Crònica la Pica 2012

Primer de tot disculpeu pel retràs de la crònica però per motius informàtics no m'ha sigut possible fer-ho abans pro bé aquí la teniu.

Com que era la primera que vegada que feia la Pica i vaig anar aviat per poder aparcar bé la furgo, a les 7.45 entrava al poble de Picamoixons on a l'entrada del poble gent de l'organització et feia entrar cap a l'esquerre a la zona de aparcaments.

Abans de canviar-me vaig anar a buscar el dorsal ( 48)  a la zona de les piscines, allí ja hi havia un bon ambient ja que oferien coca amb xocolata desfeta, agafo el dorsal i quina es la sorpresa doncs que amb el dorsal et donen una bossa amb regalets ( botella de vi, mitjons, buf, llibre de rutes de btt,etc...) força bé je je.

Dorsal la Pica 2012

Son les 9h  i ja tinc la bici muntada,el dorsal posat i equipat apunt de començar la meva primera Pica.
La linea de sortida esta situada a la sortida del poble, el bon ambient predomina i xerro amb un vell amic d'escala Dei que mai m'hagués imaginat trobarme´l en una cursa de btt je je, a les 9.30 puntuals es dóna el tret de sortida 37 km m'esperen per endavant.

El primer tram es fa per carretera ja que serveix d'enllaç fins arribar a Valls a mi hem va bé perquè hem serveis d'escalfament, la gent va bastant a saco i hem passa força gent però el meu objectiu es acabar ni que sigui l'últim, metres davant meu hi ha una petita topada on tres corredors estan estirats per terra amb petites ferides sense importància, entrem a Valls i força gent pels carrers animant, EL PRIMER PROBLEMA el pulsòmetre deix de funcionar, fantàstic perquè hem serveix molt per saber si vaig massa passat de voltes je je, bé els primers km es fan bé sense masses dificultats i agafo un ritme conservador, començo a veure gent parada canviant rodes ja ,quina putada, segueixo tirant a bon ritme fins el primer control i on comença la primera pujada,allí es forma el primer tap de gent i hem trenca una mica el ritme, decideixo no agafar res de menjar ni beure ja que portem mitja hora només pedalant, la pujada no es molt important i es pot fer bé però el vent bufa de cara i fa que sigui més dur pedalar, arribem a la primer bifurcació on es separen els dos circuits el vermell i el blau aquí el grup es redueix notablement i comença una altra pujada que s'endinsa pel bosc i on hi ha amb algun tram  duret, es un trenca cames amb pujades i baixades continues al cap de poc el segon tap de gent amb un senderó estret que puja que no vegis tots pugem a peu, els meus bassons es comencen a despertar ja que el desnivell es important, un cop assolit el punt més alt toca baixar i es on disfruto amb una baixada per dins del bosc que serpenteja sense gaires dificultats tècniques.

No és fins el km 30 aprox que començo a notar les primeres rampes, després de deixar enrere pujades del 23% ( massa per mi) hem paro faig estiraments i menjo una barreta la qual hem recupero força però 2km més endavant les rampes són a les dos cames a la zona del quàdriceps i els abductors, i el dolor es bastant insoportable, al meu davant hi ha  un control on comunico el meu abandó definitiu, membres de l'organització hem diuen que si segueixo per aquest camí es la pista de baixada fins a picamoixons del circuit blau, no m'ho penso dos vegades i avall que fa baixada fins a Picamoixons 3h 14 s més tard passo per la línia d'arribada en la posició 468 de 511.

La meva valoració es positiva ja que el circuit era dur agreujat per la meva preparació física lluny d'afrontar aquest tipus de marxes amb un desnivell com aquest amb garanties.

Ara  toca recupera-me uns dies i aquesta setmana torno els entreno sessions de tonificació al gimnàs+ sortides per carretera.

Fins el proper repte.

LA PICA 2012

Només falten 5 dies pel tret de sortida d'una nova edició de  LA PICA 2012 i enguany ja es la 5ena edició, la Pica es una Pedalada en btt no competitiva que transcòrrer per pistes i corriols de la Serra de Miramar (Alt Camp).

La cursa es circular amb sortida i arribada al poble de Picamoixons (Alt Camp).
El temps màxim per realitzar la cursa es de 4 hores, quant feies l'inscripció podies triar entre dos circuits el circuit Blau o el Circuit Vermell.

CIRCUIT BLAU

Té un recorregut de 33 km i 730 m de desnivell acumulat, el nivell físic i tècnic es baix.

CIRCUIT VERMELL

Té un recorregut  de 37 km i 1300 m de desnivell aquí el nivell tècnic com la preparació física es exigent.




Es la primer prova de la temporada que faig i el meu nivell físic esta encara lluny del que es necesita per aquest tipus de prova però es una bona manera pern motivar-se i començar l'any, jo faré el circuit vermell i espero no tindre problemes mecànics, aniré al meu ritme!

 Aquí us presento la meva màquina de competició je je!!!!!!!!!!!

INCENDI FORESTAL A AMPOSTA

Primer que tot bon any a tothom, ja han arribat els primers episodis de vent d'aquest 2012 i també els primers focs ( recordar que estem en el mes de Gener temporada d'hivern), el passat dis 6 de Gener en ple dinar familiar i encara amb l'emoció dels regals que ens han portat els reis rebu SMS " Cal fer sortida incendi Forestal Amposta", ja hi som, per motius familiars no hi puc anar, truco als companys i hem diuen que tardaran una mica però que son gent per fer la sortida ( són uns craks).


L'incendi  Forestal es  al costat de la carretera N-340 al punt quilomètric 1077, a la zona de la serra de l’Antic, al terme municipal d’Amposta.

En les tasques d’extinció de l’incendi, que es veuen dificultades pel fort vent que bufa a la zona, treballen 25 dotacions terrestres. Precisament a causa d’aquest vent, només han pogut treballar amb dificultats dos avions de vigilància i atac que ja han retornat a la base amb l’arribada de l’ocàs . Els helicòpters no s’han pogut enlairar.

L’orografia complicada de la zona i, sobretot, el vent, han dificultat molt les tasques dels efectius terrestres ja que el foc ha anat avançant dirigit pel vent i també pel contravent. Els Bombers van continuar remullant la zona fins que finalment  sobre les 21h s'ha pogut donar per controlat.

Al final s'han cremat 10 hectàrees de pi blanc i matoll.

 Per altra banda sobre  les 14.45 hores d’aquest migdia els Bombers eren alertats d’un altre incendi forestal a Berga, al costat de la carretera C-16 al punt quilomètric 95.

Fins al lloc s’han desplaçat cinc dotacions terrestres que a les 16.06 hores ja donaven el foc per controlat. L’incendi hauria cremat aproximadament 1’5 hectàrees d’un bosc de garrics.

Caldrà estar alerta amb els seguents episodis de vent ja que portem molts dies sense ploure i s'està assecant el territori.

 

BONES FESTES!

 BON NADAL I FELIÇ 2012



Rius de gent, malferida corren sols, escopint el
seu fracàs ja vençuts, esperaran
com sempre han fet, l'aventura d'una nit, mentre
ploren, de ràbia i per amor, a un nom
inexistent mentre riuen dins núvols
pasatgers, cada dia més distants Corren
sols, seguint pistes per trobar el refugi de
l'acció un amic que no estigui massa vist
o una ofrena de la carn que a vegades, quan
s'acaba el primer foc, pot fer encara més
mal i així acaben, quan ja tot ha passat,
cremats per la veritat i cridant

Podré tornar enrera, quan estigui massa
lluny Podré tornar enrera, quan sigui
massa tard... Podré tornar enrera, quan

estigui massa lluny Podré tornar enrera,

quan sigui massa tard... Són germans, d'un
camí que no ha tingut mai sorida ni final
Saben bé que el futur és la foscor i
que el negre és el color d'una bandera,
bruta i plena de sang, que els hi han posat a les
mans però no es rendeixen, somien
il•lusions fent himnes de cançons i criden

 

Podré tornar enrera, quan estigui massa
lluny Podré tornar enrera, quan sigui
massa tard... Podré tornar enrera, quan
estigui massa lluny Podré tornar enrera,
quan sigui massa tard...

Bombers Solidaris

Els bombers de la Generalitat han volgut col.laborar aquest any amb l'Obra Social Sant Joan de Déu fotografiant-se amb alguns dels nens del mateix centre per fer un calendari solidari.

L’Hospital Sant Joan de Déu és un centre de referència en assistència i recerca de malalties infantils, mitjançant el treball dels investigadors poden aplicar teràpies més avançades als nens i nenes que pateixen malalties com: càncer infantil, malalties neurològiques, diabetis i diverses malalties minoritàries.

Fins ara, els seus projectes de recerca s’han finançat mitjançant fons de convocatòries públiques competitives nacionals, i europees, però la crisi actual planteja restriccions severes de les ajudes públiques que probablement dificultaran seguir avançant en el coneixement de les malalties infantils.

Des de l’Obra Social Sant Joan de Déu treballen amb l’objectiu de, malgrat la situació actual, no aturar la investigació d’aquestes malalties, la recerca és primordial per millorar diagnòstics, tractaments i la qualitat de vida d’aquests infants plens de futur.

Aquest calendari te un cost de 10€ , estarà disponible per a la seva distribució durant la propera campanya de Nadal als Parcs de Bombers de Catalunya a partir del dia 18 de novembre.

Per a més informació envieu un email a calendaribombers2012@gmail.com o al telèfon 93 253 21 36

 

 

Per altra banda un grup de 7 bombers de la Generalitat de Ctalunta van viatgar el passat  21 de novembre, a la ciutat de San Ramon, a Matagalpa, Nicaragua, per participar en un intercanvi formatiu amb els Bombers voluntaris locals.

 

El contacte s’ha establert a través de l’organització El Sueño de la campana que està establerta a la zona des de fa temps. Els Bombers de San Ramon treballen en un municipi d’uns 30.000 habitants però només un 10% és al nucli urbà.

 

Un dels objectius dels set Bombers de la Generalitat és millorar la seva formació en aspectes relacionats amb rescats, comunicacions, i sobretot assistències sanitàries, un dels serveis que més ocupa els Bombers de San Ramon. Precisament per això, un dels integrants de l’expedició catalana a banda de bomber, també és infermer, especialista en emergències, i serà l’encarregat de liderar els aspectes formatius relacionats amb les actuacions sanitàries.

 

La visita també els permetrà veure sobre el terreny de quina manera es podria mantenir una possible col·laboració en el futur.

 

Entre els Bombers participants, dos són membres de la Regió d’Emergències de Tarragona, i cinc són del parc de Reus. Precisament, el viatge s’emmarca dins els actes de celebració del 150è aniversari del parc de Reus.

 

Els membres de l'expedició a Nicaragua

 

 

 

Bombers voluntaris de  Sant Ramón

 

 

Cigarreta Apagafocs

Aquesta setmana vaig sentir una noticia si més no curiosa, a partir d'aquest 2011, la indústria del tabac  obliga per llei a fabricar cigarretes autoextingibles. És un tipus de tabac que s'apaga ràpidament en cas que el fumador deixi la cigarreta abandonada en algun lloc sense haver acabat de consumir-la.

 Es carecteritza pel fet de constar a la part superior i al costat del filtre una franja de petit gruix  d'una matèria aïllant al foc que permet en consumir el cigarret crear una mena d'embut que no permet el pas d'aire i s'apagui automaticament sense permetre sortida de fum ni còrrer perill d'incendi.

  


Amb aquesta mesura el que es vol es intentar reduïr el numero de ignicions provocadores d'incendi Forestals als nostres boscos.


REFLEXIÓ


En els últims anys, la propagació dels incendis forestals ha anat adquirint proporciones gairebé catastròfiques. L'any 1994, per exemple, es van cremar més de 400.000 hectàrees de bosc a l'Estat Espanyol. Això representa el 2 % de la superfície forestal de l'Estat, és a dir, amb 50 anys com aquest desapareixeria tota la massa forestals i ens quedariem sense boscos.Les tres quartes parts dels incendis forestals són intencionats. La major part dels incendis d'originen per cremes agrícoles, per a obtenció de pastures, per cremar rostolls, per llençar cigarretes a prop del bosc, per espurnes de vehicles, per deixar brossa, vidres o productes inflamables entre la vegetació, per fer costellades al bosc. De vegades també es cremen boscos pels interesos econòmics que hi ha en joc amb l'aprofitament de la fusta cremada o per urbanitzar zones protregides. Els incendis forestals es produeixen més fàcilment en zones repoblades amb espècies vegetals no autòctones, de creixement ràpid i de fàcil combustió. L'abandonament dels terrenys forestals, els vents secs, les altes temperatures, l'escassessa de pluges i la humitat baixa són condicions que afavoreixen l'aparició i propagació d'un incendi a partir de qualsevol espurna.

REFLEXIÓ PERSONAL  

Crec que hem de tindre conciència de la importància de la gestió dels nostres boscos, no actuar només quant es crema,  la societat hauria de familiaritzar-se amb el bosc Mediterràni, conèixer les espècies que l'integren i quin paper hi juguen amb l'ecosistema, també estaria bé que coneguessin els diferents treballs que s'hi duen a terme i els diferents ajuts existents en matèria de gestió forestal.

La flora micològica

Com que vec que va plovent i d'aquí uns dies començaran a invaïr els boscos els caçadors de bolets, m'he decidit a parlar dels bolets aquesta setmana.

És ben coneguda la tradició boletaire de Catalunya. Els bolets són ingredients imprescindibles en la preparació de molts dels nostres plats; en alguns en són el component principal o, fins i tot, l'únic.

L'interès dels catalans pels bolets no es limita a unes qüestions gastronòmiques o comercials. Igualment importants, si no més, són els aspectes lúdics o esportius, que fan que, en arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacin als boscos amb l'afany de passar una estona d'esbarjo i omplir de bolets els seus cistells.

 

Bolets comestibles més freqüents a Catalunya:

Llenega negra                                                                                   

També coneguda com mocosa negra, bavós o Higróforo negro. És un dels bolets més buscat i més valorat a Catalunya, especialment a la comarca del Bages. Es pot collir entre els mesos de setembre a desembre.
El capell, de 6-10 cm de diàmetre i amb el marge força enrollat, és d'un bru olivaci i llefiscós produït per un mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu. Amb làmines blanques, espaiades i gruixudes també viscoses.
Sobre tot es pot trobar sota els pins, sobretot el pi roig (Pinus sylvestris), amb sòls calcaris de la terra baixa i la muntanya mitjana. Generalment es troba en grups més o menys nombrosos sovint en forma de ferradura, que neixen en el mateix indret cada any.


Camagroc

 També coneguda com rossinyolic, rossinyol de pi, misto, picornell de càrritx o rebozuelo anaranjado. Es pot collir entre els mesos d'agost i octubre.
Aquesta espècie difícilment es confon amb una espècie tòxica, de manera que hi ha poques possibilitats d'intoxicar-se quan es busca camagroc al bosc. És un bolet que viu als boscos de pins, principalment el pi roig. Creix formant grans colònies a les molsoses obagues, per la qual cosa són molt fàcils de trobar.
Té el barret bru grisenc, en un principi convex-umbilicat i després imbutiforme, de 3 a 6 cm de diàmetre i marge molt ondulat. La cara inferior és d'un bell color taronja suau, primer llisa i després venada, sense làmines definides, i s'uneix sense solució de continuïtat amb la cama, afuada i del mateix color.


 Rovelló

 

També conegut com vinader, esclata-sang o Níscalo de sangre vinosa. És un dels més apreciats gastronòmicament. Sovint s'anomena rovelló a un altre bolet del mateix gènere, el pinetell. Es pot confondre amb la lletraga, un bolet no comestible que s'assembla al rovelló però és més petit, amb un color més clar i quan es trenca en surt llet blanca.
Es caracteritza perquè quan es talla surt un líquid de color vinós que sembla òxid -rovell- i en poc temps es torna de color verdós. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix s'aplana i acaba en forma d'embut. Les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu. El peu, rabassut, sol estar tacat.

Pinetell

Conegut també com rovelló-pinetell, níscalo, mízcalo. S'assembla al rovelló, Lactarius sanguifluus, però té la llet de color atoronjat que es torna verdosa quan es talla la peça.
Té un barret de 5 a 15 centímetres, amb el marge invult en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes. El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, medeix entre 3 i 5 centímeters d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.

Fredolic

També es coneix com negret, brunet, ratón o negrilla. Es pot collir entre els mesos de setembre i novembre.
Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric i fibrós, i es trenca amb facilitat; la seva carn és molt minsa i fràgil, a penes fa olor.
És un bolet tardà que surt a les pinedes formant grups nombrosos amb els primers freds (d'on li vé el nom popular) de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.

Carlet

Conegut també com escarlet o higróforo escarlata, es pot collir entre els mesos d'octubre i desembre.
La cutícula, que és parcialment separable, és llisa i lleugerament llistada, viscosa en temps humit, de color rosat i tacat de vermell vinós, és més fosca al centre. Contrasta amb les làmines i el peu més blancs. Té una carn abundant i compacta, fibrosa al peu, d'olor suau i gust dolç, a vegades una mica amargant.
Creix en alzinars, rouredes i fagedes, en tota mena de sòls, amb preferència pels bàsics i els neutres. Fructifica a la tardor, generalment en grans clapades, que reben el nom d'escarleteres.
No s'acostuma a menjar després de ser collit, sinó que es conserva en sal o salmorra per a una utilització posterior. També es pot conservar al bany maria o en vinagre.

Trompeta

Conegut com trompeta de la mort, vaqueta negra, rossinyolic negre o orella d'ase, es pot collir entre els mesos d'agost a desembre.
De color gris fosc o bru negrós, en forma de corn o d'embut profund (d'aqui el seu nom) que arriba gairebé fins a la base del peu, de marge estès, carn tenaç i aromàtica, amb la superfície himenial simplement rugosa. La seva carn prima i fibrosa difícilment es podreix.
Es troba en boscos de planifolis en sòls silícics humits. Poden trobar-se formant erols a l'estiu i a la tardor.


Quant s'acosta la tardor es sinònim de bolets i per nosaltres els bombers es sinònim de feina ja que molts boletaires es perden al bosc.

El rescat de cada boletaire perdut al bosc costa una mitjana de 2.200 euros a la Generalitat, xifra que inclou els recursos humans utilitzats, els vehicles terrestres i els helicòpters.

 El Ripollès va ser  la comarca on es van produïr   més rescats. Concretament van haver de  localitzar 15 dels 71 boletaires extraviats, una xifra que no té en compte aquelles operacions que no cal acabar ja que el boletaire retroba el camí. Al Ripollès, a més, cal tenir en compte que entre l'agost i el setembre van morir quatre persones.

Esperem no veure aquesta imatge aquesta temporda

 El perfil del boletaire perdut no té ni sexe ni edat concrets, però acostuma a ser de ciutat, sense experiència a la muntanya, va equipat amb roba de gran superfície comercial i inicia la cacera dins un grup liderat per un guia –que resulta ser tan inexpert com ell- i sense conèixer el nom de cap municipi dels que el rodegen.