Jo i dos companys més vem fer la " curta" tot i que per motius metereològics i per evitar problemes de edicions anteriors es va modificar el traçat en 7km.
El nostre repte era acabar i així ens ho vem plantejar des de el principi, la meva preparació física per aquesta cursa tenia molt que desitjar un parell de sessions al rodillo i unes poques sortides en btt, per tant no les tenia totes.
Al arribar a Sariñena vem comprovar de primera mà que les condicions meteròlogiques no ens rebien amb les mans obertes 8 graus i un vent feien que la sensació de fred fós acusada, jo només pensava que no havia près roba d'hivern confiava en que cap al migdia canviés el temps ja que la cursa no començava fins a les 15h de la tarda.
Com que teniem temps vem anar a buscar els dorsals per no tenir problemes d'última hora veure unes 6000 persones amunt i avall encara et feia posar més nerviós però es respirava un ambient 100% beteteru.
Trio calaberas |
Dorsal personal Monegros 2013 |
Hem va sorprendre que amb una cursa d'aquestes magnituds no donessin una trista samarreta o un maillot en fi estem en crisi ( alguns).
El planing era dinar veure com sortien els del recorregut llarg ( 13.30) muntar les btt i anar a la linea de sortida.
Muntant les bicis |
Sortida del Recorregut llarg 113km |
Bé ja ho teníem tot a punt només faltava començar , el primer avituallment estava al km 35 aproximadament, vem començar amb un grup molt nombrós esquivant el tolls d'aigua i les zones de fang per no acumular pes a la bici el terreny era pista ample amb petites pedres sense dificultats tècniques de seguida vem tirar amb bon ritme ja que es podia avançar i guanyar km ràpidament, les primeres caigudes i les punxades començaven a deixar-se veure.
Després del primer avituallament ( km 33) venien uns tres o quatre km de fals Pla ja que anaves guanyant haltura sense adonarte'n a partir del km 40 aprox començava el tram on aconseguies l'haltura max ( Alto del Pedrafita 586m) una pista que anava pujant amb ganes però a l'hora es feia bé, després de recuperam i beure líquid venia una part de plà amb alguna pujada però que ja es veia que anavem en desnivell una baixada molt guapa de pista ampla on podies agafar velocitats et donava la benvinguda a l''ultim avituallament sobre el km 65, no perdem massa temps una mica de fruita i seguim els útims quilòmetres els fem amb el vent de cara que fa que avancem lents i les forçes vagin disminuint, després quasi bé 5h creuem la línia d'arribada.
Per acabar volem agrair el suport moral, tècnic i tot el que volgueu de la Sònia i la Isabel que ens van acompanyar en aquest repte on vem pedalar però sobretot vem riure molt!
Fins el pròxim repte!!!!!!!!!!!!!!
2 comentaris:
quin trio!! i quina aventureta!!!
Oleeeeee, ara esperar el pròxim repte
Publica un comentari a l'entrada