Rius de gent, malferida corren sols, escopint el
seu fracàs ja vençuts, esperaran
com sempre han fet, l'aventura d'una nit, mentre
ploren, de ràbia i per amor, a un nom
inexistent mentre riuen dins núvols
pasatgers, cada dia més distants Corren
sols, seguint pistes per trobar el refugi de
l'acció un amic que no estigui massa vist
o una ofrena de la carn que a vegades, quan
s'acaba el primer foc, pot fer encara més
mal i així acaben, quan ja tot ha passat,
cremats per la veritat i cridant
Podré tornar enrera, quan estigui massa
lluny Podré tornar enrera, quan sigui
massa tard... Podré tornar enrera, quan
estigui massa lluny Podré tornar enrera,
quan sigui massa tard... Són germans, d'uncamí que no ha tingut mai sorida ni final
Saben bé que el futur és la foscor i
que el negre és el color d'una bandera,
bruta i plena de sang, que els hi han posat a les
mans però no es rendeixen, somien
il•lusions fent himnes de cançons i criden
Podré tornar enrera, quan estigui massa
lluny Podré tornar enrera, quan sigui
massa tard... Podré tornar enrera, quan
estigui massa lluny Podré tornar enrera,
quan sigui massa tard...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada