Camins de Muntanya GR

La setmana passada hem vaig enterar que al vestíbul del Centre de Lectura de Reus hi havia una exposició sobre els GR de Catalunya.

La meva sorpresa va ser que s'explicava molt bé sobre els seus origens de com va començar tot dels primers marcatges...i vaig descubrir per exemple  que el  dia 2 de març del 1975 marca una data històrica en els senders de G.R. a Catalunya. Els primers senyals son posats molt a prop de Tivissa, (ermita de Sant Blai) en direcció a Rasquera pel president del Comitè Joan Cullell, i el delegat provincial de Tarragona.

Les sigles GR designen un sender de gran recorregut, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km utilitzat principalment per excursionistes. A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen més de 4.500 km, i a França més de 60.000 km. Els GR són senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram.

 Els Senders es classifiquen en tres grups:

• Els Senders de Gran Recorregut, de més de 50 Km i marcats amb els colors blanc i vermell.
• Els Senders de Petit Recorregut, d'entre 10 i 50 Km i marcats amb els colors blanc i groc.
• Els Senders Locals, de menys de 10 Km i marcats amb els colors blanc i verd.

 A gran part món els GR se senyalitzen amb els colors vermell i blanc (hi ha excepcions com a la zona dels Alps, on per questions lògiques el blanc es substituit per groc). Dues ratlles horizontals , la de dalt blanca i la de baix vermella indiquen la continuïtat del camí. Dues ratlles formant una "X" (creu de Sant Andreu) blanc de dreta a esquerra i vermell d'esquerra a dreta indiquen que la direcció és equivocada. Dues franjes paral·leles en vertical fen un gir apuntant a un costat o altre indiquen un pròxim canvi de direccio.

Marcatge del GR. Font: wikipedia

FEM UNA MICA D'HISTÒRIA:

El projecte de Senders de Gran Recorregut es va començar a desenvolupar a Suïssa l'any 1934.

A França van començar a treballar conjuntament amb els belgues l'any 1944, si bé el "Comité National des Sentiers de Grande Randonnée" no fou creat fins al 1947.
L'any 1969 es fundà per Alemanya i Àustria l'"Europäische Wandervereinigung" o Associació Europea d'Excursionisme.

A Catalunya tot va començar arran de les trobades que desde l'any 1961 celebraven anualment el ClubExcursionista de Gracia (CEG) i el Camping Club de França (CCF). Pels voltants dels anys 1969-1970 van aparèixer a la revista "La Clarière" del CCF alguns articles sobre "Sentiers de Grande Randonnée", signats per André Denis. André Denis era membre del Comité Nacional de Senders de Gran Recorregut Francés i participant a les trobades anuals entre el CEG i el CCF. Fruit de les converses de Joan Cullell i Altimiras (President de la secció d'Acampada del CEG i organitzador de les trobades amb el CCF) amb André Denis, va anar madurant la idea d'introduir els G.R. a Catalunya i enllaçar-los, per una banda, amb els de la resta d'Europa i per altra, intentar continuar-los per tot l'estat espanyol. La idea fou presentada per Carles Albesa (president del CEG) a l'assemblea de la Federació Catalana de Muntanya (actualment FEEC), celebrada a Mataró el 8 d'octubre del 1972. En aquesta data s'acordà la creació del Comitè de Senders de Gran Recorregut de la FEEC. L'acord va ser ratificat el mes de Desembre de 1972 per l'assemblea Nacional de la Federación Española de Montaña (FEM) a Lleó.

El Comité de Senders de Gran Recorregut va quedar constituït el 5 de Juny de 1973, fou elegit president Joan Cullell i Altimiras i secretari Domenèc Parri la resta del equip queda integrat per: Joan Carbonell, Enric Aguadé, Daniel Oriol, Josep Gomez, Joan Torrent, Josep Gombau i Fulgenci Baños.
La primera tasca que s'imposà el comitè, a mes d'informar les entitats, fou de encarregar un avantprojecte al geògraf i extraordinari coneixedor de Catalunya Francesc Gurri i Serra, vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya, que va elaborar sobre el mapa a grans trets l'esquema general de la xarxa dels futurs senders. Posteriorment i sobre aquest avantprojecte les entitats excursionistes de les comarques mes properes a cada sector de camí anaren perfilant aquests itineraris adaptant-los a les possibilitats reals dels camins existents o cercant de fer-los passar pels llocs més interessants des del punt de vista paisatgístic, arqueològic, històric o monumental per aconseguir de donar el màxim atractiu possible al recorregut.

El dia 2 de març del 1975 marca una data històrica en els senders de G.R. a Catalunya. Els primers senyals son posats molt a prop de Tivissa, (ermita de Sant Blai) en direcció a Rasquera pel president del Comitè Joan Cullell, i el delegat provincial de Tarragona, Enric Aguadé.

A Tarragona ja feia bastants anys que es celebrava el Día del Camí de Muntanya i per l'octubre del 1975 quedava llesta la senyalització del GR 7 des de Pontils fins a Fredes, ja dins el País Valencià. El mes de Novembre de 1975 aparegué la primera Topo-Guia, en ciclostil, d'aquest sector. A mitjan 1977 es va concloure la senyalització de tot el GR 7 i del dia 3 al 10 de setembre de 1977 es va inaugurar oficialment el sender, des de Reus fins a Andorra, per un grup de 26 excursionistes.

En l'assemblea de la FEM celebrada a Alacant els dies 6, 7 i 8 de desembre de 1975 es aprovada la creació del "Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido". El 2 de Març de 1976 es anomenat President del comitè de la FEM Joan Cullell, que impulsà i coordinà la elaboració de projectes de traçat dels futurs senders espanyols. Els projectes son elaborats per part de les federacions regionals.
Primera connexió europea. El GR 4 es va inaugurar el 9 de Juny de 1979 al pont internacional de Bourg-Madame. El sender europeu 4 que venia d'Austria i es quedava aturat a prop Bourg-Madame, ja podia continuar per terres catalanes.

Segona connexió europea. El dia 22 de Juliol de 1979 s'inaugurà l'enllaç del GR 7 Francés amb el GR 7 Andorrà i amb el GR 7 Catalá. Els actes es feren a Andorra la Vella amb presencia de les autoritats andorranes i el Veguer francés. El GR7 inaugurat 2 anys abans quedava així connectat a Europa a traves del GR Andorrà.

Finalment el 27 de Maig del 2000 es va realitzar els actes d'acabemt de la senyalització del GR-7 dins l'estat Espanyol.

En total s'havien obert, netejant i marcant uns 2200km entre Andorra i Tarifa ( Cadis), el Sr Aguadé (Reus) amb el Sr Juan Mari Feliu (Pamplona) van pintar tal com havien fet 25 anys abans a l'hermita de Sant Blai  a Tivissa, una franja de cada color tancava així un projecte iniciat a les terres Catalanes i que es va esampar com una taca d'oli al llarg de l'estat Espanyol donant un resultat aproximat de 100.000 km de senders marcats.


* L'exposició romandrà oberta fins el dia 29 de Febrer
* Part de la informació ha estat estreta de wikipèdia.

Incendi Forestal a l'Albiol

Cap de setmana mogudet amb temperatures baixes, vent , neu, gelades, incendis forestals ja es ben cert que el clima Mediterrani es es molt cambiant.

Semblava una paradoxa però  mentre que en zones del país estava activat el Pla Neucat per neu en cotes baixes altres 7 comarques s'activava el Pla infocat pel alt risc d'incendi Forestal entre elles el Baix Camp.

Son les 11.51 quant rebo SMS de Control Central alertant Incendi Forestal a l'Albiol ( Baix Camp) surto fora el balcó i efectivament vec una important columna de fum, varis missatges i trucades al mòbil fan encendre totes les alarmes, el Mestral bufava en ganes i això era sinònim de que hi hauria feina a fer.

Primers instants del foc vist desde  el poble de Vilaplana

Imatge del cap del foc. Font: Bombers Prades

La columna era important Font: Meteoprades

El foc s'origina a la carretera TV-7046 PK 4 a la zona d'en Mas Blanc 32 dotacions terrestres més 4 mitjans aeris van treballar inicialment per combatre el foc ja que el fort vent que bufava a la zona dificultava molt les tasques d'extinció.

 Cartografia de la zona del foc

Així es veia el foc desde el satel.lit Modis Font: Meteoprades

Finalment sobre les 19.30 es dona per controlat ( no extingit) ja son 40 les dotacions que treballen al foc on els mitjans aeris es retiren i ara la feina es de resseguir el perímetre per possibles revifalles a causa del vent que encara bufava a la zona.
Durant tota la nit i gran part del Diumenge dia 5 diversos efectius treballaran per acabar d'apagar petits punts calents on a les 18.26 es dona per extingit.

S'han cremat 70 hectareas de Pi i matoll regenerat a causa de l'incendi del Març del 2000, el 90% de la zona afectada era del PEIN  de les Muntanyes de Prades.

Cal destacar la bona col.laboració de diverses ADF que van estar treballant conjuntament amb els bombers.

Crònica la Pica 2012

Primer de tot disculpeu pel retràs de la crònica però per motius informàtics no m'ha sigut possible fer-ho abans pro bé aquí la teniu.

Com que era la primera que vegada que feia la Pica i vaig anar aviat per poder aparcar bé la furgo, a les 7.45 entrava al poble de Picamoixons on a l'entrada del poble gent de l'organització et feia entrar cap a l'esquerre a la zona de aparcaments.

Abans de canviar-me vaig anar a buscar el dorsal ( 48)  a la zona de les piscines, allí ja hi havia un bon ambient ja que oferien coca amb xocolata desfeta, agafo el dorsal i quina es la sorpresa doncs que amb el dorsal et donen una bossa amb regalets ( botella de vi, mitjons, buf, llibre de rutes de btt,etc...) força bé je je.

Dorsal la Pica 2012

Son les 9h  i ja tinc la bici muntada,el dorsal posat i equipat apunt de començar la meva primera Pica.
La linea de sortida esta situada a la sortida del poble, el bon ambient predomina i xerro amb un vell amic d'escala Dei que mai m'hagués imaginat trobarme´l en una cursa de btt je je, a les 9.30 puntuals es dóna el tret de sortida 37 km m'esperen per endavant.

El primer tram es fa per carretera ja que serveix d'enllaç fins arribar a Valls a mi hem va bé perquè hem serveis d'escalfament, la gent va bastant a saco i hem passa força gent però el meu objectiu es acabar ni que sigui l'últim, metres davant meu hi ha una petita topada on tres corredors estan estirats per terra amb petites ferides sense importància, entrem a Valls i força gent pels carrers animant, EL PRIMER PROBLEMA el pulsòmetre deix de funcionar, fantàstic perquè hem serveix molt per saber si vaig massa passat de voltes je je, bé els primers km es fan bé sense masses dificultats i agafo un ritme conservador, començo a veure gent parada canviant rodes ja ,quina putada, segueixo tirant a bon ritme fins el primer control i on comença la primera pujada,allí es forma el primer tap de gent i hem trenca una mica el ritme, decideixo no agafar res de menjar ni beure ja que portem mitja hora només pedalant, la pujada no es molt important i es pot fer bé però el vent bufa de cara i fa que sigui més dur pedalar, arribem a la primer bifurcació on es separen els dos circuits el vermell i el blau aquí el grup es redueix notablement i comença una altra pujada que s'endinsa pel bosc i on hi ha amb algun tram  duret, es un trenca cames amb pujades i baixades continues al cap de poc el segon tap de gent amb un senderó estret que puja que no vegis tots pugem a peu, els meus bassons es comencen a despertar ja que el desnivell es important, un cop assolit el punt més alt toca baixar i es on disfruto amb una baixada per dins del bosc que serpenteja sense gaires dificultats tècniques.

No és fins el km 30 aprox que començo a notar les primeres rampes, després de deixar enrere pujades del 23% ( massa per mi) hem paro faig estiraments i menjo una barreta la qual hem recupero força però 2km més endavant les rampes són a les dos cames a la zona del quàdriceps i els abductors, i el dolor es bastant insoportable, al meu davant hi ha  un control on comunico el meu abandó definitiu, membres de l'organització hem diuen que si segueixo per aquest camí es la pista de baixada fins a picamoixons del circuit blau, no m'ho penso dos vegades i avall que fa baixada fins a Picamoixons 3h 14 s més tard passo per la línia d'arribada en la posició 468 de 511.

La meva valoració es positiva ja que el circuit era dur agreujat per la meva preparació física lluny d'afrontar aquest tipus de marxes amb un desnivell com aquest amb garanties.

Ara  toca recupera-me uns dies i aquesta setmana torno els entreno sessions de tonificació al gimnàs+ sortides per carretera.

Fins el proper repte.

LA PICA 2012

Només falten 5 dies pel tret de sortida d'una nova edició de  LA PICA 2012 i enguany ja es la 5ena edició, la Pica es una Pedalada en btt no competitiva que transcòrrer per pistes i corriols de la Serra de Miramar (Alt Camp).

La cursa es circular amb sortida i arribada al poble de Picamoixons (Alt Camp).
El temps màxim per realitzar la cursa es de 4 hores, quant feies l'inscripció podies triar entre dos circuits el circuit Blau o el Circuit Vermell.

CIRCUIT BLAU

Té un recorregut de 33 km i 730 m de desnivell acumulat, el nivell físic i tècnic es baix.

CIRCUIT VERMELL

Té un recorregut  de 37 km i 1300 m de desnivell aquí el nivell tècnic com la preparació física es exigent.




Es la primer prova de la temporada que faig i el meu nivell físic esta encara lluny del que es necesita per aquest tipus de prova però es una bona manera pern motivar-se i començar l'any, jo faré el circuit vermell i espero no tindre problemes mecànics, aniré al meu ritme!

 Aquí us presento la meva màquina de competició je je!!!!!!!!!!!

INCENDI FORESTAL A AMPOSTA

Primer que tot bon any a tothom, ja han arribat els primers episodis de vent d'aquest 2012 i també els primers focs ( recordar que estem en el mes de Gener temporada d'hivern), el passat dis 6 de Gener en ple dinar familiar i encara amb l'emoció dels regals que ens han portat els reis rebu SMS " Cal fer sortida incendi Forestal Amposta", ja hi som, per motius familiars no hi puc anar, truco als companys i hem diuen que tardaran una mica però que son gent per fer la sortida ( són uns craks).


L'incendi  Forestal es  al costat de la carretera N-340 al punt quilomètric 1077, a la zona de la serra de l’Antic, al terme municipal d’Amposta.

En les tasques d’extinció de l’incendi, que es veuen dificultades pel fort vent que bufa a la zona, treballen 25 dotacions terrestres. Precisament a causa d’aquest vent, només han pogut treballar amb dificultats dos avions de vigilància i atac que ja han retornat a la base amb l’arribada de l’ocàs . Els helicòpters no s’han pogut enlairar.

L’orografia complicada de la zona i, sobretot, el vent, han dificultat molt les tasques dels efectius terrestres ja que el foc ha anat avançant dirigit pel vent i també pel contravent. Els Bombers van continuar remullant la zona fins que finalment  sobre les 21h s'ha pogut donar per controlat.

Al final s'han cremat 10 hectàrees de pi blanc i matoll.

 Per altra banda sobre  les 14.45 hores d’aquest migdia els Bombers eren alertats d’un altre incendi forestal a Berga, al costat de la carretera C-16 al punt quilomètric 95.

Fins al lloc s’han desplaçat cinc dotacions terrestres que a les 16.06 hores ja donaven el foc per controlat. L’incendi hauria cremat aproximadament 1’5 hectàrees d’un bosc de garrics.

Caldrà estar alerta amb els seguents episodis de vent ja que portem molts dies sense ploure i s'està assecant el territori.

 

BONES FESTES!

 BON NADAL I FELIÇ 2012



Rius de gent, malferida corren sols, escopint el
seu fracàs ja vençuts, esperaran
com sempre han fet, l'aventura d'una nit, mentre
ploren, de ràbia i per amor, a un nom
inexistent mentre riuen dins núvols
pasatgers, cada dia més distants Corren
sols, seguint pistes per trobar el refugi de
l'acció un amic que no estigui massa vist
o una ofrena de la carn que a vegades, quan
s'acaba el primer foc, pot fer encara més
mal i així acaben, quan ja tot ha passat,
cremats per la veritat i cridant

Podré tornar enrera, quan estigui massa
lluny Podré tornar enrera, quan sigui
massa tard... Podré tornar enrera, quan

estigui massa lluny Podré tornar enrera,

quan sigui massa tard... Són germans, d'un
camí que no ha tingut mai sorida ni final
Saben bé que el futur és la foscor i
que el negre és el color d'una bandera,
bruta i plena de sang, que els hi han posat a les
mans però no es rendeixen, somien
il•lusions fent himnes de cançons i criden

 

Podré tornar enrera, quan estigui massa
lluny Podré tornar enrera, quan sigui
massa tard... Podré tornar enrera, quan
estigui massa lluny Podré tornar enrera,
quan sigui massa tard...

Bombers Solidaris

Els bombers de la Generalitat han volgut col.laborar aquest any amb l'Obra Social Sant Joan de Déu fotografiant-se amb alguns dels nens del mateix centre per fer un calendari solidari.

L’Hospital Sant Joan de Déu és un centre de referència en assistència i recerca de malalties infantils, mitjançant el treball dels investigadors poden aplicar teràpies més avançades als nens i nenes que pateixen malalties com: càncer infantil, malalties neurològiques, diabetis i diverses malalties minoritàries.

Fins ara, els seus projectes de recerca s’han finançat mitjançant fons de convocatòries públiques competitives nacionals, i europees, però la crisi actual planteja restriccions severes de les ajudes públiques que probablement dificultaran seguir avançant en el coneixement de les malalties infantils.

Des de l’Obra Social Sant Joan de Déu treballen amb l’objectiu de, malgrat la situació actual, no aturar la investigació d’aquestes malalties, la recerca és primordial per millorar diagnòstics, tractaments i la qualitat de vida d’aquests infants plens de futur.

Aquest calendari te un cost de 10€ , estarà disponible per a la seva distribució durant la propera campanya de Nadal als Parcs de Bombers de Catalunya a partir del dia 18 de novembre.

Per a més informació envieu un email a calendaribombers2012@gmail.com o al telèfon 93 253 21 36

 

 

Per altra banda un grup de 7 bombers de la Generalitat de Ctalunta van viatgar el passat  21 de novembre, a la ciutat de San Ramon, a Matagalpa, Nicaragua, per participar en un intercanvi formatiu amb els Bombers voluntaris locals.

 

El contacte s’ha establert a través de l’organització El Sueño de la campana que està establerta a la zona des de fa temps. Els Bombers de San Ramon treballen en un municipi d’uns 30.000 habitants però només un 10% és al nucli urbà.

 

Un dels objectius dels set Bombers de la Generalitat és millorar la seva formació en aspectes relacionats amb rescats, comunicacions, i sobretot assistències sanitàries, un dels serveis que més ocupa els Bombers de San Ramon. Precisament per això, un dels integrants de l’expedició catalana a banda de bomber, també és infermer, especialista en emergències, i serà l’encarregat de liderar els aspectes formatius relacionats amb les actuacions sanitàries.

 

La visita també els permetrà veure sobre el terreny de quina manera es podria mantenir una possible col·laboració en el futur.

 

Entre els Bombers participants, dos són membres de la Regió d’Emergències de Tarragona, i cinc són del parc de Reus. Precisament, el viatge s’emmarca dins els actes de celebració del 150è aniversari del parc de Reus.

 

Els membres de l'expedició a Nicaragua

 

 

 

Bombers voluntaris de  Sant Ramón