El canvi climàtic podria posar en perill l’hegemonia de l’alzina, l’actual espècie dominant als boscos mediterranis, segons un estudi dut a terme per investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les baixes temperatures de l’hivern i la baixa disponibilitat d’aigua són els factors principals que poden danyar o inhibir l’aparell fotosintètic de les espècies mediterrànies i fer possible que espècies arbustives com el fals aladern hi competeixin.
En aquest estudi s’ha analitzat la màxima eficiència fotoquímica potencial, que pot variar molt en funció de les condicions climàtiques. De tota la radiació solar que arriba a les molècules de clorofil·la, una part s’utilitza en la reacció fotoquímica i la resta retorna en forma de calor o de fluorescència. La màxima eficiència fotoquímica potencial és la mesura més utilitzada a l’hora de determinar la fluorescència de la clorofil·la, que és inversament proporcional als danys que hi pugui haver en els centres de reacció dels aparells fotosintètics.
En aquest estudi s’han realitzat diverses mesures de la màxima eficiència fotoquímica potencial en les principals espècies de l’alzinar de Prades durant onze anys. En l’experiment es va excloure parcialment l’aigua de pluja per tal de simular les condicions més seques previstes a la zona mediterrània per a les properes dècades degut al canvi climàtic.
Durant aquests anys s’han estudiat dues espècies, l’alzina (Quercus ilex L.), dominant al bosc típicament mediterrani, i el fals aladern (Phillyrea latifolia L.), una espècie de port arbustiu associada a l’alzinar però que tolera millor que l’alzina les condicions càlides i seques típiques de l’estiu. Les baixes temperatures han disminuït més els valors d’eficiència fotoquímica en el fals aladern que en l’alzina, mentre que la baixa disponibilitat d’aigua ha afectat més l’alzina.
 |
| Bosc d'alzina |
L’alzina ha demostrat la una forta dependència de la temperatura, i en segon terme de la disponibilitat d’aigua. La màxima eficiència fotoquímica ha estat més baixa durant els períodes de tardor, i sobretot els d’hivern, que durant la resta de l’any. Tanmateix, els valors mesurats durant els estius han estat inferiors als de primavera, assolint els seus màxims en el moment amb més disponibilitat d’aigua més elevada.
Aquests resultats apunten que les condicions més seques i càlides com les que es preveuen als boscos mediterranis durant les futures dècade, poden afavorir espècies com el fals aladern, més sensibles al fred però més resistents a la sequera que l’alzina, l’actual espècie dominant d’aquests boscos.
www.pradesonline
www.ruralcat.net
www.creaf.uab.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada