Es fabrica la primera bóta de vi amb fusta de roure reboll de Prades

 

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha dut a terme, amb la col·laboració del PNIN de Poblet, una prova pilot sobre la possibilitat de fabricar bótes de vi amb fusta de roure reboll (Quercus pyrenaica) de la Serra de Prades. Des de fa pocs anys, es tenia informació sobre les òptimes qualitats organolèptiques del vi elaborat amb fusta de reboll. No obstant això, no es coneixien les característiques tecnològiques i l’aptitud per a aquest ús del reboll de Prades.

 

A partir d’una petita mostra de roures que van ser tallats en obrir una feixa de prevenció d’incendis dins el PNIN de Poblet, s’ha seguit tot el procés tradicional d’elaboració de bótes de vi: serrat de les dogues, assecat i fabricació de la bóta.

 

Els resultats obtinguts fins a la data indiquen que la fusta d’aquests roures presenta unes característiques tecnològiques molt adequades per a la fabricació de bótes: és una fusta molt densa, de gra fi, que es treballa bé i admet perfectament el domat en la formació de la bóta.

 

Tradicionalment, aquesta espècie s’ha utilitzat per a obtenir llenyes i carbó, amb tallades cada pocs anys, i des de fa poques dècades molts boscos es troben abandonats, cosa que posa en perill la seva conservació.

 

Aquests resultats preliminars indiquen que la producció de fusta per a fabricar bótes pot ser un objectiu de la gestió dels boscos de reboll. La fusta de roures per boteria pot assolir preus molt elevats, que com a mínim quadrupliquen els assolits per a l’ús de llenyes.

 

La producció de fusta per a boteria requereix aconseguir arbres més grans, amb troncs més rectes i capçades més altes. Precisament, els boscos amb aquests arbres són els més interessants per a la prevenció dels incendis forestals, per a la conservació de la fauna i de la mateixa espècie de roure reboll a Catalunya. Així doncs, existeix una clara sinèrgia entre la producció d’aquesta fusta i la conservació del reboll i el seu ecosistema.

 

Cal recordar que el roure reboll és una espècie endèmica del sudoest d’Europa i el nord d’Àfrica. A Catalunya únicament es troba en una població aïllada d’unes 500 hectàrees de bosc a la Serra de Prades.

 

En una segona fase, s’estudiarà el comportament en la criança del vi i s’avaluarà la possibilitat d’obtenir vins diferenciats de qualitat, molt lligats al territori i amb característiques úniques.

 

Aquest projecte, realitzat en el marc del projecte INNOVACTIVA, Impuls i Innovació Rural Conca de Barberà-Priorat, està subvencionat pel SOC i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts a Projectes Innovadors i Experimentals, regulat per l’Ordre EMO/312/2012.





 

Monegros 2013

El passat 27 d'Abril es disputava a la localitat de Sariñena (Monegros) una edició més de la Orbea Monegros 2013, es tracta d'una cursa de btt de dos recorreguts, un de 113km i un altre de 77km amb un desnivell acumulat de 1341m.

Jo i dos companys  més vem fer la " curta" tot i que per motius metereològics i per evitar problemes de edicions anteriors es va modificar el traçat en 7km.

El nostre repte era acabar i així ens ho vem plantejar des de el principi, la meva preparació física per aquesta cursa tenia molt que desitjar un parell de sessions al rodillo i unes poques sortides en btt, per tant no les tenia totes.

Al arribar a Sariñena vem comprovar de primera mà que les condicions meteròlogiques no ens rebien amb les mans obertes 8 graus i un vent feien que la sensació de fred fós acusada, jo només pensava que no havia près roba d'hivern confiava en que cap al migdia canviés el temps ja que la cursa no començava fins a les 15h de la tarda.

Com que teniem temps vem anar a buscar els dorsals per no tenir problemes d'última hora veure unes 6000 persones amunt  i avall encara et feia posar més nerviós però es respirava un ambient 100% beteteru.

Trio calaberas

Dorsal personal Monegros 2013

Hem va sorprendre  que amb una cursa d'aquestes magnituds no donessin una trista samarreta o un maillot en fi estem en crisi ( alguns).

 El planing era dinar veure com sortien els del recorregut llarg ( 13.30) muntar les btt i anar a la linea de sortida.

Muntant les bicis

Sortida del Recorregut llarg 113km

Bé ja ho teníem tot a punt només faltava començar , el primer avituallment estava al km 35 aproximadament, vem començar amb un grup molt nombrós esquivant el tolls d'aigua i les zones de fang per no acumular pes a la bici el terreny era pista ample amb petites pedres sense dificultats tècniques de seguida vem tirar amb bon ritme ja que es podia avançar i guanyar km ràpidament, les primeres caigudes i les punxades començaven a deixar-se veure.

Després del primer avituallament ( km 33) venien uns tres o quatre km de fals Pla ja que anaves guanyant haltura sense adonarte'n a partir del km 40 aprox començava el tram on aconseguies l'haltura max ( Alto del Pedrafita 586m) una pista que anava pujant amb ganes però a l'hora es feia bé, després de recuperam i beure líquid  venia una part de plà amb alguna pujada però que ja es veia que anavem en desnivell una baixada molt guapa de pista ampla on podies agafar velocitats et donava la benvinguda a l''ultim avituallament sobre el km 65, no perdem massa temps una mica  de fruita i seguim els útims quilòmetres els fem amb el vent de cara que fa que avancem lents i les forçes vagin disminuint, després quasi bé 5h creuem la línia d'arribada.

Per acabar volem agrair el suport moral, tècnic i tot el que volgueu de la Sònia i la Isabel que ens van acompanyar en aquest repte on vem pedalar però sobretot vem riure molt!

Fins el pròxim repte!!!!!!!!!!!!!!

Camí Natural de Prades

El Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, mitjançant la Direcció General de Desenvolupament Rural i Política Forestal, ha finalitzat les obres de condicionament del Camí Natural de les Muntanyes de Prades, a Tarragona, que ha suposat una inversió de 1.337.437 euros. Per al condicionament d’aquest camí, de 27 km de longitud en la seva ruta principal i 10 km en ramals,  s’han realitzat actuacions d’adequació de la plataforma mitjançant l’execució de desbrossaments, perfilat i estabilització del sòl, per obtenir una base resistent i impermeable.  S’ha dotat d’infraestructura de proteccions mitjançant l’execució de balustrades de fusta i passarel·les, i s’ha senyalitzat el traçat mitjançant la col·locació de senyalització direccional, preventiva i informativa seguint les directrius de senyalització de Camins Naturals del Ministerio.
El traçat del Camí Natural Muntanyes de Prades, una ruta circular per a vianants que uneix el nucli amb les muntanyes que el rodegen, discorre per diferents punts d’interès paisatgístic, geològic i cultural de Prades. En aquest traçat s’hi pot trobar comunitats vegetals pròpies de regions subalpines i eurosiberianes, formacions de naturalesa càrstica, restes del neolític, ermites i restes de pous de gel.

L’excursionista pot visitar la Vila de Prades, catalogada com a Bé d’Interès Cultural. El camí, amb una longitud total de 27 km en el seu traçat principal, té diferents trams alternatius que sumen uns 10 km: ermites, pous de gel, camí de la serra del bosc, Tossal de la Baltassana i del roure reboll, Pla de la Guàrdia i Perelloner del Cisterer. Està destinat exclusivament a vianants i usuaris en bicicleta, i està totalment prohibit circular-hi amb vehicles a motor. No obstant això, s’autoritza el pas de vehicles dels veïns que hagin d’accedir a finques, ermites i serveis de manteniment i urgències en general.

Amb la construcció del Camí Natural Muntanyes de Prades es contribueix a diversificar l’activitat econòmica de la regió tot potenciant l’oferta turística, s’impulsa la conservació dels espais naturals des de l’educació mediambiental i s’afavoreix la conservació del patrimoni cultural i tradicional, dotant de noves funcionalitats les infrastructures abandonades, i es permet així l’atenció i transmissió del llegat cultural de la zona.
També permet satisfer la demanda social existent i valoritzar la riquesa i diversitat paisatgística de les zones plantejades per al seu traçat, en poder-se contemplar els contrastos existents entre els diferents trams, i promocionar-ne l’apropament respectuós i integrat de la població al seu entorn i a la seva història. A més, aquest camí ofereix a l’usuari noves possiblitats d’oci i una forma de turisme alternatiu i respectuós amb l’entorn, que permet un apropament al medi rural per descobrir-ne la biodiversitat i la bellesa del valuós patrimoni natural.

Cursa popular a Prades el 31 de Març

El Club Esportiu Prades O2 organitza pel proper 31 de març una cursa popular.

La cursa es dividirà en dos per dificultat. La cursa curta, de 4,5 km i 95 m de desnivell té un preu de 7€ per als socis, i de 10 per als no socis. La cursa llarga, de 12 km i 440 m de desnivell té un preu de 10€ per als socis, i de 13€ per als no socis.

La sortida i arribada de la cursa serà a la Plaça Major a les 11h, i de 9 a 10h s’obriran les inscripcions.

Per inscriure’s a la cursa cal enviar les dades a clubesportiupradeso2@gmail.com, i cada inscripció rebrà un obsequi.

Més info clubesportiupradeso2.worldpress

Sistema revolucionari de seguiment de cursa amb localitzador GPS

L’empresa Butsat Mobile System, S.L. i Outcat desenvoluparan un sistema de localització i rastrejament per GPS de cada corredor en l’edició 2013 de Terra de Maquis.

Terra de Maquis Bike&Run 2013, gracies a l’empresa Butsat Mobile System, S.L. i com a una de les novetats més destacades de l’edició d’enguany, aplicarà un sistema de localització i control de temps mitjançant localitzadors gps, de manera que es tindran localitzats en tot moment i online a tots els participants de la cursa, entre d’altres coses i principalment per tal de poder donar un plus en seguretat per a tots els corredors.
Tots els localitzadors de Butsat incorporen un boto SOS, que podrà ser utilitzat pels corredors en cas d’emergència i que activarà una alarma immediata perquè l’organització pugui actuar en el més ràpid possible.

 

SEGURETAT PER ALS CORREDORS I ALARMES

 Ubicació de tots els corredors.
.Alarma de boto SOS en cas d’emergència.
Alarma de desviament de track.
Alarma de temps parat.
Alarma si no es passa per algun avituallament.

TEMPS PARCIALS, TOTALS I CLASIFICACIÓ ONLINE
TEMPS DE PAS PELS DIFERENTS AVITUALLAMENTS I PER LES METES VOLANTS.
VELOCITAT MITJA DELS PARTICIPANTS
DISTANCIA RECORREGUDA.
DESNIVELL POSITIU ACUMULAT.

 

 La plataforma desenvolupada per Butsat també permetrà un seguiment de la cursa per part de tots els familiar i amics dels corredors, que vulguin saber en tot moment on es troben, així com els mitjans de comunicació que ens segueixin durant els dos dies.



 Butsat Mobile System, S.L. i Outcat porten treballant més de mig any per la  implementació d’aquest sistema de localització i control de temps mitjançant localitzadors GPS.  Les tasques s’han centrat en desenvolupar el software de control, tenint en compte diferents premisses que són necessàries pels organitzadors d’un esdeveniment esportiu: punts de pas, punts de control de diferents àrees, zones de rastreig amb poca cobertura, càlcul de velocitats mitja, màxima… L’objectiu de l’empresa Butsat i Outcat és desenvolupar un sistema que pugui ser utilitzat per altres esdeveniments esportius amb les mateixes particularitats.



 

L’enorme potencial del roure reboll per a la producció de biomassa

Avui faig un petit homenatge al nom del bloc (quercus pyrenaica) hi ha tots aquells que d'una manera o altra estan  implicats en tot el relacionat amb  l'ús de la biomassa en l'extracció de la fusta dels nostres boscos fent dos funcions importants i basiques, un millor aprofitament de la fusta i un manteniment o gestió dels nostres boscos en forma de prevenció contra possibles incendis forestals, en aquest bloc he parlat ja algunes vegades del tema,  19  Octubre 2011 " Biomassa",  20 Octubre " Alzinar del Bosc Mediterrani"  i el 29 Octubre " Inversió en Biomassa".

L’ús de la biomassa permet als ajuntaments estalviar i millorar la qualitat de vida dels veïns.

El roure reboll, o reboll (Quercus pyrenaica L.) és una espècie autòctona a la Península Ibèrica, especialment abundant en el quadrant nord-oest del país. Castella i Lleó és la regió amb més superfície de reboll d’Europa (772.773 ha, segons el 3r IFN de 2002), que tradicionalment s’ha usat per obtenir llenya i carbó vegetal. Les muntanyes i deveses de rebolls són freqüents i visibles a Castella i Lleó, però no tenen aprofitament fuster a causa de la despoblació rural i a la falta d’al·licients que compensin la tasca d’extracció. De fet, més de 20 milions de metres cúbics de fusta que s’estima tenen els boscos de reboll castellanolleonesos, el 2007 només es van aprofitar per tallar uns 21.000 metres cúbics, essent aquesta situació extrapolable a la resta de regions espanyoles posseïdores de rebollars i altres espècies similars.

Prenent com a exemple la província de Lleó, si s’aprofités anualment l’1,6% de la fusta de reboll amb finalitat energètica, s’obtindria la biomassa equivalent a unes 42.000 tep (tones equivalents de petroli). Tenint en compte l’escalada de preus del cru -actualment ronda als 118 dòlars per barril Brent- agreujada a més, per la profunda crisi financera, estaríem parlant de 36,4 milions de dòlars substituïts cada any només a la província de Lleó. L’extracció i transformació de biomassa és una activitat sostenible, la qual cosa implica que, si es realitza d’acord als plans racionals de gestió, els boscos es renoven al mateix temps que s’aprofiten com s’ha fet durant segles a Europa.

En l’actualitat, els boscos de reboll es troben generalment formant masses tancades, amb un abundant sotabosc i innombrables peus que competeixen estretament entre si i acaben, en molts casos, per assecar-se. Precisament per això, els boscos de reboll espanyols no només es troben desaprofitats, sinó que a més molts d’ells presenten un elevat risc d’incendi. No obstant això, el seu ús com a productors de biomassa amb finalitats energètiques és particularment atractiu. La seva explotació per a aquests fins, a través de reservació, aclarides o tallades de selecció, contribuiria a fixar llocs de treball a les zones rurals que alberguen els boscos, tant en l’extracció del recurs com a través de la potencial instal·lació de centres de recollida i primera transformació de la biomassa per a la producció de biocombustibles, i fins i tot, si s’escau, de plantes de generació d’electricitat a partir de la combustió de la biomassa.

Centenars de municipis de tot el sud d’Europa, alguns ja ho saben bé, compten amb un gran potencial de biomassa per a ús energètic que poden emprar en substituir la despesa corrent que un Ajuntament i els seus veïns fan en gasoil o gas fòssil produït a milers de quilòmetres de casa seva per, per exemple, climatitzar l’escola, el consultori mèdic, el centre de dia, … fins i tot el seu propi habitatge amb biomassa recollida en el seu propi municipi o comarca generant desenes de llocs de treball estable i a més estalviant a la seva factura energètica.