dimecres, 19 de desembre de 2012

L’enorme potencial del roure reboll per a la producció de biomassa

Avui faig un petit homenatge al nom del bloc (quercus pyrenaica) hi ha tots aquells que d'una manera o altra estan  implicats en tot el relacionat amb  l'ús de la biomassa en l'extracció de la fusta dels nostres boscos fent dos funcions importants i basiques, un millor aprofitament de la fusta i un manteniment o gestió dels nostres boscos en forma de prevenció contra possibles incendis forestals, en aquest bloc he parlat ja algunes vegades del tema,  19  Octubre 2011 " Biomassa",  20 Octubre " Alzinar del Bosc Mediterrani"  i el 29 Octubre " Inversió en Biomassa".


L’ús de la biomassa permet als ajuntaments estalviar i millorar la qualitat de vida dels veïns.

El roure reboll, o reboll (Quercus pyrenaica L.) és una espècie autòctona a la Península Ibèrica, especialment abundant en el quadrant nord-oest del país. Castella i Lleó és la regió amb més superfície de reboll d’Europa (772.773 ha, segons el 3r IFN de 2002), que tradicionalment s’ha usat per obtenir llenya i carbó vegetal. Les muntanyes i deveses de rebolls són freqüents i visibles a Castella i Lleó, però no tenen aprofitament fuster a causa de la despoblació rural i a la falta d’al·licients que compensin la tasca d’extracció. De fet, més de 20 milions de metres cúbics de fusta que s’estima tenen els boscos de reboll castellanolleonesos, el 2007 només es van aprofitar per tallar uns 21.000 metres cúbics, essent aquesta situació extrapolable a la resta de regions espanyoles posseïdores de rebollars i altres espècies similars.


Prenent com a exemple la província de Lleó, si s’aprofités anualment l’1,6% de la fusta de reboll amb finalitat energètica, s’obtindria la biomassa equivalent a unes 42.000 tep (tones equivalents de petroli). Tenint en compte l’escalada de preus del cru -actualment ronda als 118 dòlars per barril Brent- agreujada a més, per la profunda crisi financera, estaríem parlant de 36,4 milions de dòlars substituïts cada any només a la província de Lleó. L’extracció i transformació de biomassa és una activitat sostenible, la qual cosa implica que, si es realitza d’acord als plans racionals de gestió, els boscos es renoven al mateix temps que s’aprofiten com s’ha fet durant segles a Europa.


En l’actualitat, els boscos de reboll es troben generalment formant masses tancades, amb un abundant sotabosc i innombrables peus que competeixen estretament entre si i acaben, en molts casos, per assecar-se. Precisament per això, els boscos de reboll espanyols no només es troben desaprofitats, sinó que a més molts d’ells presenten un elevat risc d’incendi. No obstant això, el seu ús com a productors de biomassa amb finalitats energètiques és particularment atractiu. La seva explotació per a aquests fins, a través de reservació, aclarides o tallades de selecció, contribuiria a fixar llocs de treball a les zones rurals que alberguen els boscos, tant en l’extracció del recurs com a través de la potencial instal·lació de centres de recollida i primera transformació de la biomassa per a la producció de biocombustibles, i fins i tot, si s’escau, de plantes de generació d’electricitat a partir de la combustió de la biomassa.


Centenars de municipis de tot el sud d’Europa, alguns ja ho saben bé, compten amb un gran potencial de biomassa per a ús energètic que poden emprar en substituir la despesa corrent que un Ajuntament i els seus veïns fan en gasoil o gas fòssil produït a milers de quilòmetres de casa seva per, per exemple, climatitzar l’escola, el consultori mèdic, el centre de dia, … fins i tot el seu propi habitatge amb biomassa recollida en el seu propi municipi o comarca generant desenes de llocs de treball estable i a més estalviant a la seva factura energètica.


divendres, 2 de novembre de 2012

Projecte Ruta Circular en btt per les Muntanyes de Prades

Fa temps que hem ronda pel cap configurar una ruta circular en btt amb
sortida i arribada a Prades per etapes pel perímetre de les Muntanyes
de Prades i el Parc Natural del Montsant, aprofitant pistes i corriols
que tenim a la zona i que conecten les comarques del Baix Camp, Alt
Camp, Priorat, Garrigues, i Conca de Barberà.

Seria una activitat per descobrir una nova dimensió de les muntanyes
de Prades de Gener a Desembre, al ser per etapes la gent ho podrà
adaptar el seu estat físic amb un dos tres o quatre dies ja veuriem
depenen dels km per etapes.




El grup de gent només s'haurà de preocupar de pedalar gaudint dels
paisatges que ens ofereix aquestes muntanyes i el seu patrimoni
cultural i paisatgístic.

Posariem a disposició de la gent una llista d'allotjaments per on passi la ruta.


Crec que pot ser una bona iniciativa per potenciar encara més aquesta
contrada respectant el Medi i l'entorn d'una manera saludable i a
l'hora donar a conèixer els pobles que formen les Muntanyes de Prades.


De moment porto uns mesos disenyant les possibles etapes però es una feina feixuga que porta temps, però espero que aviat pugui donar-vos més informació.

Per qualsevol sugeriment o idea o col.laboració en el projecte poseu-vos en contacte amb mi

jfigueras7968@gmail.com 
































dimarts, 31 de juliol de 2012

ZOO o Presó d'animals?

"Un zoològic o zoo és una institució que ensenya animals  (principalment exòtics i salvatges) a un públic."

Ahir dilluns dia 30 aprofitant les vacances escolars de les peques vem decidir anar al zoo de Barcelona ja que feia molts anys que no hi havia estat i això de veure animals que en el seu hàbitat normal no els podries veure es especial pels nens.

Després de pagar 2 entrades d'adult (34€) ens vem endinsar amb el que havia de ser un jornada interessant i enriquidora tants pels petits com pels grans.

Vem anar per feina directes als animals grans començant per l'espectacle del dofins on van xal.lar d'allò més, no era el moment ni el lloc de dir-li a la meva filla que la majoria de dofins que hi ha repartits als zoològics provenen de la cacera indiscriminada que es fa al Parc Nacional de Taiji, al Japó, hi una pel.licula documental "The Cove" que us la recomano segueix un equip d'elit d'activistes, cineastes i bussejadors que s'embarquen en una missió secreta per penetrar en una cala remota i oculta del Japó.

La pel·lícula demostra que la quantitat de dofins morts per la cacera il·legal és encara major que el nombre de balenes caçades a l'Antàrtida. I per fer-ho, utilitza estratègies del cinema d'aventures i reclama constantment la complicitat de l'espectador.

Imatges impactants, acció i entreteniment són les principals armes d'aquest documental combatiu que denuncia l'èxit dels espectacles de dofins.

"The Cove" de Louie Psihoyos, es pot veure a Barcelona als Verdi Park de Gràcia.

La primera sorpresa desagradable va ser en arribar a la zona de l'ós bru on el pobre en prou feina podia mantenir- se en peu que es tornava a estirar com si li haguessin donat de primer plat amanida de Diacepan.

 Més endavant vem anar a les instal.lacions dels lleons on el seu estat físic deixava molt que desitjar molt secs i gens hàbils, el colmo va ser en veure els elefants en l'estat que es trobava particularment un, quiet amb psintomes evidents d'estrés pel seu espai de llibertat de 15m2.


En el zoo hi ha dos tipus d'istal.lacions, les que veu el públic i les de sota el recinte que es on es guarden els animals un cop tanca les seves portes el recinte, a l'estiu sobre les 19/20h i l'hivern sobre les 17h.



En el video es pot observar les condicions en que viuen els animals, llocs petits i foscos, on estan tancats moltes hores fins a 15h, el video també mostra les diferents transtors psíquics que presenta per exemple el jaguar.

L'alpinista  Navarrès Iñaqui Ochoa de Olza deia " Prefereixo viure un dia com un tigre que 100 anys com un corder"


El Zoo de Barcelona ha estat objecte de diverses crítiques. El líder municipal d'ERC  i antic responsable del zoo, Jordi Portavella va afirmar l'any 2008 que "El zoo de Barcelona tenia prestigi com a institució dedicada a la conservació i la investigació. Ara crec que s'està perdent".

També ha estat criticat l'acomiadament de la directora, Carme Maté, especialista en primats partidària de la investigació com a objectiu en el zoològic, i la seva substitució per una gestora de l'empresa municipal BSM (Barcelona de Serveis Municipals) sense experiència en animals, per presumptes conflictes amb els interessos de l' Ajuntament. El director general de BSM va afirmar que l'acomiadament es va deure únicament a raons de gestió.

La mort d'un dels dos elefants amb què comptaven en va desencadenar alguna de les últimes. La declaració de l'Ajuntament de buscar un nou exemplar perquè acompanyi a l'altre, va venir acompanyada de crítiques de veterinaris i empleats del zoo que van assegurar que "no és possible mantenir dos elefants en un espai que ronda els mil metres quadrats" (l'Associació Mundial de Zoos i Aquaris, WAZA) recomana com a mínim el doble). L'organització pels drets dels animals Liberal  va iniciar una campanya sol·licitant el trasllat de l'exemplar restant, una elefanta nascuda lliure anomenada Susi, després de denunciar que aquesta es trobava en mal estat psicològic. La campanya va rebre el suport de la Born Free Foundation així com de personalitats com l'escriptor José Saramago..

La política i periodista Pilar Rahola  va criticar durament la negativa del Zoo a permetre que l'elefanta fos traslladada, afirmant:  "Susi ha de ser traslladada a un lloc millor, en companyia d'altres elefants i amb un espai més decent. Aquest lloc existeix. Però el zoo sembla que no vol perdre al seu únic elefant, potser amb la juràssica idea del qual un zoo sense elefants és menys zoo. Tem pèrdues econòmiques? És possible, encara que peregrino, però en canvi no tem perdre la dignitat dels éssers vius que mostra. Molt il·lustratiu de la seva pròpia dignitat."

El 27 de febrer, Raül Romeva, analista i polític diputat en el Parlament Europeu va presentar el tema a la Comissió del Parlament Europeu a mode d'una pregunta escrita i va declarar "No crec que aquestes siguin les condicions adequades per a un elefant que, en la naturalesa, viatja grans distàncies i viu en grups familiars de fins cent animals". També va fer extensiva la denúncia a la situació de la resta d'elefants en captivitat en zoos europeus.




" SI OBSERVES, CONEIXES, SI CONEIXES, ESTIMES I SI ESTIMES PROTEGEIXES"

                                                          Jordi Sabater Pi 

dimecres, 25 d’abril de 2012

BOMBERS VOLUNTARIS


Bombers Voluntaris

" Persones que presten llurs serveis de manera altruista dins l'estructura de qualsevol dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvament de Catalunya ".

 Quant era petit i hem preguntaven que volia ser de gran els hi deia futbolista i bomber, com a futbolista no ho feia malament vaig estar jugant amb diferents equips i poca cosa més a mí sempre m'ha agradat fer esport, en canvi lo de bomber  ja era una altra història sempre m'havien facinat el soroll de les sirenes de les ambulàncies els camions de bombers...suposo que també pel fet de viure a 500 m d'un Hospital i antigament del Parc de bombers de Reus va fer decantar la balança.

 Tot comença quant l'any 1996 van ignagurar un parc de bombers voluntaris al meu Poble ( Prades) tot just havia fet 20 anys i tenia molts perdals al cap però si una cosa tenia clara era que volia ser bomber.

Al cap de 3 anys mes o menys cap a l'any 99/00 ja formava part de l'escala activa  com a bomber voluntari de la Generalitat de Catalunya.



Actualment   encara hi ha manca d'informació sobre el nostre col.lectiu vers la societat, només es recorden de nosaltres 3 mesos l'any o quant hi ha una desgràcia.
Nosaltres ens juguem la vida igual que qualsevol bomber/a profesional/funcionari i intentem tirar el parc endavant el millor que sabem i moltes vegades ens oblidem que tenim família,fills...

Ser bomber voluntari moltes vegades va més enllà, et dona valors com el sacrifici, el companyerisme el no abandonar el superar situacions dificils... però sobretot som persones cadascú amb els seus caràcters i maneres de fer i veure les coses, però que no dubtariem ni un instant en donar la nostra vida per un company. Son totes aquestes petites coses que fan que un se senti orgullós de formar part d'aquest col.lectiu on malahuradament cada vegada està tocat de mort!

Fa temps que dic que som bombers de "conveniència" per segons que necesiten que hi siguem i per segons que no i crec que ja hem arribat en un punt que supera el llindar de la paraula RUCS!

Només cal veure la pròxima Campanya Forestal 2012 han tret el personal forestal als parcs de bombers voluntaris on només ens activaran quant estiguem en risc, que es això on hem arribat, creieu que ens estarem tots els voluntaris esperant que t'enviin un SMS per favor, es clar de cara a als mitjans queda molt bé dir que hi haurà 682 plaçes per l'Estiu, encanvi obliden un petit detall que parcs de bombers voluntaris romandran tancats i si surgeix alguna emergència fins que no ens activin i trobin  la gent necesaria per fer la sortida potser no caldrà  la nostra presència.


 Tornaria a parlar tendrament d'aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
Veig la mateixa colla de porcs
Potinejant el món i fent destrossa
Sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Senyors que maneu tant:
Si escopiu al cel, us caurà a la cara!
Si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
Ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.

Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra

Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Són uns fills de puta acabats
Sempre foten la punyeta
Estats-Carronya! Bèsties de guerra!
Les seves festes són criminals
Alceu els cossos! L´hora ha sonat!
És la rauxa dels condemnats!
Ballarem amb energia damunt tota la porqueria
Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
Música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles. Totes, totes, totes.

Les trompetes estan preparades!
















dijous, 22 de març de 2012

Ramats al Bosc: una oportunitat per als boscos mediterranis i pastors/es del futur

 Aquestes setmanes no tenia clar de que parlaria el meu pròxim article i avui fent zaping per internet he trobat un blog molt interesant sobre la gestió que fan la pastura en el sotabosc dels nostres boscos, un article molt intersant sobretot amb el temps que corren amb el tema d'incendis Forestals, una eina més de gestió i prevenció malhauradament oblidada en molts casos però amb beneficis tant per l'home com pel bosc.

*Aquest text es obra de  Edu Balsells Martínez, 28 anys (cabrer de Querol, Catalunya). Ttext publicat en la primera edició del bolletí de la FEP (Federació  Estatal de Pastors).

Octubre de 2009.
 
 
 
 
 És de sentit comú, que una bona gestió del bosc és imprescindible per a prevenir els incendis forestals. Per a prevenir-los i evitar-los, l'únic remei és la vigilància i actuació ràpida per una banda, i per una altra, els tallafocs o les franges de baixa combustibilitat allí on convinguin, que fragmentin els continus forestals de manera que un focus d'incendi no es converteixi en un incendi de grans dimensions (més de 500 ha.) 

Actualment però, l'abandó  de les activitats agràries, (pèrdua de pastoratge d'herbívors), l'èxode de població rural cap a l'atractiu del món urbà (intensificat als anys 60 i 70), el desequilibri territorial (urbanització difusa) i la tercerització de l'economia rural (de proveïdors d'aliments al sector serveis); ha determinat la ruptura de l'equilibri agroforestal, que ha configurat un "nou" ecosistema forestal, deixat i empobrit, caracteritzat per l'augment de la biomassa llenyosa (combustible forestal), fet que augmenta moltíssim les probabilitats, freqüència i intensitat dels incendis forestals, més enllà dels condicionaments externs com la climatologia i la tipografia. 

Aquest conjunt de canvis poden perjudicar greument i de manera irreversible els usos, presents i futurs dels boscos, la multifuncionalitat dels quals (productius, d'oci, mediambientals, pedagògics, terapèutics...) estan condemnats tard o d'hora a ser pasturats per les flames. I en terra cremada, ningú sobreviu. 

Resulta evident doncs, que cal fer tot el possible per a evitar aquest dramàtic problema que afecta a centenars de milers i milions d'hectàrees, i resulta evident també, que les responsabilitats de l'administració són inexcusables, doncs més enllà de la consideració d'infraestructura del país, els boscos (i la naturalesa en general) s’han de protegir pel seu valor intrínsec. 

Les estratègies que s'estan desenvolupant vers la gestió en la prevenció d'incendis forestals són quatre. La predominant, que és invertir cada vegada més recursos en avionetes (hidroavions), helicòpters i camions de bombers per a intentar apagar els focs que es produïxen. Els altres tres mètodes, són els que s'han utilitzat de manera tradicional per a la gestió de la vegetació: la crema controlada, el desbrossament mecànic i el desbrossament amb animals o pasturatge.

El problema per a tots, administració responsable, propietat i societat, és que la definició  de franges on poder detenir el foc, treballades amb mitjans mecànics, resulten molt cares tant de fer com de mantenir. 

El pas dels anys i la persistència dels incendis però, han demostrat la seva insuficiència. I en relació amb aquesta realitat, els experts i diferents experiències demostratives, però sobretot el sentit comú, apunten cap a la silvicultura preventiva com una eina auxiliar capaç de contribuir en la gestió de la disminució de la biomassa de la superfície forestal. 

Per tant, una opció  plausible és apostar per la pastura extensiva del sotabosc, o el que es coneix com silvopastoralismoe, com una eina eficient, eficaç, sostenible, econòmica i ecològica, en la gestió, manteniment i control de la biomassa del bosc. 

Aquest mètode de gestió  forestal, implica potenciar un model de gestió el territori amb animals herbívors domèstics (ovelles, vaques, cavalls i especialment cabres), que eviti que la vegetació prosperi allà on no interessa. El que no implica que no sigui necessari utilitzar també, encara que amb molta menys intensitat, les altres estratègies. 

Estem parlant d'uns animals que mengen la totalitat de la biomassa, la mateixa biomassa que en l'estratègia actual té la consideració única de combustible; que la mengen "in situ" sense transport ni transformació; que aquest aliment no és apte per al consum humà; que aquesta vegetació  no s'ha de conrear, ni tractar, ni recollir, ni emmagatzemar, ni transformar; i el més important, que aquests animals no consumeixen hidrocarburs. “Màquines” que no poden ser creades per l'ésser humà. 

En relació a altres estratègies no ramaderes (desbrossament mecànic o crema controlada), el silvopastoralisme ofereix uns avantatges molt més amplis que el simple estalvi de costos de manteniment d'infraestructures contra incendis (tallafocs i franges). Aquest tipus d'activitat pastoral té un alt valor afegit: 

- A nivell social i econòmic: la revaloració del treball dels pastors i pastores, incorporació i fixació de la població al món rural, la posada en valor de productes locals de qualitat (ecològics, artesanals), recuperació de camins ramaders (cañadas, cabaneres i carrerades), preservació del patrimoni cultural, etc.

- A nivell ambiental: gestió del paisatge, conservació de biodiversitat i hàbitats, disminució de la càrrega de combustible en l'espai forestal i manteniment d'infraestructures contra incendis, reducció del risc de propagació de grans incendis forestals, la conservació  de les races autòctones, el manteniment d'un equilibri de la fauna silvestre, etc. 


Resulta preocupant no obstant això, que al posar-se a reflexionar sobre quins són els problemes actuals vinculats a l'activitat ramadera en sistemes extensius, les qüestions que primer apareixen no són les realment lligades a les tècniques de maneig (càrrega animal per a cada tipus de pastura, control sanitari, etc.) sinó moltes altres que, en el fons, comencen i acaben qüestionant el futur d'aquesta pràctica en si. 

Actualment, pocs pastors tenen bones expectatives, sigui pel canvi generacional, sigui per la baixa rendibilitat econòmica. No hi ha vocació de pastor entre els joves, perquè ja ningú vol dur una vida tan esclava del bestiar, la productivitat del qual, es basa exclusivament en l'enorme esforç i l'absoluta dedicació (sobrehumana), que dedica el pastor. És aquest motiu, i cap altre, que fan que la gent jove no es senti atreta per aquest ofici. 

Els pastors són homes valents i amb empenta. Coneixen la paraula sacrifici, la paraula esforç  i la paraula sofriment. No els deté ni el fred, ni la calor, ni la duresa del treball. Estimen a la família, la terra i defensen les tradicions transmeses pels avantpassats. Avui però, els pastors se senten sols i abandonats. Desgraciadament, podem afirmar que l'ofici de pastor, està en perill d'extinció. 

Per a entendre aquesta situació, hem d'emmarcar les explotacions ramaderes dintre del conjunt del sector agrari, que es tracta d'un sector assistit i subvencionat per una Política Agrària Comuna (PAC), que ha generat alhora que una excessiva dependència dels subsidis, una eliminació del petit agricultor/ramader/a i de les explotacions agràries familiars, en pro d'un grup reduït de grans indústries agroalimentàries i centres de distribució i comercialització, amb poder suficient per a pressionar i decidir que produir, on produir-lo, com vendre'l i a quin preu. És en definitiva el lliure mercat, la llei del més forta. 

 
Ramat de cabres elimininant Sotabosc
 
 
Estat en que queda  el sotabosc després del pas dels animals.
 
 
 En aquesta situació  generalitzada, les explotacions ramaderes estan més vinculades al mercat i cada vegada més deslligades del medi on es desenvolupen. Parlem doncs d'una ramaderia deslocalitzada, que ja no depèn dels factors bioclimàtics del territori on es desenvolupa, sinó que necessita ben poc espai i situar-se prop de les vies de comunicació. 

Per tant, si volem considerar els animals de pastura com un element essencials i imprescindibles a integrar en la gestió i explotació dels ecosistemes forestals mediterranis, cal promoure nous sistemes ramaders, que encara preservant els valors culturals, socials i ambientals del pastoralisme tradicional, es modernitzin i s'adaptin a les noves necessitats ambientals, socials i econòmiques, i es converteixin en una oportunitat per als ecosistemes forestals mediterranis, i també per a la incorporació i fixació de persones a l'activitat agrària en el medi rural. 

Això que dic i proposo, no podrà portar-se a terme mai sense l'adopció  de mesures econòmiques que facin rendible aquesta activitat, mesures socials perquè el treball implícit en aquesta activitat no resulti excessivament penós i mesures ecològiques, a fi que els beneficis mediambientals es facin visibles, quantificables i demostrables. 

Per altra banda, qualsevol tipus de mesura no pot ser assumida única i exclusivament per el/la ramader/a, doncs es juga el seu mitjà de subsistència, pel que qualsevol mesura que s'adopti ha de ser tècnicament factible i a més sociològicament acceptada, compatibilitzant el coneixement empíric i tradicional dels agricultors/es i ramaders/es, amb el coneixement científic del personal tècnic (enginyers forestals, tècnics agrònoms, veterinaris, ecòlegs, etc.) 

Cal reivindicar l'ofici de pastor, mantenir als pastors que queden, recuperar els que han desaparegut, i acollir als que vindran. I això encara pot ser possible si es resolen alguns dels problemes descrits, sobretot garantint uns drets socials i laborals a una generació de gent jove, que formada en el maneig d'animals en pastoreig al costat dels i les pastors/es que encara queden, i amb el suport de la comunitat tècnico-científica, educativa, econòmica i civil, veuen amb il·lusió l'ofici de pastor, entès com un medi de vida personalment satisfactori, econòmicament viable, ecològicament sostenible i socialment reconegut. 

Per tant, per a mantenir als pastors que queden i per a acollir els que vindran, segur que ens haurem de modernitzar, actualitzar, fins i tot professionalitzar (i no hi ha millor escola de pastors que aprendre treballant al costat d’un d’ells), això no hauria de ser sinònim però, d'intensificació  productiva, de compra massiva de pinsos (transgènics), de maneig reproductiu antinatural, d'administració de vacunes sense control, i al cap i a la fi, de pèrdua de biodiversitat, memòria històrica i cultura rural. 

Tot això no serà  possible si no es desenvolupen nous sistemes de decisió, i els joves tenim molt a dir, doncs ens hi juguem el futur: la maximització  dels beneficis econòmics no té en compte els valors socials i ecològics. Aquests valors no es paguen però s'han de tenir presents. 

Cal aprofitar doncs, la creixent preocupació per a preservar la naturalesa, i al mateix temps generar oportunitats laborals. Desenvolupar estratègies capaces de canviar la deriva vers el despoblament rural i la conseqüent desertificació, i aconseguir la creació i manteniment de llocs de treball dignes i en harmonia amb l'entorn natural on es desenvolupen. 

I és que donada la gran dimensió de l'espai forestal que necessita una reducció  continuada de la seva biomassa, és evident que l'adopció de l'estratègia silvopastoral com eina de gestió forestal, ha de contemplar-se, i ha de propiciar la tornada dels pastors i pastores i els seus ramats a la muntanya mediterrània, i considerar-los com la primera eina per a la seva gestió. 

La ramaderia extensiva és, en l'entorn mediterrani, una necessitat social. 

És de sentit comú, que el repte que plantegen la gestió de milers d'hectàrees de bosc considerades amb alt risc d'incendi, i la continuïtat de moltes empreses agroramaderes familiars, pot trobar una solució alternativa i real amb la introducció de ramats en la gestió dels ecosistemes forestals mediterranis. Una activitat que pot esdevenir com una estratègia capaç de posar el fil en l'agulla a aquesta situació sense sentit, i difícilment justificable. A aquesta causa, em dedico en cos i ànima. 

Falta però, un marc legal i una voluntat política que afavoreixi aquestes solucions. Fa falta una visió més integradora i amplia que integri el pastoratge extensiu com una garantia del manteniment del medi natural (el mateix que el turisme explota), i com mesura per a fixar i incorporar població en l'activitat agrària en el medi rural, motor al cap i a la fi d'allò que es diu desenvolupament rural. 

Voldria saber, sincerament, en quin paisatge agrari somia la classe política des dels despatxos ... jo somio en un, que basat en la productivitat dels ramats, guiats per joves pastors/es, amb uns drets socials i laborals garantits, lluny ja de la mera supervivència, ens recorden que la integració de la ramaderia en la gestió forestal, és una oportunitat que avui encara podem aprofitar, tant per als propis ecosistemes forestals mediterranis com per a la pròpia activitat ramadera.

Per això la importància dels convenis actuals entre ramaders i administració (com exemple el pactat a Catalunya entre la FECOC i el DMAiH, el qual finalitza a finals de 2010 i sense encara cap garantia de continuïtat), o qualsevol fórmula que revaloritzi l'ofici de pastor, fent-lo atractiu per a les pròximes generacions, única garantia de futur. Un ofici tradicional, per a un futur sostenible.

Si els pastors desapareixen, els haurem d’inventar!


Actualment està a sant Boi del LLobregat, en el marc d'un conveni amb l'ajuntament pel manteniment de franges al voltant  d'urbanitzacions.
 
 
 Contacte:
ramatsalbosc@gmail.com
ramatsalbosc.blog.cat 

dilluns, 12 de març de 2012

INCENDIS FORESTALS MARÇ 2012

El passat dia 8 de Març ( Sant Joan de Déu, patró dels bombers) Catalunya més concretament el Pirineu català va patir una simultaneïtat d'incendis forestals que feia anys que no es veia al nostre territori, la falta de pluges les humitats baixes i el vent que bufava amb cops de més de 90km/h va fer d'un dia de festa i celebració a uns dies per endavant de molta feina.

El primer dels quatre incendis s'origina sobre les  12.27 del dia 8 de Març alerten  d’un foc de vegetació al municipi del Baix Pallars (Pallars Sobirà).

Al llarg del dia i veient que les tasques d'extinció es compliquen a causa del vent   32 dotacions terrestres i 3 mitjans aeris son  activats per fer front a les flames,el foc a començat a prop de la N-260 la qual s'ha hagut de tallar al trànsit l'incendi  afecta una zona denominada el Serrat de les Forques, situada al nord del nucli de Gerri de la Sal, amb vegetació agrícola i forestal.
A causa del fort vent i de l'aproximitat de les flames s'evacuen petits nuclis de manera preventiva.

 
Alienació 3/3


Incendi totalment Actiu fent carrera ascendent   




 
 
Front totalment obert reseguint les carenes.
 
 
Incendi amb carrera ascendent per l'altre vessant.

 
A dia de avui 12 de Març es troba en fase de control unes 400ha s'haurien calçinat en aquest incendi on en les pròxims dies es podria donar per extingit.



A les 13.03 els bombers reben una alerta d'un 2on foc Forestal a Coll de Nargó ( Alt Urgell) entre Organyà i Montanisell a dia d'avui es dona per controlat una vintena de dotacions terrestres i aeries han treballat i treballen per remullar el perimetre que ha afectat unes 70ha.

Posteriorment, a les 13.13 hores, s’ha rebut un altre avís d'un 3 er  d’incendi de vegetació al municipi de Pont de Suert (Alta Ribagorça) . Es tracta d’un foc forestal que afecta el fons del Barranc Viu de Llevata.
En aquest foc s'activa un Conboi de la Regió  de Tarragona de varis parcs Voluntaris i Profesionals, hem comenten els companys que el terreny es de molt desnivell i el perímetre molt desigual amb un sotabosc dens on han de fer servir motoserres per  obrir pas i poder definir millor el perimetre i passar la linea per una zona neta.

Anivellant Perímetre baixant de cua.Font: Bombers Prades

 Aquest foc es troba en fase de control encara no es poden donar ha exactes cremades.


D’altra banda, a les 13.57 hores ha entrat un avís d'un 4art foc forestal  a la muntanya de Calbinyà, entre Arcavell i Llirt, dins el municipi de Valls de Valira (Alt Urgell). Actualment esta en fase de control.



I finalment el divendres dia 9 de Març sobre les 14.00 es rep l'avís  d’un incendi forestal al nucli de Solius del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà).

 El foc va  començat al costat d’un camí al sud-oest de Solius i ha avançat en direcció a la carretera que va des d’aquesta població fins a Can Duran. Els Bombers van  treballar en aquest punt per aturar el cap de l’incendi, que llençava  diversos  focus secundaris. La tramuntana forta que bufava a la zona va dificultar  les tasques d’extinció.

Gran Columna, incendi Sta Cristina d'Aro 



Vista nocturna de l'incendi.




MAPA DE RISC D'INCENDI  12/03/2012



 La previsió meterològica a curt i mitjà termini no dona precipitacions al nostre territori ha destacar l'augment de les temperatures aquesta setmana amb valors que podràn arribar als 23C, estem en una situació de potencial molt gran d'incendis Forestals caldrà estar alerta i ojalà arribin les plujes esperades.

Aquesta hauria de ser l'activitat dels MAERS en els pròxims mesos.

Mitjans aeris a l'aeroport de Reus.
* MAER vol dir mitjans aeris!
* Gràcies a tots els twitaires que informen in situ del que passa.

diumenge, 4 de març de 2012

Pedals de Foc 2012

Hola companys us presento aquest petit projecte  Pedals de Foc 2012, aquest projecte neix de l'afició que tinc per la btt i en les curses per etapes on cada vegada arrelen més ( Titan Desert, Pedals de Foc, Pedals d'Occitània, Andalucía Bike Rice...) va començar a principis d'any i ara ja es una realitat de moment amb la reserva feta  som dos companys bombers de l'aeroport però en prespectiva de que vingui més gent, com més serem més riurem je je.

* qui estigui interesat en vindre que es posi en contacte amb mi jfigueras7968@gmail

Pedals de Foc és la ruta organitzada en bicicleta de muntanya pel perímetre del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, aprofitant les infraestructures de turisme rural de la zona i les pistes i camins que les connecten, recorrent quatre comarques pirinenques: Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. 

 Pedals de Foc es es una ruta per etapes d'uns 215 km i 5600m de desnivell positiu, el 70% trancorrer per pistes forestals i camins no esfaltats. el recorregut comença a la boca sud del túnel de Vielha.

 Nosaltres hem decidit de fer-ho en 4 dies del 3 al 7 de Juny a continuació poso les etapes previstes que farem:


 1era ETAPA

Vielha- Castellars
Desnivell acumulat 1357 m
53km


Perfil 1era etapa 53km



     2ona ETAPA

     Castellars-Spuí
     Desnivell acumulat 1308 m
     41 km


Perfil 2ona Etapa 41km



    3era  ETAPA

     Spuí-Spot
     Desnivell acumulat 1560m
     56km


Perfil 3era Etapa 56km

   4arta ETAPA

   Spot-Vielha
    Desnivell Acumulat 1318
    64km




Perfil 4arta Etapa 64 km


                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                















dijous, 16 de febrer de 2012

Camins de Muntanya GR

La setmana passada hem vaig enterar que al vestíbul del Centre de Lectura de Reus hi havia una exposició sobre els GR de Catalunya.

La meva sorpresa va ser que s'explicava molt bé sobre els seus origens de com va començar tot dels primers marcatges...i vaig descubrir per exemple  que el  dia 2 de març del 1975 marca una data històrica en els senders de G.R. a Catalunya. Els primers senyals son posats molt a prop de Tivissa, (ermita de Sant Blai) en direcció a Rasquera pel president del Comitè Joan Cullell, i el delegat provincial de Tarragona.

Les sigles GR designen un sender de gran recorregut, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km utilitzat principalment per excursionistes. A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen més de 4.500 km, i a França més de 60.000 km. Els GR són senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram.

 Els Senders es classifiquen en tres grups:
  • Els Senders de Gran Recorregut, de més de 50 Km i marcats amb els colors blanc i vermell.
  • Els Senders de Petit Recorregut, d'entre 10 i 50 Km i marcats amb els colors blanc i groc.
  • Els Senders Locals, de menys de 10 Km i marcats amb els colors blanc i verd.

 A gran part món els GR se senyalitzen amb els colors vermell i blanc (hi ha excepcions com a la zona dels Alps, on per questions lògiques el blanc es substituit per groc). Dues ratlles horizontals , la de dalt blanca i la de baix vermella indiquen la continuïtat del camí. Dues ratlles formant una "X" (creu de Sant Andreu) blanc de dreta a esquerra i vermell d'esquerra a dreta indiquen que la direcció és equivocada. Dues franjes paral·leles en vertical fen un gir apuntant a un costat o altre indiquen un pròxim canvi de direccio.



Marcatge del GR. Font: wikipedia


FEM UNA MICA D'HISTÒRIA:

El projecte de Senders de Gran Recorregut es va començar a desenvolupar a Suïssa l'any 1934.

A França van començar a treballar conjuntament amb els belgues l'any 1944, si bé el "Comité National des Sentiers de Grande Randonnée" no fou creat fins al 1947.
L'any 1969 es fundà per Alemanya i Àustria l'"Europäische Wandervereinigung" o Associació Europea d'Excursionisme.

A Catalunya tot va començar arran de les trobades que desde l'any 1961 celebraven anualment el ClubExcursionista de Gracia (CEG) i el Camping Club de França (CCF). Pels voltants dels anys 1969-1970 van aparèixer a la revista "La Clarière" del CCF alguns articles sobre "Sentiers de Grande Randonnée", signats per André Denis. André Denis era membre del Comité Nacional de Senders de Gran Recorregut Francés i participant a les trobades anuals entre el CEG i el CCF. Fruit de les converses de Joan Cullell i Altimiras (President de la secció d'Acampada del CEG i organitzador de les trobades amb el CCF) amb André Denis, va anar madurant la idea d'introduir els G.R. a Catalunya i enllaçar-los, per una banda, amb els de la resta d'Europa i per altra, intentar continuar-los per tot l'estat espanyol. La idea fou presentada per Carles Albesa (president del CEG) a l'assemblea de la Federació Catalana de Muntanya (actualment FEEC), celebrada a Mataró el 8 d'octubre del 1972. En aquesta data s'acordà la creació del Comitè de Senders de Gran Recorregut de la FEEC. L'acord va ser ratificat el mes de Desembre de 1972 per l'assemblea Nacional de la Federación Española de Montaña (FEM) a Lleó.

El Comité de Senders de Gran Recorregut va quedar constituït el 5 de Juny de 1973, fou elegit president Joan Cullell i Altimiras i secretari Domenèc Parri la resta del equip queda integrat per: Joan Carbonell, Enric Aguadé, Daniel Oriol, Josep Gomez, Joan Torrent, Josep Gombau i Fulgenci Baños.
La primera tasca que s'imposà el comitè, a mes d'informar les entitats, fou de encarregar un avantprojecte al geògraf i extraordinari coneixedor de Catalunya Francesc Gurri i Serra, vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya, que va elaborar sobre el mapa a grans trets l'esquema general de la xarxa dels futurs senders. Posteriorment i sobre aquest avantprojecte les entitats excursionistes de les comarques mes properes a cada sector de camí anaren perfilant aquests itineraris adaptant-los a les possibilitats reals dels camins existents o cercant de fer-los passar pels llocs més interessants des del punt de vista paisatgístic, arqueològic, històric o monumental per aconseguir de donar el màxim atractiu possible al recorregut.

El dia 2 de març del 1975 marca una data històrica en els senders de G.R. a Catalunya. Els primers senyals son posats molt a prop de Tivissa, (ermita de Sant Blai) en direcció a Rasquera pel president del Comitè Joan Cullell, i el delegat provincial de Tarragona, Enric Aguadé.

A Tarragona ja feia bastants anys que es celebrava el Día del Camí de Muntanya i per l'octubre del 1975 quedava llesta la senyalització del GR 7 des de Pontils fins a Fredes, ja dins el País Valencià. El mes de Novembre de 1975 aparegué la primera Topo-Guia, en ciclostil, d'aquest sector. A mitjan 1977 es va concloure la senyalització de tot el GR 7 i del dia 3 al 10 de setembre de 1977 es va inaugurar oficialment el sender, des de Reus fins a Andorra, per un grup de 26 excursionistes.

En l'assemblea de la FEM celebrada a Alacant els dies 6, 7 i 8 de desembre de 1975 es aprovada la creació del "Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido". El 2 de Març de 1976 es anomenat President del comitè de la FEM Joan Cullell, que impulsà i coordinà la elaboració de projectes de traçat dels futurs senders espanyols. Els projectes son elaborats per part de les federacions regionals.
Primera connexió europea. El GR 4 es va inaugurar el 9 de Juny de 1979 al pont internacional de Bourg-Madame. El sender europeu 4 que venia d'Austria i es quedava aturat a prop Bourg-Madame, ja podia continuar per terres catalanes.

Segona connexió europea. El dia 22 de Juliol de 1979 s'inaugurà l'enllaç del GR 7 Francés amb el GR 7 Andorrà i amb el GR 7 Catalá. Els actes es feren a Andorra la Vella amb presencia de les autoritats andorranes i el Veguer francés. El GR7 inaugurat 2 anys abans quedava així connectat a Europa a traves del GR Andorrà.

Finalment el 27 de Maig del 2000 es va realitzar els actes d'acabemt de la senyalització del GR-7 dins l'estat Espanyol.

En total s'havien obert, netejant i marcant uns 2200km entre Andorra i Tarifa ( Cadis), el Sr Aguadé (Reus) amb el Sr Juan Mari Feliu (Pamplona) van pintar tal com havien fet 25 anys abans a l'hermita de Sant Blai  a Tivissa, una franja de cada color tancava així un projecte iniciat a les terres Catalanes i que es va esampar com una taca d'oli al llarg de l'estat Espanyol donant un resultat aproximat de 100.000 km de senders marcats.


* L'exposició romandrà oberta fins el dia 29 de Febrer
* Part de la informació ha estat estreta de wikipèdia.

dilluns, 6 de febrer de 2012

Incendi Forestal a l'Albiol

Cap de setmana mogudet amb temperatures baixes, vent , neu, gelades, incendis forestals ja es ben cert que el clima Mediterrani es es molt cambiant.

Semblava una paradoxa però  mentre que en zones del país estava activat el Pla Neucat per neu en cotes baixes altres 7 comarques s'activava el Pla infocat pel alt risc d'incendi Forestal entre elles el Baix Camp.

Son les 11.51 quant rebo SMS de Control Central alertant Incendi Forestal a l'Albiol ( Baix Camp) surto fora el balcó i efectivament vec una important columna de fum, varis missatges i trucades al mòbil fan encendre totes les alarmes, el Mestral bufava en ganes i això era sinònim de que hi hauria feina a fer.

Primers instants del foc vist desde  el poble de Vilaplana



Imatge del cap del foc. Font: Bombers Prades

La columna era important Font: Meteoprades
El foc s'origina a la carretera TV-7046 PK 4 a la zona d'en Mas Blanc 32 dotacions terrestres més 4 mitjans aeris van treballar inicialment per combatre el foc ja que el fort vent que bufava a la zona dificultava molt les tasques d'extinció.

 Cartografia de la zona del foc


Així es veia el foc desde el satel.lit Modis Font: Meteoprades



Finalment sobre les 19.30 es dona per controlat ( no extingit) ja son 40 les dotacions que treballen al foc on els mitjans aeris es retiren i ara la feina es de resseguir el perímetre per possibles revifalles a causa del vent que encara bufava a la zona.
Durant tota la nit i gran part del Diumenge dia 5 diversos efectius treballaran per acabar d'apagar petits punts calents on a les 18.26 es dona per extingit.

S'han cremat 70 hectareas de Pi i matoll regenerat a causa de l'incendi del Març del 2000, el 90% de la zona afectada era del PEIN  de les Muntanyes de Prades.

Cal destacar la bona col.laboració de diverses ADF que van estar treballant conjuntament amb els bombers.

diumenge, 29 de gener de 2012

Crònica la Pica 2012

Primer de tot disculpeu pel retràs de la crònica però per motius informàtics no m'ha sigut possible fer-ho abans pro bé aquí la teniu.

Com que era la primera que vegada que feia la Pica i vaig anar aviat per poder aparcar bé la furgo, a les 7.45 entrava al poble de Picamoixons on a l'entrada del poble gent de l'organització et feia entrar cap a l'esquerre a la zona de aparcaments.

Abans de canviar-me vaig anar a buscar el dorsal ( 48)  a la zona de les piscines, allí ja hi havia un bon ambient ja que oferien coca amb xocolata desfeta, agafo el dorsal i quina es la sorpresa doncs que amb el dorsal et donen una bossa amb regalets ( botella de vi, mitjons, buf, llibre de rutes de btt,etc...) força bé je je.



Dorsal la Pica 2012


Son les 9h  i ja tinc la bici muntada,el dorsal posat i equipat apunt de començar la meva primera Pica.
La linea de sortida esta situada a la sortida del poble, el bon ambient predomina i xerro amb un vell amic d'escala Dei que mai m'hagués imaginat trobarme´l en una cursa de btt je je, a les 9.30 puntuals es dóna el tret de sortida 37 km m'esperen per endavant.

El primer tram es fa per carretera ja que serveix d'enllaç fins arribar a Valls a mi hem va bé perquè hem serveis d'escalfament, la gent va bastant a saco i hem passa força gent però el meu objectiu es acabar ni que sigui l'últim, metres davant meu hi ha una petita topada on tres corredors estan estirats per terra amb petites ferides sense importància, entrem a Valls i força gent pels carrers animant, EL PRIMER PROBLEMA el pulsòmetre deix de funcionar, fantàstic perquè hem serveix molt per saber si vaig massa passat de voltes je je, bé els primers km es fan bé sense masses dificultats i agafo un ritme conservador, començo a veure gent parada canviant rodes ja ,quina putada, segueixo tirant a bon ritme fins el primer control i on comença la primera pujada,allí es forma el primer tap de gent i hem trenca una mica el ritme, decideixo no agafar res de menjar ni beure ja que portem mitja hora només pedalant, la pujada no es molt important i es pot fer bé però el vent bufa de cara i fa que sigui més dur pedalar, arribem a la primer bifurcació on es separen els dos circuits el vermell i el blau aquí el grup es redueix notablement i comença una altra pujada que s'endinsa pel bosc i on hi ha amb algun tram  duret, es un trenca cames amb pujades i baixades continues al cap de poc el segon tap de gent amb un senderó estret que puja que no vegis tots pugem a peu, els meus bassons es comencen a despertar ja que el desnivell es important, un cop assolit el punt més alt toca baixar i es on disfruto amb una baixada per dins del bosc que serpenteja sense gaires dificultats tècniques.

No és fins el km 30 aprox que començo a notar les primeres rampes, després de deixar enrere pujades del 23% ( massa per mi) hem paro faig estiraments i menjo una barreta la qual hem recupero força però 2km més endavant les rampes són a les dos cames a la zona del quàdriceps i els abductors, i el dolor es bastant insoportable, al meu davant hi ha  un control on comunico el meu abandó definitiu, membres de l'organització hem diuen que si segueixo per aquest camí es la pista de baixada fins a picamoixons del circuit blau, no m'ho penso dos vegades i avall que fa baixada fins a Picamoixons 3h 14 s més tard passo per la línia d'arribada en la posició 468 de 511.

La meva valoració es positiva ja que el circuit era dur agreujat per la meva preparació física lluny d'afrontar aquest tipus de marxes amb un desnivell com aquest amb garanties.

Ara  toca recupera-me uns dies i aquesta setmana torno els entreno sessions de tonificació al gimnàs+ sortides per carretera.

Fins el proper repte.

dimarts, 17 de gener de 2012

LA PICA 2012

Només falten 5 dies pel tret de sortida d'una nova edició de  LA PICA 2012 i enguany ja es la 5ena edició, la Pica es una Pedalada en btt no competitiva que transcòrrer per pistes i corriols de la Serra de Miramar (Alt Camp).




La cursa es circular amb sortida i arribada al poble de Picamoixons (Alt Camp).
El temps màxim per realitzar la cursa es de 4 hores, quant feies l'inscripció podies triar entre dos circuits el circuit Blau o el Circuit Vermell.

CIRCUIT BLAU

Té un recorregut de 33 km i 730 m de desnivell acumulat, el nivell físic i tècnic es baix.

CIRCUIT VERMELL

Té un recorregut  de 37 km i 1300 m de desnivell aquí el nivell tècnic com la preparació física es exigent.




Es la primer prova de la temporada que faig i el meu nivell físic esta encara lluny del que es necesita per aquest tipus de prova però es una bona manera pern motivar-se i començar l'any, jo faré el circuit vermell i espero no tindre problemes mecànics, aniré al meu ritme!

 Aquí us presento la meva màquina de competició je je!!!!!!!!!!!





dijous, 12 de gener de 2012

INCENDI FORESTAL A AMPOSTA

Primer que tot bon any a tothom, ja han arribat els primers episodis de vent d'aquest 2012 i també els primers focs ( recordar que estem en el mes de Gener temporada d'hivern), el passat dis 6 de Gener en ple dinar familiar i encara amb l'emoció dels regals que ens han portat els reis rebu SMS " Cal fer sortida incendi Forestal Amposta", ja hi som, per motius familiars no hi puc anar, truco als companys i hem diuen que tardaran una mica però que son gent per fer la sortida ( són uns craks).


L'incendi  Forestal es  al costat de la carretera N-340 al punt quilomètric 1077, a la zona de la serra de l’Antic, al terme municipal d’Amposta.

En les tasques d’extinció de l’incendi, que es veuen dificultades pel fort vent que bufa a la zona, treballen 25 dotacions terrestres. Precisament a causa d’aquest vent, només han pogut treballar amb dificultats dos avions de vigilància i atac que ja han retornat a la base amb l’arribada de l’ocàs . Els helicòpters no s’han pogut enlairar.

L’orografia complicada de la zona i, sobretot, el vent, han dificultat molt les tasques dels efectius terrestres ja que el foc ha anat avançant dirigit pel vent i també pel contravent. Els Bombers van continuar remullant la zona fins que finalment  sobre les 21h s'ha pogut donar per controlat.

Al final s'han cremat 10 hectàrees de pi blanc i matoll.




 
 Per altra banda sobre  les 14.45 hores d’aquest migdia els Bombers eren alertats d’un altre incendi forestal a Berga, al costat de la carretera C-16 al punt quilomètric 95.
 
Fins al lloc s’han desplaçat cinc dotacions terrestres que a les 16.06 hores ja donaven el foc per controlat. L’incendi hauria cremat aproximadament 1’5 hectàrees d’un bosc de garrics.
 



Caldrà estar alerta amb els seguents episodis de vent ja que portem molts dies sense ploure i s'està assecant el territori.