Ahir dilluns dia 30 aprofitant les vacances escolars de les peques vem decidir anar al zoo de Barcelona ja que feia molts anys que no hi havia estat i això de veure animals que en el seu hàbitat normal no els podries veure es especial pels nens.
Després de pagar 2 entrades d'adult (34€) ens vem endinsar amb el que havia de ser un jornada interessant i enriquidora tants pels petits com pels grans.
Vem anar per feina directes als animals grans començant per l'espectacle del dofins on van xal.lar d'allò més, no era el moment ni el lloc de dir-li a la meva filla que la majoria de dofins que hi ha repartits als zoològics provenen de la cacera indiscriminada que es fa al Parc Nacional de Taiji, al Japó, hi una pel.licula documental "The Cove" que us la recomano segueix un equip d'elit d'activistes, cineastes i bussejadors que s'embarquen en una missió secreta per penetrar en una cala remota i oculta del Japó.
La pel·lícula demostra que la quantitat de dofins morts per la cacera il·legal és encara major que el nombre de balenes caçades a l'Antàrtida. I per fer-ho, utilitza estratègies del cinema d'aventures i reclama constantment la complicitat de l'espectador.
Imatges impactants, acció i entreteniment són les principals armes d'aquest documental combatiu que denuncia l'èxit dels espectacles de dofins.
"The Cove" de Louie Psihoyos, es pot veure a Barcelona als Verdi Park de Gràcia.
La primera sorpresa desagradable va ser en arribar a la zona de l'ós bru on el pobre en prou feina podia mantenir- se en peu que es tornava a estirar com si li haguessin donat de primer plat amanida de Diacepan.
Més endavant vem anar a les instal.lacions dels lleons on el seu estat físic deixava molt que desitjar molt secs i gens hàbils, el colmo va ser en veure els elefants en l'estat que es trobava particularment un, quiet amb psintomes evidents d'estrés pel seu espai de llibertat de 15m2.
En el zoo hi ha dos tipus d'istal.lacions, les que veu el públic i les de sota el recinte que es on es guarden els animals un cop tanca les seves portes el recinte, a l'estiu sobre les 19/20h i l'hivern sobre les 17h.
En el video es pot observar les condicions en que viuen els animals, llocs petits i foscos, on estan tancats moltes hores fins a 15h, el video també mostra les diferents transtors psíquics que presenta per exemple el jaguar.
L'alpinista Navarrès Iñaqui Ochoa de Olza deia " Prefereixo viure un dia com un tigre que 100 anys com un corder"
El Zoo de Barcelona ha estat objecte de diverses crítiques. El líder municipal d'ERC i antic responsable del zoo, Jordi Portavella va afirmar l'any 2008 que "El zoo de Barcelona tenia prestigi com a institució dedicada a la conservació i la investigació. Ara crec que s'està perdent".
També ha estat criticat l'acomiadament de la directora, Carme Maté, especialista en primats partidària de la investigació com a objectiu en el zoològic, i la seva substitució per una gestora de l'empresa municipal BSM (Barcelona de Serveis Municipals) sense experiència en animals, per presumptes conflictes amb els interessos de l' Ajuntament. El director general de BSM va afirmar que l'acomiadament es va deure únicament a raons de gestió.
La mort d'un dels dos elefants amb què comptaven en va desencadenar alguna de les últimes. La declaració de l'Ajuntament de buscar un nou exemplar perquè acompanyi a l'altre, va venir acompanyada de crítiques de veterinaris i empleats del zoo que van assegurar que "no és possible mantenir dos elefants en un espai que ronda els mil metres quadrats" (l'Associació Mundial de Zoos i Aquaris, WAZA) recomana com a mínim el doble). L'organització pels drets dels animals Liberal va iniciar una campanya sol·licitant el trasllat de l'exemplar restant, una elefanta nascuda lliure anomenada Susi, després de denunciar que aquesta es trobava en mal estat psicològic. La campanya va rebre el suport de la Born Free Foundation així com de personalitats com l'escriptor José Saramago..
La política i periodista Pilar Rahola va criticar durament la negativa del Zoo a permetre que l'elefanta fos traslladada, afirmant: "Susi ha de ser traslladada a un lloc millor, en companyia d'altres elefants i amb un espai més decent. Aquest lloc existeix. Però el zoo sembla que no vol perdre al seu únic elefant, potser amb la juràssica idea del qual un zoo sense elefants és menys zoo. Tem pèrdues econòmiques? És possible, encara que peregrino, però en canvi no tem perdre la dignitat dels éssers vius que mostra. Molt il·lustratiu de la seva pròpia dignitat."
El 27 de febrer, Raül Romeva, analista i polític diputat en el Parlament Europeu va presentar el tema a la Comissió del Parlament Europeu a mode d'una pregunta escrita i va declarar "No crec que aquestes siguin les condicions adequades per a un elefant que, en la naturalesa, viatja grans distàncies i viu en grups familiars de fins cent animals". També va fer extensiva la denúncia a la situació de la resta d'elefants en captivitat en zoos europeus.
" SI OBSERVES, CONEIXES, SI CONEIXES, ESTIMES I SI ESTIMES PROTEGEIXES"
Jordi Sabater Pi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada