El Govern aprova el Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT)

L'objectiu del pla és minimitzar el risc i els efectes de possibles accidents aeronàutics a qualsevol punt del territori
El pla inclou també les emergències de tota mena als aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya.


El Govern ha aprovat avui el Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT). Aquest pla especial va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el passat 29 d'abril de 2010 i preveu minimitzar el risc i els efectes de possibles accidents aeronàutics. El pla també abasta els incidents i accidents que es puguin donar a l'interior d'instal·lacions aeroportuàries però que no tinguin origen aeronàutic.

En el procés d'elaboració del Pla AEROCAT s'ha constituït un grup de treball en el qual hi han estat representats els diferents cossos operatius, departaments implicats, l'Administració estatal (cal recordar que a Catalunya hi ha aeroports d'interès general) i també l'Administració local. Això ha permès elaborar un text consensuat per totes les parts.


Objectius del Pla AEROCAT
Pel que fa als objectius del pla, cal destacar:

Analitzar i valorar les possibles emergències que es puguin donar a causa d'alguns tipus d'aeronau en els recintes dels aeroports, en les seves zones d'influència o per emergències importants en els aeroports que no estiguin relacionades directament amb aeronaus (per exemple incendis o explosions en les terminals de passatgers, greus dèficits de serveis, introducció de malalties infeccioses, etc.)
Valorar escenaris accidentals fora d'instal·lacions aeroportuàries a causa d'accident o desaparició d'una aeronau.
Establir una organització pràctica i possible que permeti l'aplicació de les mesures de protecció i lluita contra l'emergència. Així com les mesures d'atenció i recolzament als afectats i als seus familiars.
Establir el procediment de coordinació entre els diferents operatius i entitats recollides en el pla.
Determinar els criteris d'afectació municipal, és a dir, quins municipis es veuen obligats o tenen la recomanació de tenir un pla especial municipal d'emergències a causa de la proximitat d'alguna instal·lació aeroportuària.
Especificar els procediments per portar a terme les mesures de protecció i autoprotecció de les persones, els béns i el medi ambient en funció de la gravetat de l'emergència.
Catalogar els mitjans i els recursos humans i materials disponibles.
Definir les tasques d'implantació i manteniment del pla.

Abast del Pla AEROCAT
El Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya és el marc orgànic i funcional per fer front a totes aquelles emergències causades per accidents aeronàutics que es donin a qualsevol punt del territori català, i a les emergències de qualsevol tipus que tinguin lloc als aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya.

De la mateixa manera, el Pla AEROCAT estableix l'estructura de resposta, l'operativa i els procediments necessaris per gestionar qualsevol emergència associada al transport aeri i les seves instal·lacions, amb la finalitat de minimitzar el risc, garantir la seguretat de les persones i la protecció dels béns, les infraestructures i el medi ambient.



Anàlisi del risc
L'AEROCAT se centra en l'anàlisi del perill que presenten les zones geogràfiques pròximes a instal·lacions aeroportuàries que puguin rebre l'impacte d'una aeronau, si es produeix un accident. Posteriorment, es fa l'anàlisi de vulnerabilitat d'aquestes zones i així es determina el risc que les afecta.

Les fases de vol amb major probabilitat d'accident són les d'aterratge i enlairament, mentre que la fase de règim de vol estable és la més segura. En concordança amb aquests resultats, l'AEROCAT planteja la planificació municipal centrada en els territoris més propers a les pistes dels aeroports, aeròdroms i heliports, prenent com a paràmetre de zones de risc més alt un diàmetre de vuit quilòmetres al voltant d'una instal·lació aeroportuària.

D'acord amb els resultats obtinguts s'estipula la planificació municipal, és a dir, quins són els municipis que tindran l'obligació d'elaborar un pla d'actuació municipal (PAM) en relació amb el risc aeronàutic, quins són els municipis que només estaran recomanats i quins són els municipis que, tot i no estar directament afectats pel risc, també han de preveure mecanismes per afrontar la gestió d'una emergència aeronàutica.



Estructura del Pla
L'estructura de gestió està presidida pel Comitè d'Emergències (formada pel Director del pla, el Consell Assessor i el Gabinet d'Informació), a la qual s'afegeixen els Centres de Coordinació d'empreses aeroportuàries o que tinguin a veure amb activitats relacionades amb la gestió aeronàutica/aeroportuària i es vegin afectades per un possible incident o accident, el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), i el Centre de Comandament Avançat (CCA), del qual formen part el grup d'intervenció, el grup d'ordre, el grup de medicina legal i forense, el grup logístic i el grup sanitari, així com la coordinació amb la direcció i els cossos operatius de l'Estat.
El procediment preveu els nivells de prealerta (no activa el pla), alerta, emergència 1 i emergència 2.

La fase de prealerta s'activa en cas que hi hagi un risc potencial no confirmat en instal·lacions aeroportuàries i en cas d'accident de qualsevol aeronau que no sigui avió comercial, sense víctimes ni major afectació fora de les instal·lacions.
La fase d'alerta s'activa en situacions de risc real en instal·lacions aeroportuàries que no requereixin l'activació de serveis externs. També en cas que fora de les instal·lacions aeronàutiques es produeixi un accident amb un màxim de 5 víctimes, un accident sense víctimes però afectació greu a béns i serveis bàsics o en el cas de desaparició d'una aeronau.
La fase d'emergència 1 s'activa en cas d'un accident en instal·lacions aeronàutiques o en casos d'un risc real que requereixi l'activació d'equips d'emergència externs als propis de la instal·lació. També s'activa quan fora de les instal·lacions hi hagi un accident aeronàutic amb més de 5 víctimes o que afecti infraestructures amb substàncies perilloses (químiques, nuclears, etcètera).
La fase d'emergència 2 s'activa en cas de simultaneïtat de riscos o accidents en un o més aeroports o en cas d'un accident en el qual estiguin implicats dos avions comercials en una instal·lació aeroportuària. També s'activarà quan fora de les instal·lacions aeroportuàries es produeixi l'accident d'un avió comercial en zona de concurrència pública; o el xoc de més d'un avió comercial.