L’actuació millorarà la massa forestal i afavorirà la seva resistència davant dels factors adversos, ja siguin climàtics i meteorològics, i davant d’incendis, plagues o malalties.
Els treballs han consistit en l’aclarida selectiva d’exemplars de pinassa i d’alzines fins a reduir la densitat a 800 exemplars per hectàrea, la poda dels peus restants, l’estassada selectiva de matoll, la recuperació dels camins de desembosc, l’extracció dels productes forestals amb interès comercial i la trituració de les restes vegetals.
La Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha finalitzat recentment, mitjançant l’empresa pública Forestal Catalana, una actuació de millora silvícola a la zona centre- sud de la forest de Plans i Baridana, al municipi de Montblanc (la Conca de Barberà). La forest forma part de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes de Prades, de la xarxa Natura 2000, i és Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), doncs és hàbitat de cria de l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). Aquest espai està inclòs dins del Perímetre de Protecció Prioritària “Muntanyes de Prades - Bosc de Poblet” i és una zona d’alt risc d’incendi forestal
Aquesta actuació persegueix la millora silvícola d’una part de la forest, concretament de 88,3 ha, poblada majoritàriament per pinedes de pinassa (Pinus nigra salzmannii), i que constitueix l’Hàbitat d’Interès Comunitari “Pinedes submediterrànies de pinassa”, la conservació del qual es considera prioritària. En aquest espai no s’havia realitzat cap actuació des de la seva reforestació al decenni dels 60 i, per aquesta raó, la densitat de la massa forestal era excessiva -superior als 1.800 arbres/ha- fet que impedia un desenvolupament adequat dels arbres existents i alhora constituïa una massa impenetrable amb una elevada continuïtat horitzontal i vertical de combustible forestal.
L’objectiu d’aquesta millora silvícola és aconseguir una massa forestal òptima i resistent als factors adversos, ja siguin climàtics i meteorològics, i davant d’incendis, plagues o malalties. Així mateix, els treballs suposaran una mesura de prevenció de grans d’incendis forestals, donada l’orografia i la influència dels vents predominants a la zona.
Els principals treballs realitzats han consistit en l’aclarida selectiva d’exemplars de pinassa, prioritzant aquells peus secs, malalts o amb malformacions, fins a reduir la densitat a 800 exemplars per hectàrea, l’aclarida selectiva d’alzines, la poda dels peus restants a una alçada de fins a 2 metres, l’estassada selectiva de matoll, respectant les espècies protegides com el boix grèvol (Ilex aquifolium) i teix (Taxus baccatta), la recuperació dels camins de desembosc, l’extracció dels productes forestals amb interès comercial i la trituració de les restes vegetals per incorporar-les al sòl.
Aquesta actuació ha estat executada per l’empresa Gil Forestal, SL en un termini de 5 mesos i amb un cost total de 242.456 €.
Font: Generalitat de Catalunya
dimecres, 14 de juliol del 2010
El Govern aprova el Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT)
L'objectiu del pla és minimitzar el risc i els efectes de possibles accidents aeronàutics a qualsevol punt del territori
El pla inclou també les emergències de tota mena als aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya.
El Govern ha aprovat avui el Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT). Aquest pla especial va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el passat 29 d'abril de 2010 i preveu minimitzar el risc i els efectes de possibles accidents aeronàutics. El pla també abasta els incidents i accidents que es puguin donar a l'interior d'instal·lacions aeroportuàries però que no tinguin origen aeronàutic.
En el procés d'elaboració del Pla AEROCAT s'ha constituït un grup de treball en el qual hi han estat representats els diferents cossos operatius, departaments implicats, l'Administració estatal (cal recordar que a Catalunya hi ha aeroports d'interès general) i també l'Administració local. Això ha permès elaborar un text consensuat per totes les parts.
Objectius del Pla AEROCAT
Pel que fa als objectius del pla, cal destacar:
Analitzar i valorar les possibles emergències que es puguin donar a causa d'alguns tipus d'aeronau en els recintes dels aeroports, en les seves zones d'influència o per emergències importants en els aeroports que no estiguin relacionades directament amb aeronaus (per exemple incendis o explosions en les terminals de passatgers, greus dèficits de serveis, introducció de malalties infeccioses, etc.)
Valorar escenaris accidentals fora d'instal·lacions aeroportuàries a causa d'accident o desaparició d'una aeronau.
Establir una organització pràctica i possible que permeti l'aplicació de les mesures de protecció i lluita contra l'emergència. Així com les mesures d'atenció i recolzament als afectats i als seus familiars.
Establir el procediment de coordinació entre els diferents operatius i entitats recollides en el pla.
Determinar els criteris d'afectació municipal, és a dir, quins municipis es veuen obligats o tenen la recomanació de tenir un pla especial municipal d'emergències a causa de la proximitat d'alguna instal·lació aeroportuària.
Especificar els procediments per portar a terme les mesures de protecció i autoprotecció de les persones, els béns i el medi ambient en funció de la gravetat de l'emergència.
Catalogar els mitjans i els recursos humans i materials disponibles.
Definir les tasques d'implantació i manteniment del pla.
Abast del Pla AEROCAT
El Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya és el marc orgànic i funcional per fer front a totes aquelles emergències causades per accidents aeronàutics que es donin a qualsevol punt del territori català, i a les emergències de qualsevol tipus que tinguin lloc als aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya.
De la mateixa manera, el Pla AEROCAT estableix l'estructura de resposta, l'operativa i els procediments necessaris per gestionar qualsevol emergència associada al transport aeri i les seves instal·lacions, amb la finalitat de minimitzar el risc, garantir la seguretat de les persones i la protecció dels béns, les infraestructures i el medi ambient.
Anàlisi del risc
L'AEROCAT se centra en l'anàlisi del perill que presenten les zones geogràfiques pròximes a instal·lacions aeroportuàries que puguin rebre l'impacte d'una aeronau, si es produeix un accident. Posteriorment, es fa l'anàlisi de vulnerabilitat d'aquestes zones i així es determina el risc que les afecta.
Les fases de vol amb major probabilitat d'accident són les d'aterratge i enlairament, mentre que la fase de règim de vol estable és la més segura. En concordança amb aquests resultats, l'AEROCAT planteja la planificació municipal centrada en els territoris més propers a les pistes dels aeroports, aeròdroms i heliports, prenent com a paràmetre de zones de risc més alt un diàmetre de vuit quilòmetres al voltant d'una instal·lació aeroportuària.
D'acord amb els resultats obtinguts s'estipula la planificació municipal, és a dir, quins són els municipis que tindran l'obligació d'elaborar un pla d'actuació municipal (PAM) en relació amb el risc aeronàutic, quins són els municipis que només estaran recomanats i quins són els municipis que, tot i no estar directament afectats pel risc, també han de preveure mecanismes per afrontar la gestió d'una emergència aeronàutica.
Estructura del Pla
L'estructura de gestió està presidida pel Comitè d'Emergències (formada pel Director del pla, el Consell Assessor i el Gabinet d'Informació), a la qual s'afegeixen els Centres de Coordinació d'empreses aeroportuàries o que tinguin a veure amb activitats relacionades amb la gestió aeronàutica/aeroportuària i es vegin afectades per un possible incident o accident, el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), i el Centre de Comandament Avançat (CCA), del qual formen part el grup d'intervenció, el grup d'ordre, el grup de medicina legal i forense, el grup logístic i el grup sanitari, així com la coordinació amb la direcció i els cossos operatius de l'Estat.
El procediment preveu els nivells de prealerta (no activa el pla), alerta, emergència 1 i emergència 2.
La fase de prealerta s'activa en cas que hi hagi un risc potencial no confirmat en instal·lacions aeroportuàries i en cas d'accident de qualsevol aeronau que no sigui avió comercial, sense víctimes ni major afectació fora de les instal·lacions.
La fase d'alerta s'activa en situacions de risc real en instal·lacions aeroportuàries que no requereixin l'activació de serveis externs. També en cas que fora de les instal·lacions aeronàutiques es produeixi un accident amb un màxim de 5 víctimes, un accident sense víctimes però afectació greu a béns i serveis bàsics o en el cas de desaparició d'una aeronau.
La fase d'emergència 1 s'activa en cas d'un accident en instal·lacions aeronàutiques o en casos d'un risc real que requereixi l'activació d'equips d'emergència externs als propis de la instal·lació. També s'activa quan fora de les instal·lacions hi hagi un accident aeronàutic amb més de 5 víctimes o que afecti infraestructures amb substàncies perilloses (químiques, nuclears, etcètera).
La fase d'emergència 2 s'activa en cas de simultaneïtat de riscos o accidents en un o més aeroports o en cas d'un accident en el qual estiguin implicats dos avions comercials en una instal·lació aeroportuària. També s'activarà quan fora de les instal·lacions aeroportuàries es produeixi l'accident d'un avió comercial en zona de concurrència pública; o el xoc de més d'un avió comercial.
El pla inclou també les emergències de tota mena als aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya.
El Govern ha aprovat avui el Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT). Aquest pla especial va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el passat 29 d'abril de 2010 i preveu minimitzar el risc i els efectes de possibles accidents aeronàutics. El pla també abasta els incidents i accidents que es puguin donar a l'interior d'instal·lacions aeroportuàries però que no tinguin origen aeronàutic.
En el procés d'elaboració del Pla AEROCAT s'ha constituït un grup de treball en el qual hi han estat representats els diferents cossos operatius, departaments implicats, l'Administració estatal (cal recordar que a Catalunya hi ha aeroports d'interès general) i també l'Administració local. Això ha permès elaborar un text consensuat per totes les parts.
Objectius del Pla AEROCAT
Pel que fa als objectius del pla, cal destacar:
Analitzar i valorar les possibles emergències que es puguin donar a causa d'alguns tipus d'aeronau en els recintes dels aeroports, en les seves zones d'influència o per emergències importants en els aeroports que no estiguin relacionades directament amb aeronaus (per exemple incendis o explosions en les terminals de passatgers, greus dèficits de serveis, introducció de malalties infeccioses, etc.)
Valorar escenaris accidentals fora d'instal·lacions aeroportuàries a causa d'accident o desaparició d'una aeronau.
Establir una organització pràctica i possible que permeti l'aplicació de les mesures de protecció i lluita contra l'emergència. Així com les mesures d'atenció i recolzament als afectats i als seus familiars.
Establir el procediment de coordinació entre els diferents operatius i entitats recollides en el pla.
Determinar els criteris d'afectació municipal, és a dir, quins municipis es veuen obligats o tenen la recomanació de tenir un pla especial municipal d'emergències a causa de la proximitat d'alguna instal·lació aeroportuària.
Especificar els procediments per portar a terme les mesures de protecció i autoprotecció de les persones, els béns i el medi ambient en funció de la gravetat de l'emergència.
Catalogar els mitjans i els recursos humans i materials disponibles.
Definir les tasques d'implantació i manteniment del pla.
Abast del Pla AEROCAT
El Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya és el marc orgànic i funcional per fer front a totes aquelles emergències causades per accidents aeronàutics que es donin a qualsevol punt del territori català, i a les emergències de qualsevol tipus que tinguin lloc als aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya.
De la mateixa manera, el Pla AEROCAT estableix l'estructura de resposta, l'operativa i els procediments necessaris per gestionar qualsevol emergència associada al transport aeri i les seves instal·lacions, amb la finalitat de minimitzar el risc, garantir la seguretat de les persones i la protecció dels béns, les infraestructures i el medi ambient.
Anàlisi del risc
L'AEROCAT se centra en l'anàlisi del perill que presenten les zones geogràfiques pròximes a instal·lacions aeroportuàries que puguin rebre l'impacte d'una aeronau, si es produeix un accident. Posteriorment, es fa l'anàlisi de vulnerabilitat d'aquestes zones i així es determina el risc que les afecta.
Les fases de vol amb major probabilitat d'accident són les d'aterratge i enlairament, mentre que la fase de règim de vol estable és la més segura. En concordança amb aquests resultats, l'AEROCAT planteja la planificació municipal centrada en els territoris més propers a les pistes dels aeroports, aeròdroms i heliports, prenent com a paràmetre de zones de risc més alt un diàmetre de vuit quilòmetres al voltant d'una instal·lació aeroportuària.
D'acord amb els resultats obtinguts s'estipula la planificació municipal, és a dir, quins són els municipis que tindran l'obligació d'elaborar un pla d'actuació municipal (PAM) en relació amb el risc aeronàutic, quins són els municipis que només estaran recomanats i quins són els municipis que, tot i no estar directament afectats pel risc, també han de preveure mecanismes per afrontar la gestió d'una emergència aeronàutica.
Estructura del Pla
L'estructura de gestió està presidida pel Comitè d'Emergències (formada pel Director del pla, el Consell Assessor i el Gabinet d'Informació), a la qual s'afegeixen els Centres de Coordinació d'empreses aeroportuàries o que tinguin a veure amb activitats relacionades amb la gestió aeronàutica/aeroportuària i es vegin afectades per un possible incident o accident, el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), i el Centre de Comandament Avançat (CCA), del qual formen part el grup d'intervenció, el grup d'ordre, el grup de medicina legal i forense, el grup logístic i el grup sanitari, així com la coordinació amb la direcció i els cossos operatius de l'Estat.
El procediment preveu els nivells de prealerta (no activa el pla), alerta, emergència 1 i emergència 2.
La fase de prealerta s'activa en cas que hi hagi un risc potencial no confirmat en instal·lacions aeroportuàries i en cas d'accident de qualsevol aeronau que no sigui avió comercial, sense víctimes ni major afectació fora de les instal·lacions.
La fase d'alerta s'activa en situacions de risc real en instal·lacions aeroportuàries que no requereixin l'activació de serveis externs. També en cas que fora de les instal·lacions aeronàutiques es produeixi un accident amb un màxim de 5 víctimes, un accident sense víctimes però afectació greu a béns i serveis bàsics o en el cas de desaparició d'una aeronau.
La fase d'emergència 1 s'activa en cas d'un accident en instal·lacions aeronàutiques o en casos d'un risc real que requereixi l'activació d'equips d'emergència externs als propis de la instal·lació. També s'activa quan fora de les instal·lacions hi hagi un accident aeronàutic amb més de 5 víctimes o que afecti infraestructures amb substàncies perilloses (químiques, nuclears, etcètera).
La fase d'emergència 2 s'activa en cas de simultaneïtat de riscos o accidents en un o més aeroports o en cas d'un accident en el qual estiguin implicats dos avions comercials en una instal·lació aeroportuària. També s'activarà quan fora de les instal·lacions aeroportuàries es produeixi l'accident d'un avió comercial en zona de concurrència pública; o el xoc de més d'un avió comercial.
dijous, 8 de juliol del 2010
DOCUMENTAL BOMBERES
Disset televisions locals catalanes emeten aquest divendres el documental inèdit Bomberes.
El documental, de 25 minuts de durada, recull el testimoni de tres dones bomberes de la Generalitat que expliquen el perquè van escollir aquesta professió, quines motivacions les van moure, i com la viuen diàriament, com la compaginen amb la seva vida familiar. El fil conductor del programa està muntat sobre un conte original escrit per una nena sobre una princesa que volia ser bombera El Programa per a l'equitat de gènere del Departament d'Interior va impulsar el rodatge del documental per incrementar el nombre de dones en el cos de Bombers de la Generalitat, trencar estereotips i animar les joves a considerar-la una sortida professional. El cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, el formen actualment 2.429 funcionaris, dels quals només 27 són dones, l'1,11%. Un total de 17 televisions locals catalanes, integrades a la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (XTLC), emetrà aquest divendres a la nit el documental Bomberes, en què per primera vegada es descobreixen aspectes poc coneguts de les vides de tres dones que van escollir ser bomberes de la Generalitat. El documental, de 25 minuts de durada, té com a fil conductor el conte original escrit per una nena, filla d'una de les protagonistes del programa, sobre una princesa que volia ser bombera. Aquest documental va ser concebut pel Programa per a l'equitat de gènere del Departament d'Interior per promocionar aquesta sortida laboral entre les dones en un món eminentment d'homes, i el va realitzar la productora Imagina. Bomberes recull el testimoni de Núria Picas, bombera del Parc de Bombers de Calonge; Carme Romero, del Parc de Bombers de Cambrils, i Emma Roca, del Parc de Bombers de la Seu d'Urgell. Tres dones bomberes que expliquen en un to personal i intimista perquè van escollir aquesta professió, què els apassiona de la seva feina i com la compaginen amb la seva vida familiar. És un documental pur, rodat sense guió, en poc més de tres dies, que pretén demostrar que ser dóna és compatible amb ser bombera. Dels prop de 2.500 efectius que conformen el cos de Bombers de la Generalitat, només 27 són dones. Representen l'1 % del total. Aquest documental, doncs, pretén demostrar que es pot ser dona i bombera a la vegada, pretén normalitzar-les. Veient el potencial del material enregistrat per fer un espot curt, la productora Imagina va decidir editar aquesta versió estesa, que s'acosta una mica més a les tres protagonistes oferint un tast sincer de les seves vides, de les seves motivacions. El relat té un fil conductor, el conte escrit per una de les tres protagonistes que apareixen al documental i la seva filla, titulat 'La princeseta bombera', en què una princesa esdevé bombera. Gràcies a un acord entre el Departament d'Interior i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, el documental, inèdit fins ara, arribarà aquest divendres a les pantalles de 17 televisions locals, que l'emetran a les 23.00 i a les 24.00 h. La relació de les televisions que emetran de manera conjunta el documental Bomberes és: TV L'Hospitalet, Canal Terrassa Vallès, Vallès Oriental Televisió, Vallès Visió, Canal Nord Televisió (Figueres), Menorca TV i Clip TV, a les 23.00 h., i TV Badalona, Gavà TV, Maresme Digital-TV Mataró, Canal Blau ' Maricel TV, Penedès TV, El 9 TV, Televisió de la Conca, Canal Reus TV, TAC 12, TV Girona, a les 24.00 h. Andorra TV i 25 TV també s'han compromès a difondre'l la propera setmana
El documental, de 25 minuts de durada, recull el testimoni de tres dones bomberes de la Generalitat que expliquen el perquè van escollir aquesta professió, quines motivacions les van moure, i com la viuen diàriament, com la compaginen amb la seva vida familiar. El fil conductor del programa està muntat sobre un conte original escrit per una nena sobre una princesa que volia ser bombera El Programa per a l'equitat de gènere del Departament d'Interior va impulsar el rodatge del documental per incrementar el nombre de dones en el cos de Bombers de la Generalitat, trencar estereotips i animar les joves a considerar-la una sortida professional. El cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, el formen actualment 2.429 funcionaris, dels quals només 27 són dones, l'1,11%. Un total de 17 televisions locals catalanes, integrades a la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (XTLC), emetrà aquest divendres a la nit el documental Bomberes, en què per primera vegada es descobreixen aspectes poc coneguts de les vides de tres dones que van escollir ser bomberes de la Generalitat. El documental, de 25 minuts de durada, té com a fil conductor el conte original escrit per una nena, filla d'una de les protagonistes del programa, sobre una princesa que volia ser bombera. Aquest documental va ser concebut pel Programa per a l'equitat de gènere del Departament d'Interior per promocionar aquesta sortida laboral entre les dones en un món eminentment d'homes, i el va realitzar la productora Imagina. Bomberes recull el testimoni de Núria Picas, bombera del Parc de Bombers de Calonge; Carme Romero, del Parc de Bombers de Cambrils, i Emma Roca, del Parc de Bombers de la Seu d'Urgell. Tres dones bomberes que expliquen en un to personal i intimista perquè van escollir aquesta professió, què els apassiona de la seva feina i com la compaginen amb la seva vida familiar. És un documental pur, rodat sense guió, en poc més de tres dies, que pretén demostrar que ser dóna és compatible amb ser bombera. Dels prop de 2.500 efectius que conformen el cos de Bombers de la Generalitat, només 27 són dones. Representen l'1 % del total. Aquest documental, doncs, pretén demostrar que es pot ser dona i bombera a la vegada, pretén normalitzar-les. Veient el potencial del material enregistrat per fer un espot curt, la productora Imagina va decidir editar aquesta versió estesa, que s'acosta una mica més a les tres protagonistes oferint un tast sincer de les seves vides, de les seves motivacions. El relat té un fil conductor, el conte escrit per una de les tres protagonistes que apareixen al documental i la seva filla, titulat 'La princeseta bombera', en què una princesa esdevé bombera. Gràcies a un acord entre el Departament d'Interior i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, el documental, inèdit fins ara, arribarà aquest divendres a les pantalles de 17 televisions locals, que l'emetran a les 23.00 i a les 24.00 h. La relació de les televisions que emetran de manera conjunta el documental Bomberes és: TV L'Hospitalet, Canal Terrassa Vallès, Vallès Oriental Televisió, Vallès Visió, Canal Nord Televisió (Figueres), Menorca TV i Clip TV, a les 23.00 h., i TV Badalona, Gavà TV, Maresme Digital-TV Mataró, Canal Blau ' Maricel TV, Penedès TV, El 9 TV, Televisió de la Conca, Canal Reus TV, TAC 12, TV Girona, a les 24.00 h. Andorra TV i 25 TV també s'han compromès a difondre'l la propera setmana
dijous, 1 de juliol del 2010
Associació excursionista els Birimbins de Prades
Aquestes son les excursions previstes pel mes de Juliol,cal observar que la del dia 10 de Juliol es Nocturna, força interesant.
DIA 4 DE JULIOL:
Hora i lloc: 9:00h al portal.
Bosquet – Barranc de l’Isidro – Cova del Pere – Tossal de la
Baltassana – Coll de la Foguina – Font del ferro - Portal.
RECORREGUT DE DIFICULTAT BAIXA (3 hores aprox.)
DIA 10 DE JULIOL:
· Hora i lloc: 19:00h al portal.
Coll del Vidrier – Coll de l’Andreu – Mas de la Noguera – Barranc
del Carcaix – Molí de l’Esquirola – Grau de la Trona – Siurana –
Camí vell de Siurana – Coll de l’Andreu – Coll del Vidrier – Portal.
RECORREGUT DE DIFICULTAT MITJANA (6 hores aprox.)
RECORDEU PORTAR FRONTAL I PILES DE RECANVI!
DIA 4 DE JULIOL:
Hora i lloc: 9:00h al portal.
Bosquet – Barranc de l’Isidro – Cova del Pere – Tossal de la
Baltassana – Coll de la Foguina – Font del ferro - Portal.
RECORREGUT DE DIFICULTAT BAIXA (3 hores aprox.)
DIA 10 DE JULIOL:
· Hora i lloc: 19:00h al portal.
Coll del Vidrier – Coll de l’Andreu – Mas de la Noguera – Barranc
del Carcaix – Molí de l’Esquirola – Grau de la Trona – Siurana –
Camí vell de Siurana – Coll de l’Andreu – Coll del Vidrier – Portal.
RECORREGUT DE DIFICULTAT MITJANA (6 hores aprox.)
RECORDEU PORTAR FRONTAL I PILES DE RECANVI!
dilluns, 7 de juny del 2010
S'aprova un Codi de Bones Pràctiques per a la prevenció d'incendis durant la recol·lecció del cereal
La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel, i el director general de Desenvolupament Rural, Jordi Bertran han presidit aquest matí la reunió de la Taula de Foment i Modernització Agrària i Rural, celebrada a Barcelona. La reunió ha comptat amb la participació de la directora general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, Olga Lanau.
En el decurs de la trobada, s’ha aprovat un Codi de Bones Pràctiques per a la prevenció d’incendis durant la recol·lecció del cereal. Per primera vegada s’ha consensuat un document d’aquestes característiques amb tots els representants del sector agrari.
Aquest Codi de Bones Pràctiques pretén donar a conèixer als professionals del sector els principals riscos derivats de l’ús de la maquinària agrícola durant les tasques de recol·lecció del cereal. Tot i que moltes d’aquestes pràctiques fa anys que s’apliquen per una gran part del sector, es considera important insistir en la prevenció com a eina imprescindible en la seguretat laboral, tant a nivell de protecció personal com per garantir les inversions.
“Adoptar una sèrie de mesures preventives de fàcil aplicació pot evitar tota una sèrie de riscos i accidents” afirma la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel, qui afegeix que “aquestes mesures també han de contribuir a millorar un àmbit que cada dia pren més força en la nostra societat com és la qualitat del medi ambient”.
El perill d’incendi a causa dels treballs de recol·lecció del cereal s’incrementa en condicions d’elevada temperatura i de baixa humitat relativa. Durant l’any 2009, la majoria dels focs es van produir amb humitats inferiors al 40 % i més d’un 70% va tenir lloc entre les 13:00 hores i les 17:30 hores on les temperatures són, habitualment, les més altes del dia i les humitats relatives les més baixes. En aquest sentit, per tal d’evitar que es repeteixin en un futur episodis com els viscuts, serà convenient prendre el màxim de precaucions.
En aquest codi es detallen un seguit d’actuacions relacionades amb les pràctiques agrícoles i la maquinària i equipament, que cal tenir presents durant l’època de recol·lecció del cereal. D’altra banda, també s’indiquen quines pautes cal seguir si, malgrat les mesures preventives, es declara un incendi.
Així mateix, l’estiu passat va venir marcat per la climatologia adversa (fortes onades de sud, episodis de calor de llarga durada, poca recuperació de les humitats a la nit o els episodis de vent) i la simultaneïtat d’incendis, especialment els agrícoles a les comarques de Lleida a començament de juliol. Com a exemple, només el 2 de juliol de 2009, els Bombers van atendre 44 serveis per focs de vegetació, dels que destaquen els incendis de les Oluges (212’9 Ha), Oliola (118 ha), Vilanova de l’Aguda (46’2 Ha) i Nalec (46 Ha).
En total, i durant la campanya forestal 2009, els Bombers de la Generalitat van treballar en 2.827 incendis de vegetació, que van cremar 8.829 hectàrees, de les quals, aproximadament 7.200 hectàrees (un 80% de la superfície total cremada) van afectar vegetació agrícola.
En el decurs de la trobada, s’ha aprovat un Codi de Bones Pràctiques per a la prevenció d’incendis durant la recol·lecció del cereal. Per primera vegada s’ha consensuat un document d’aquestes característiques amb tots els representants del sector agrari.
Aquest Codi de Bones Pràctiques pretén donar a conèixer als professionals del sector els principals riscos derivats de l’ús de la maquinària agrícola durant les tasques de recol·lecció del cereal. Tot i que moltes d’aquestes pràctiques fa anys que s’apliquen per una gran part del sector, es considera important insistir en la prevenció com a eina imprescindible en la seguretat laboral, tant a nivell de protecció personal com per garantir les inversions.
“Adoptar una sèrie de mesures preventives de fàcil aplicació pot evitar tota una sèrie de riscos i accidents” afirma la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel, qui afegeix que “aquestes mesures també han de contribuir a millorar un àmbit que cada dia pren més força en la nostra societat com és la qualitat del medi ambient”.
El perill d’incendi a causa dels treballs de recol·lecció del cereal s’incrementa en condicions d’elevada temperatura i de baixa humitat relativa. Durant l’any 2009, la majoria dels focs es van produir amb humitats inferiors al 40 % i més d’un 70% va tenir lloc entre les 13:00 hores i les 17:30 hores on les temperatures són, habitualment, les més altes del dia i les humitats relatives les més baixes. En aquest sentit, per tal d’evitar que es repeteixin en un futur episodis com els viscuts, serà convenient prendre el màxim de precaucions.
En aquest codi es detallen un seguit d’actuacions relacionades amb les pràctiques agrícoles i la maquinària i equipament, que cal tenir presents durant l’època de recol·lecció del cereal. D’altra banda, també s’indiquen quines pautes cal seguir si, malgrat les mesures preventives, es declara un incendi.
Així mateix, l’estiu passat va venir marcat per la climatologia adversa (fortes onades de sud, episodis de calor de llarga durada, poca recuperació de les humitats a la nit o els episodis de vent) i la simultaneïtat d’incendis, especialment els agrícoles a les comarques de Lleida a començament de juliol. Com a exemple, només el 2 de juliol de 2009, els Bombers van atendre 44 serveis per focs de vegetació, dels que destaquen els incendis de les Oluges (212’9 Ha), Oliola (118 ha), Vilanova de l’Aguda (46’2 Ha) i Nalec (46 Ha).
En total, i durant la campanya forestal 2009, els Bombers de la Generalitat van treballar en 2.827 incendis de vegetació, que van cremar 8.829 hectàrees, de les quals, aproximadament 7.200 hectàrees (un 80% de la superfície total cremada) van afectar vegetació agrícola.
CAMPANYA FORESTAL 2010 ( Primera part)
El proper 15 de juny es donarà el "tret" de sortida a la campanya forestal 2010 i que s'acabarà el 15 de Setembre ( això no vol dir que abans del 15 de juny i després del 15 de setembre no pugui haver-hi focs, però és el periòde de contracte del personal de reforç, auxiliars forestals...)
Per aquesta campanya s'han ofertat més places que anys anteriors:
782 Personal de Serveis especialitzats: Peons ( antics ajudants d'ofici forestal)
137 Oficials/les de 1a, prevenció forestal -EPAF
48 Conductors/ores (carnet B)
10 Conductors/ores ( carnet C)
8 Oficials /les de 1a Taller Radio
Aquest Estiu es presenta força díficil ja que hem tingut un hivern plujós i amb força neu, que ha fet créixer molt combustible fi, i també el pes de la neu als arbres a fet que tota aquesta rama quedi dipositada al sotabosc i serveixi d'aliment combustible en possibles incendis forestals.
Per desgràcia tots tenim en les nostres retines l'incendi d'horta de sant Joan ( 2009) on se'ns dubte va marcar un abans i un després esperem que no es repeteixi mai més, els bombers no abaixem mai la guàrdia no som herois i sabem el risc que ens exposem dia a dia i es trist que la societat només recordi els bombers 3 mesos l'any o quant hi ha una desgràcia BONA CAMPANYA!
Per aquesta campanya s'han ofertat més places que anys anteriors:
782 Personal de Serveis especialitzats: Peons ( antics ajudants d'ofici forestal)
137 Oficials/les de 1a, prevenció forestal -EPAF
48 Conductors/ores (carnet B)
10 Conductors/ores ( carnet C)
8 Oficials /les de 1a Taller Radio
Aquest Estiu es presenta força díficil ja que hem tingut un hivern plujós i amb força neu, que ha fet créixer molt combustible fi, i també el pes de la neu als arbres a fet que tota aquesta rama quedi dipositada al sotabosc i serveixi d'aliment combustible en possibles incendis forestals.
Fent una reflexió personal i amb l'experiència acumulada al llarg de tots aquests anys ( 10 anys com a bomber voluntari i unes 9 campanyes forestals entre l'hivern i l'estiu) molts estius pintaven d'allò més xungos i al final han arribat sent tranquils, encanvi estius que a priori no semblaven complicats han esdevingut estius
amb força activitat forestal.
Per desgràcia tots tenim en les nostres retines l'incendi d'horta de sant Joan ( 2009) on se'ns dubte va marcar un abans i un després esperem que no es repeteixi mai més, els bombers no abaixem mai la guàrdia no som herois i sabem el risc que ens exposem dia a dia i es trist que la societat només recordi els bombers 3 mesos l'any o quant hi ha una desgràcia BONA CAMPANYA!
dijous, 3 de juny del 2010
Dia del Donant d'Òrgans i Teixits
Ahir dia 2 de Juny es va celebrà el Dia del Donant d'Òrgans i Teixits. Aquest és un dia especial per recordar i retre homenatge als donants i a les seves famílies.
A Catalunya, els programes del Pla de salut i la gran disminució dels accidents de trànsit han fet disminuir les xifres de persones mortes en els darrers anys. La conseqüència d'això és que, en el camp de la donació, cada cop són necessàries més mesures, nous programes i una millora contínua de l'efectivitat, per poder mantenir el nombre de trasplantaments.
L'activitat de donació i trasplantament, el 15 de maig de 2010, és la següent: 78 donants vàlids, 165 trasplantaments de ronyó (48 de viu), 58 trasplantaments de fetge, 15 trasplantaments de cor, 26 trasplantaments de pulmó i 10 trasplantaments de pàncrees.
Ser donant vol dir ser generós i suposa un dels actes més altruistes que podem fer pels altres. Quan arriba el moment en què la nostra vida s'acaba podem ajudar a completar la vida d'altres persones que no tenen cap més opció per continuar vivint que un trasplantament.
Nosaltres no hi perdem res i, en canvi, amb els nostres òrgans i teixits podem donar vida a algú altre.
Si et vols fer donant tens 2 opcions:
933 398 303
Adreça electrònica: ocatt@catsalut.ca Centres
Centres autoritzats. Trasplantaments de ronyó
Fundació Puigvert I U N A Trasplantament renal adult
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Trasplantament renal adult
Hospital Sant Joan de Déu Trasplantament renal infantil
Hospital del Mar Trasplantament renal adult
Hospital Universitari de Bellvitge Trasplantament renal adult
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Trasplantament renal adult
Hospital Universitari Vall d'Hebron Trasplantament renal adult i infantil
Centres autoritzats. Trasplantaments de fetge
Centres autoritzats Tipus de trasplantament
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Trasplantament hepàtic adult
Hospital Universitari de Bellvitge Trasplantament hepàtic adult
Hospital Universitari Vall d'Hebron Trasplantament hepàtic adult i infantil
Centres autoritzats. Trasplantaments de cor
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Trasplantament cardíac adult
Hospital Universitari de Bellvitge Trasplantament cardíac adult
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Trasplantament cardíac adult
Hospital Universitari Vall d'Hebron Trasplantament cardíac i cardiopulmonar infantil
Centres autoritzats. Trasplantaments de pulmó
Hospital Universitari Vall d'Hebron Trasplantament pulmonar adult i infantil
Centres autoritzats. Trasplantaments de pàncrees
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Trasplantament pancreàtic adult
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Trasplantament pancreàtic adult
Centres autoritzats. Trasplantaments d'intestí
Hospital Universitari Vall d'Hebron Trasplantament intestinal adult i infantil
A Catalunya, els programes del Pla de salut i la gran disminució dels accidents de trànsit han fet disminuir les xifres de persones mortes en els darrers anys. La conseqüència d'això és que, en el camp de la donació, cada cop són necessàries més mesures, nous programes i una millora contínua de l'efectivitat, per poder mantenir el nombre de trasplantaments.
L'activitat de donació i trasplantament, el 15 de maig de 2010, és la següent: 78 donants vàlids, 165 trasplantaments de ronyó (48 de viu), 58 trasplantaments de fetge, 15 trasplantaments de cor, 26 trasplantaments de pulmó i 10 trasplantaments de pàncrees.
Ser donant vol dir ser generós i suposa un dels actes més altruistes que podem fer pels altres. Quan arriba el moment en què la nostra vida s'acaba podem ajudar a completar la vida d'altres persones que no tenen cap més opció per continuar vivint que un trasplantament.
Nosaltres no hi perdem res i, en canvi, amb els nostres òrgans i teixits podem donar vida a algú altre.
Si et vols fer donant tens 2 opcions:
933 398 303
Adreça electrònica: ocatt@catsalut.ca Centres
Centres autoritzats. Trasplantaments de ronyó
Fundació Puigvert I U N A Trasplantament renal adult
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Trasplantament renal adult
Hospital Sant Joan de Déu Trasplantament renal infantil
Hospital del Mar Trasplantament renal adult
Hospital Universitari de Bellvitge Trasplantament renal adult
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Trasplantament renal adult
Hospital Universitari Vall d'Hebron Trasplantament renal adult i infantil
Centres autoritzats. Trasplantaments de fetge
Centres autoritzats Tipus de trasplantament
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Trasplantament hepàtic adult
Hospital Universitari de Bellvitge Trasplantament hepàtic adult
Hospital Universitari Vall d'Hebron Trasplantament hepàtic adult i infantil
Centres autoritzats. Trasplantaments de cor
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Trasplantament cardíac adult
Hospital Universitari de Bellvitge Trasplantament cardíac adult
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Trasplantament cardíac adult
Hospital Universitari Vall d'Hebron Trasplantament cardíac i cardiopulmonar infantil
Centres autoritzats. Trasplantaments de pulmó
Hospital Universitari Vall d'Hebron Trasplantament pulmonar adult i infantil
Centres autoritzats. Trasplantaments de pàncrees
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Trasplantament pancreàtic adult
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Trasplantament pancreàtic adult
Centres autoritzats. Trasplantaments d'intestí
Hospital Universitari Vall d'Hebron Trasplantament intestinal adult i infantil
Subscriure's a:
Missatges (Atom)