L’enorme potencial del roure reboll per a la producció de biomassa

Avui faig un petit homenatge al nom del bloc (quercus pyrenaica) hi ha tots aquells que d'una manera o altra estan  implicats en tot el relacionat amb  l'ús de la biomassa en l'extracció de la fusta dels nostres boscos fent dos funcions importants i basiques, un millor aprofitament de la fusta i un manteniment o gestió dels nostres boscos en forma de prevenció contra possibles incendis forestals, en aquest bloc he parlat ja algunes vegades del tema,  19  Octubre 2011 " Biomassa",  20 Octubre " Alzinar del Bosc Mediterrani"  i el 29 Octubre " Inversió en Biomassa".

L’ús de la biomassa permet als ajuntaments estalviar i millorar la qualitat de vida dels veïns.

El roure reboll, o reboll (Quercus pyrenaica L.) és una espècie autòctona a la Península Ibèrica, especialment abundant en el quadrant nord-oest del país. Castella i Lleó és la regió amb més superfície de reboll d’Europa (772.773 ha, segons el 3r IFN de 2002), que tradicionalment s’ha usat per obtenir llenya i carbó vegetal. Les muntanyes i deveses de rebolls són freqüents i visibles a Castella i Lleó, però no tenen aprofitament fuster a causa de la despoblació rural i a la falta d’al·licients que compensin la tasca d’extracció. De fet, més de 20 milions de metres cúbics de fusta que s’estima tenen els boscos de reboll castellanolleonesos, el 2007 només es van aprofitar per tallar uns 21.000 metres cúbics, essent aquesta situació extrapolable a la resta de regions espanyoles posseïdores de rebollars i altres espècies similars.

Prenent com a exemple la província de Lleó, si s’aprofités anualment l’1,6% de la fusta de reboll amb finalitat energètica, s’obtindria la biomassa equivalent a unes 42.000 tep (tones equivalents de petroli). Tenint en compte l’escalada de preus del cru -actualment ronda als 118 dòlars per barril Brent- agreujada a més, per la profunda crisi financera, estaríem parlant de 36,4 milions de dòlars substituïts cada any només a la província de Lleó. L’extracció i transformació de biomassa és una activitat sostenible, la qual cosa implica que, si es realitza d’acord als plans racionals de gestió, els boscos es renoven al mateix temps que s’aprofiten com s’ha fet durant segles a Europa.

En l’actualitat, els boscos de reboll es troben generalment formant masses tancades, amb un abundant sotabosc i innombrables peus que competeixen estretament entre si i acaben, en molts casos, per assecar-se. Precisament per això, els boscos de reboll espanyols no només es troben desaprofitats, sinó que a més molts d’ells presenten un elevat risc d’incendi. No obstant això, el seu ús com a productors de biomassa amb finalitats energètiques és particularment atractiu. La seva explotació per a aquests fins, a través de reservació, aclarides o tallades de selecció, contribuiria a fixar llocs de treball a les zones rurals que alberguen els boscos, tant en l’extracció del recurs com a través de la potencial instal·lació de centres de recollida i primera transformació de la biomassa per a la producció de biocombustibles, i fins i tot, si s’escau, de plantes de generació d’electricitat a partir de la combustió de la biomassa.

Centenars de municipis de tot el sud d’Europa, alguns ja ho saben bé, compten amb un gran potencial de biomassa per a ús energètic que poden emprar en substituir la despesa corrent que un Ajuntament i els seus veïns fan en gasoil o gas fòssil produït a milers de quilòmetres de casa seva per, per exemple, climatitzar l’escola, el consultori mèdic, el centre de dia, … fins i tot el seu propi habitatge amb biomassa recollida en el seu propi municipi o comarca generant desenes de llocs de treball estable i a més estalviant a la seva factura energètica.