El Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente,
mitjançant la Direcció General de Desenvolupament Rural i Política
Forestal, ha finalitzat les obres de condicionament del Camí Natural de
les Muntanyes de Prades, a Tarragona, que ha suposat una inversió de
1.337.437 euros. Per al condicionament d’aquest camí, de 27 km de
longitud en la seva ruta principal i 10 km en ramals, s’han realitzat
actuacions d’adequació de la plataforma mitjançant l’execució de
desbrossaments, perfilat i estabilització del sòl, per obtenir una base
resistent i impermeable. S’ha dotat d’infraestructura de proteccions
mitjançant l’execució de balustrades de fusta i passarel·les, i s’ha
senyalitzat el traçat mitjançant la col·locació de senyalització
direccional, preventiva i informativa seguint les directrius de
senyalització de Camins Naturals del Ministerio.
El traçat del Camí Natural Muntanyes de Prades, una ruta circular per
a vianants que uneix el nucli amb les muntanyes que el rodegen,
discorre per diferents punts d’interès paisatgístic, geològic i cultural
de Prades. En aquest traçat s’hi pot trobar comunitats vegetals pròpies
de regions subalpines i eurosiberianes, formacions de naturalesa
càrstica, restes del neolític, ermites i restes de pous de gel.
L’excursionista pot visitar la Vila de Prades, catalogada com a Bé
d’Interès Cultural. El camí, amb una longitud total de 27 km en el seu
traçat principal, té diferents trams alternatius que sumen uns 10 km:
ermites, pous de gel, camí de la serra del bosc, Tossal de la Baltassana
i del roure reboll, Pla de la Guàrdia i Perelloner del Cisterer. Està
destinat exclusivament a vianants i usuaris en bicicleta, i està
totalment prohibit circular-hi amb vehicles a motor. No obstant això,
s’autoritza el pas de vehicles dels veïns que hagin d’accedir a finques,
ermites i serveis de manteniment i urgències en general.
Amb la construcció del Camí Natural Muntanyes de Prades es
contribueix a diversificar l’activitat econòmica de la regió tot
potenciant l’oferta turística, s’impulsa la conservació dels espais
naturals des de l’educació mediambiental i s’afavoreix la conservació
del patrimoni cultural i tradicional, dotant de noves funcionalitats les
infrastructures abandonades, i es permet així l’atenció i transmissió
del llegat cultural de la zona.
També permet satisfer la demanda social existent i valoritzar la
riquesa i diversitat paisatgística de les zones plantejades per al seu
traçat, en poder-se contemplar els contrastos existents entre els
diferents trams, i promocionar-ne l’apropament respectuós i integrat de
la població al seu entorn i a la seva història. A més, aquest camí
ofereix a l’usuari noves possiblitats d’oci i una forma de turisme
alternatiu i respectuós amb l’entorn, que permet un apropament al medi
rural per descobrir-ne la biodiversitat i la bellesa del valuós
patrimoni natural.
El Club Esportiu Prades O2 organitza pel proper 31 de març una cursa popular.
La cursa es
dividirà en dos per dificultat. La cursa curta, de 4,5 km i 95 m de
desnivell té un preu de 7€ per als socis, i de 10 per als no socis. La
cursa llarga, de 12 km i 440 m de desnivell té un preu de 10€ per als
socis, i de 13€ per als no socis.
La sortida i arribada de la cursa serà a la Plaça Major a les 11h, i de 9 a 10h s’obriran les inscripcions.
Per inscriure’s a la cursa cal enviar les dades a clubesportiupradeso2@gmail.com, i cada inscripció rebrà un obsequi.
L’empresa Butsat Mobile System, S.L. i Outcat desenvoluparan
un sistema de localització i rastrejament per GPS de cada corredor en
l’edició 2013 de Terra de Maquis.
Terra de Maquis Bike&Run 2013, gracies a l’empresa Butsat Mobile
System, S.L. i com a una de les novetats més destacades de l’edició
d’enguany, aplicarà un sistema de localització i control de temps
mitjançant localitzadors gps, de manera que es tindran localitzats en
tot moment i online a tots els participants de la cursa, entre d’altres
coses i principalment per tal de poder donar un plus en seguretat per a
tots els corredors.
Tots els localitzadors de Butsat incorporen un boto SOS, que podrà
ser utilitzat pels corredors en cas d’emergència i que activarà una
alarma immediata perquè l’organització pugui actuar en el més ràpid
possible.
SEGURETAT PER ALS CORREDORS I ALARMES
Ubicació de tots els corredors.
.Alarma de boto SOS en cas d’emergència.
Alarma de desviament de track.
Alarma de temps parat.
Alarma si no es passa per algun avituallament.
TEMPS PARCIALS, TOTALS I CLASIFICACIÓ ONLINE TEMPS DE PAS PELS DIFERENTS AVITUALLAMENTS I PER LES METES VOLANTS. VELOCITAT MITJA DELS PARTICIPANTS DISTANCIA RECORREGUDA. DESNIVELL POSITIU ACUMULAT.
La plataforma desenvolupada per Butsat també permetrà un seguiment de la cursa per part de tots els familiar i amics dels corredors, que vulguin saber en tot moment on es troben, així com els mitjans de comunicació que ens segueixin durant els dos dies.
Butsat Mobile System, S.L. i Outcat porten treballant més de mig any per
la implementació d’aquest sistema de localització i control de temps
mitjançant localitzadors GPS. Les tasques s’han centrat en desenvolupar
el software de control, tenint en compte diferents premisses que són
necessàries pels organitzadors d’un esdeveniment esportiu: punts de pas,
punts de control de diferents àrees, zones de rastreig amb poca
cobertura, càlcul de velocitats mitja, màxima… L’objectiu de l’empresa
Butsat i Outcat és desenvolupar un sistema que pugui ser utilitzat per
altres esdeveniments esportius amb les mateixes particularitats.
Avui faig un petit homenatge al nom del bloc (quercus pyrenaica) hi ha tots aquells que d'una manera o altra estan implicats en tot el relacionat amb l'ús de la biomassa en l'extracció de la fusta dels nostres boscos fent dos funcions importants i basiques, un millor aprofitament de la fusta i un manteniment o gestió dels nostres boscos en forma de prevenció contra possibles incendis forestals, en aquest bloc he parlat ja algunes vegades del tema, 19 Octubre 2011 " Biomassa", 20 Octubre " Alzinar del Bosc Mediterrani" i el 29 Octubre " Inversió en Biomassa".
L’ús de la biomassa permet als ajuntaments estalviar i millorar la qualitat de vida dels veïns.
El roure reboll, o reboll (Quercus pyrenaica
L.) és una espècie autòctona a la Península Ibèrica, especialment
abundant en el quadrant nord-oest del país. Castella i Lleó és la regió
amb més superfície de reboll d’Europa (772.773 ha, segons el 3r IFN de
2002), que tradicionalment s’ha usat per obtenir llenya i carbó vegetal.
Les muntanyes i deveses de rebolls són freqüents i visibles a Castella i
Lleó, però no tenen aprofitament fuster a causa de la despoblació rural
i a la falta d’al·licients que compensin la tasca d’extracció. De fet,
més de 20 milions de metres cúbics de fusta que s’estima tenen els
boscos de reboll castellanolleonesos, el 2007 només es van aprofitar per
tallar uns 21.000 metres cúbics, essent aquesta situació extrapolable a
la resta de regions espanyoles posseïdores de rebollars i altres
espècies similars.
Prenent com a exemple la província de
Lleó, si s’aprofités anualment l’1,6% de la fusta de reboll amb
finalitat energètica, s’obtindria la biomassa equivalent a unes 42.000
tep (tones equivalents de petroli). Tenint en compte l’escalada de preus
del cru -actualment ronda als 118 dòlars per barril Brent- agreujada a
més, per la profunda crisi financera, estaríem parlant de 36,4 milions
de dòlars substituïts cada any només a la província de Lleó. L’extracció
i transformació de biomassa és una activitat sostenible, la qual cosa
implica que, si es realitza d’acord als plans racionals de gestió, els
boscos es renoven al mateix temps que s’aprofiten com s’ha fet durant
segles a Europa.
En l’actualitat, els boscos de reboll es
troben generalment formant masses tancades, amb un abundant sotabosc i
innombrables peus que competeixen estretament entre si i acaben, en
molts casos, per assecar-se. Precisament per això, els boscos de reboll
espanyols no només es troben desaprofitats, sinó que a més molts d’ells
presenten un elevat risc d’incendi. No obstant això, el seu ús com a
productors de biomassa amb finalitats energètiques és particularment
atractiu. La seva explotació per a aquests fins, a través de reservació,
aclarides o tallades de selecció, contribuiria a fixar llocs de treball
a les zones rurals que alberguen els boscos, tant en l’extracció del
recurs com a través de la potencial instal·lació de centres de recollida
i primera transformació de la biomassa per a la producció de
biocombustibles, i fins i tot, si s’escau, de plantes de generació
d’electricitat a partir de la combustió de la biomassa.
Centenars de municipis de tot el sud
d’Europa, alguns ja ho saben bé, compten amb un gran potencial de
biomassa per a ús energètic que poden emprar en substituir la despesa
corrent que un Ajuntament i els seus veïns fan en gasoil o gas fòssil
produït a milers de quilòmetres de casa seva per, per exemple,
climatitzar l’escola, el consultori mèdic, el centre de dia, … fins i
tot el seu propi habitatge amb biomassa recollida en el seu propi
municipi o comarca generant desenes de llocs de treball estable i a més
estalviant a la seva factura energètica.
Fa temps que hem ronda pel cap configurar una ruta circular en btt amb
sortida i arribada a Prades per etapes pel perímetre de les Muntanyes
de Prades i el Parc Natural del Montsant, aprofitant pistes i corriols
que tenim a la zona i que conecten les comarques del Baix Camp, Alt
Camp, Priorat, Garrigues, i Conca de Barberà.
Seria una activitat per descobrir una nova dimensió de les muntanyes
de Prades de Gener a Desembre, al ser per etapes la gent ho podrà
adaptar el seu estat físic amb un dos tres o quatre dies ja veuriem
depenen dels km per etapes.
El grup de gent només s'haurà de preocupar de pedalar gaudint dels
paisatges que ens ofereix aquestes muntanyes i el seu patrimoni
cultural i paisatgístic.
Posariem a disposició de la gent una llista d'allotjaments per on passi la ruta.
Crec que pot ser una bona iniciativa per potenciar encara més aquesta
contrada respectant el Medi i l'entorn d'una manera saludable i a
l'hora donar a conèixer els pobles que formen les Muntanyes de Prades.
De moment porto uns mesos disenyant les possibles etapes però es una feina feixuga que porta temps, però espero que aviat pugui donar-vos més informació.
Per qualsevol sugeriment o idea o col.laboració en el projecte poseu-vos en contacte amb mi
"Un zoològic o zoo és una institució que ensenya animals (principalment exòtics i salvatges) a un públic."
Ahir dilluns dia 30 aprofitant les vacances escolars de les peques vem decidir anar al zoo de Barcelonaja que feia molts anys que no hi havia estat i això de veure animals que en el seu hàbitat normal no els podries veure es especial pels nens.
Després de pagar 2 entrades d'adult (34€) ens vem endinsar amb el que havia de ser un jornada interessant i enriquidora tants pels petits com pels grans.
Vem anar per feina directes als animals grans començant per l'espectacle del dofins on van xal.lar d'allò més, no era el moment ni el lloc de dir-li a la meva filla que la majoria de dofins que hi ha repartits als zoològics provenen de la cacera indiscriminada que es fa al Parc Nacional de Taiji, al Japó, hi una pel.licula documental "The Cove" que us la recomano segueix un equip d'elit d'activistes, cineastes i bussejadors que
s'embarquen en una missió secreta per penetrar en una cala remota i
oculta del Japó.
La pel·lícula demostra que la quantitat de dofins morts per la
cacera il·legal és encara major que el nombre de balenes caçades a
l'Antàrtida. I per fer-ho, utilitza estratègies del cinema d'aventures i
reclama constantment la complicitat de l'espectador.
Imatges impactants, acció i entreteniment són les principals armes
d'aquest documental combatiu que denuncia l'èxit dels espectacles de
dofins.
"The Cove" de Louie Psihoyos, es pot veure a Barcelona als Verdi Park de Gràcia.
La primera sorpresa desagradable va ser en arribar a la zona de l'ós bru on el pobre en prou feina podia mantenir- se en peu que es tornava a estirar com si li haguessin donat de primer plat amanida de Diacepan.
Més endavant vem anar a les instal.lacions dels lleons on el seu estat físic deixava molt que desitjar molt secs i gens hàbils, el colmo va ser en veure els elefants en l'estat que es trobava particularment un, quiet amb psintomes evidents d'estrés pel seu espai de llibertat de 15m2.
En el zoo hi ha dos tipus d'istal.lacions, les que veu el públic i les de sota el recinte que es on es guarden els animals un cop tanca les seves portes el recinte, a l'estiu sobre les 19/20h i l'hivern sobre les 17h.
En el video es pot observar les condicions en que viuen els animals, llocs petits i foscos, on estan tancats moltes hores fins a 15h, el video també mostra les diferents transtors psíquics que presenta per exemple el jaguar.
L'alpinista Navarrès Iñaqui Ochoa de Olza deia " Prefereixo viure un dia com un tigre que 100 anys com un corder"
El Zoo de Barcelona ha estat objecte de diverses crítiques. El líder municipal d'ERC i antic responsable del zoo, Jordi Portavella va afirmar l'any 2008 que "El zoo de Barcelona tenia prestigi com a institució dedicada a la conservació i la investigació. Ara crec que s'està perdent".
També ha estat criticat l'acomiadament de la directora, Carme Maté, especialista en primats partidària
de la investigació com a objectiu en el zoològic, i la seva substitució
per una gestora de l'empresa municipal BSM (Barcelona de Serveis
Municipals) sense experiència en animals, per presumptes conflictes amb
els interessos de l' Ajuntament. El director general de BSM va afirmar que l'acomiadament es va deure únicament a raons de gestió.
La mort d'un dels dos elefants amb què comptaven en va desencadenar
alguna de les últimes. La declaració de l'Ajuntament de buscar un nou
exemplar perquè acompanyi a l'altre, va venir acompanyada de crítiques
de veterinaris i empleats del zoo que van assegurar que "no és possible mantenir dos elefants en un espai que ronda els mil metres quadrats" (l'Associació Mundial de Zoos i Aquaris, WAZA) recomana com a mínim el doble). L'organització pels drets dels animals Liberal va iniciar una campanya sol·licitant el trasllat de l'exemplar restant, una elefanta nascuda lliure anomenada Susi, després de denunciar que aquesta es trobava en mal estat psicològic. La campanya va rebre el suport de la Born Free Foundation així com de personalitats com l'escriptor José Saramago..
La política i periodista Pilar Rahola va criticar durament la negativa del Zoo a permetre que l'elefanta fos traslladada, afirmant: "Susi
ha de ser traslladada a un lloc millor, en companyia d'altres elefants i
amb un espai més decent. Aquest lloc existeix. Però el zoo sembla que
no vol perdre al seu únic elefant, potser amb la juràssica idea del qual
un zoo sense elefants és menys zoo. Tem pèrdues econòmiques? És
possible, encara que peregrino, però en canvi no tem perdre la dignitat
dels éssers vius que mostra. Molt il·lustratiu de la seva pròpia
dignitat."
El 27 de febrer, Raül Romeva, analista i polític diputat en el Parlament Europeu va presentar el tema a la Comissió del Parlament Europeu a mode d'una pregunta escrita i va declarar "No
crec que aquestes siguin les condicions adequades per a un elefant que,
en la naturalesa, viatja grans distàncies i viu en grups familiars de
fins cent animals". També va fer extensiva la denúncia a la situació de la resta d'elefants en captivitat en zoos europeus.
" SI OBSERVES, CONEIXES, SI CONEIXES, ESTIMES I SI ESTIMES PROTEGEIXES"
" Persones que presten llurs serveis de manera altruista dins l'estructura de qualsevol dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvament de Catalunya ".
Quant era petit i hem preguntaven que volia ser de gran els hi deia futbolista i bomber, com a futbolista no ho feia malament vaig estar jugant amb diferents equips i poca cosa més a mí sempre m'ha agradat fer esport, en canvi lo de bomber ja era una altra història sempre m'havien facinat el soroll de les sirenes de les ambulàncies els camions de bombers...suposo que també pel fet de viure a 500 m d'un Hospital i antigament del Parc de bombers de Reus va fer decantar la balança.
Tot comença quant l'any 1996 van ignagurar un parc de bombers voluntaris al meu Poble ( Prades) tot just havia fet 20 anys i tenia molts perdals al cap però si una cosa tenia clara era que volia ser bomber.
Al cap de 3 anys mes o menys cap a l'any 99/00 ja formava part de l'escala activa com a bomber voluntari de la Generalitat de Catalunya.
Actualment encara hi ha manca d'informació sobre el nostre col.lectiu vers la societat, només es recorden de nosaltres 3 mesos l'any o quant hi ha una desgràcia.
Nosaltres ens juguem la vida igual que qualsevol bomber/a profesional/funcionari i intentem tirar el parc endavant el millor que sabem i moltes vegades ens oblidem que tenim família,fills...
Ser bomber voluntari moltes vegades va més enllà, et dona valors com el sacrifici, el companyerisme el no abandonar el superar situacions dificils... però sobretot som persones cadascú amb els seus caràcters i maneres de fer i veure les coses, però que no dubtariem ni un instant en donar la nostra vida per un company. Son totes aquestes petites coses que fan que un se senti orgullós de formar part d'aquest col.lectiu on malahuradament cada vegada està tocat de mort!
Fa temps que dic que som bombers de "conveniència" per segons que necesiten que hi siguem i per segons que no i crec que ja hem arribat en un punt que supera el llindar de la paraula RUCS!
Només cal veure la pròxima Campanya Forestal 2012 han tret el personal forestal als parcs de bombers voluntaris on només ens activaran quant estiguem en risc, que es això on hem arribat, creieu que ens estarem tots els voluntaris esperant que t'enviin un SMS per favor, es clar de cara a als mitjans queda molt bé dir que hi haurà 682 plaçes per l'Estiu, encanvi obliden un petit detall que parcs de bombers voluntaris romandran tancats i si surgeix alguna emergència fins que no ens activin i trobin la gent necesaria per fer la sortida potser no caldrà la nostra presència.
Tornaria a parlar tendrament d'aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
Veig la mateixa colla de porcs
Potinejant el món i fent destrossa
Sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Senyors que maneu tant:
Si escopiu al cel, us caurà a la cara!
Si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
Ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.
Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Són uns fills de puta acabats
Sempre foten la punyeta
Estats-Carronya! Bèsties de guerra!
Les seves festes són criminals
Alceu els cossos! L´hora ha sonat!
És la rauxa dels condemnats!
Ballarem amb energia damunt tota la porqueria
Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
Música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.
Sí, han de caure les muralles. Totes, totes, totes.
Les trompetes estan preparades!
