més dur pedalar, arribem a la primer bifurcació on es separen els dos circuits el vermell i el blau aquí el grup es redueix notablement i comença una altra pujada que s'endinsa pel bosc i on hi ha amb algun tram duret, es un trenca cames amb pujades i baixades continues al cap de poc el segon tap de gent amb un senderó estret que puja que no vegis tots pugem a peu, els meus bassons es comencen a despertar ja que el desnivell es important, un cop assolit el punt més alt toca baixar i es on disfruto amb una baixada per dins del bosc que serpenteja sense gaires dificultats tècniques.
No és fins el km 30 aprox que començo a notar les primeres rampes, després de deixar enrere pujades del 23% ( massa per mi) hem paro faig estiraments i menjo una barreta la qual hem recupero força però 2km més endavant les rampes són a les dos cames a la zona del quàdriceps i els abductors, i el dolor es bastant insoportable, al meu davant hi ha un control on comunico el meu abandó definitiu, membres de l'organització hem diuen que si segueixo per aquest camí es la pista de baixada fins a picamoixons del circuit blau, no m'ho penso dos vegades i avall que fa baixada fins a Picamoixons 3h 14 s més tard passo per la línia d'arribada en la posició 468 de 511.
La meva valoració es positiva ja que el circuit era dur agreujat per la meva preparació física lluny d'afrontar aquest tipus de marxes amb un desnivell com aquest amb garanties.
Ara toca recupera-me uns dies i aquesta setmana torno els entreno sessions de tonificació al gimnàs+ sortides per carretera.
Fins el proper repte.
